Experts en Tarradelles es reuneixen a Poblet en el 40è aniversari del retorn

La consellera del Departament de Presidència de la Generalitat, Neus Munté, va destacar ahir el caràcter dialogant del president Josep Tarradellas i el seu «tarannà negociador» per resoldre els conflictes polítics, amb uns ideals i valors que Munté veu «absolutament vigents», aplicables avui en dia. «Tenien sentit fa quaranta anys i tenen el mateix sentit ara, tot i, evidentment, les circumstàncies tan diverses», va declarar Munté, en l’obertura d’un seminari que es va celebrar ahir a l’Arxiu Tarradellas del monestir de Poblet, amb motiu del 40è aniversari del retorn de l’expresident i del restabliment de l’autogovern de Catalunya.

Més d’un centenar de persones van assistir a les conferències impartides per professors i catedràtics experts en la figura de Tarradellas. La majoria dels conferenciants formaven part de la comissió assessora que ha editat els llibres que s’han fet des de l’Arxiu Montserrat Tarradellas –el nom de la filla del president–, situat al Palau de l’Abat.

Durant les conferències es van posar en escena els principals «objectius» i «gests» d’un president que va decidir dipositar el seu llegat al monestir perquè estigués a l’abast de tothom. Precisament en el seminari es va tractar el paper que hi poden jugar les universitats per difondre aquest singular arxiu i un polític cabdal en una època convulsa, que va lluitar per mantenir la institució de la Generalitat des de l’exili i restablir-la al seu retorn.

Durant l’obertura del seminari, titulat Memòria d’una determinació, Montserrat Catalan, que va rebre un reconeixement pels seus trenta anys al capdavant de l’Arxiu Tarradellas –recentment jubilada–, va recordar que el mateix president li va traslladar la seva voluntat que l’arxiu «havia de fer un servei a les noves generacions a fi d’evitar errors del passat i que mai se’n fes negoci». El president va guardar durant prop de quaranta anys documents de tota mena, que va guardar escrupolosament. Catalan va recordar el paper clau dels pares de Tarradellas, que van amagar la documentació durant la Segona Guerra Mundial, entre escorcolls de la Gestapo. «Sovint es queixava que l’exili era llarg i dur», deia Catalan. «El retorn de Tarradellas va suposar el trencament radical de l’època franquista i l’esperança que es podia tornar a una societat democràtica», va dir la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, com a portaveu d’una de les institucions que ha vetllat per aquesta memòria històrica.