«Per competir en igualtat d'oportunitats i no perdre inversions, cal el tercer fil»

— Com de satisfets els deixa el balanç dels resultats d’aquest any?

—Molt satisfets. Veníem de presentar resultats de -3% l’any passat i ara parlem d’un increment de vendes de l’1%. I si gratem una mica sota la superfície, en realitat se’ns converteix en un 3% d’increment. M’explico. Si descomptem els serveis que facturem, que no és venda de productes químics estrictament, i que és una part petita, aleshores aquest increment arriba al 3%.

— És a dir, excloent-hi allò que no és producció directa de les factories de BASF?

—Sí, es tracta de facturacions a altres empreses com, per exemple, l’energia que venem a diferents empreses del site de Tarragona. Això no ho hauríem de barrejar amb allò que és el nostre negoci essencial, que és la venda de productes químics. Així que si comparem només l’evolució de vendes d’aquest any amb la de l’any passat, hem crescut aquest 3% que comento. Això, dins el món BASF, és el creixement més alt que hi ha hagut a Europa occidental. Sens dubte això és positiu, sobretot perquè la indústria química, aquí al país, ha tingut un creixement de la demanda del 0,7%.

— Parlant de la demanda. Un dels sectors en els quals BASF ha crescut volum de vendes és el de la construcció. Això és un indicador de recuperació econòmica com s’afanyen a explicitar des de les administracions públiques?

—Hem vist una recuperació de l’activitat, del sector de la construcció. Però quan parlem de què estem contents de com han anat les vendes en aquest sector, ens referim clarament a la nostra posició com a empresa. En el cas de la construcció, la circumstància afortunada és que, en un sector que encara no està creixent, som capaços (gràcies a la tecnologia, a la proximitat amb els clients, a l’esforç de la nostra divisió de vendes...) de fer un creixement.

— I en un àmbit més general. Els brots verds que els polítics volem fer-nos fer veure. Des de la perspectiva empresarial, s’albiren?

—Sí que els veiem perquè hi ha una millora important de l’activitat en sector. La construcció i l’automòbil estan millorant, el consum intern està, clarament, creixent. Tot plegat afecta moltes de les nostres indústries: a les pintures, als cosmètics, als detergents, alimentació, afecta molts sectors... I això s’acaba constatant amb les comandes dels clients. D’altra banda, veiem que els nostres clients cada vegada exporten més. És a dir, que hi ha aquests dos components de creixement. D’una banda la demanda interna i de l’altra l’exportació. Espanya ha experimentat un augment espectacular de l’exportació en els últims anys i això s’ha d’adscriure a l’excel·lent labor de moltíssimes empreses.

— En el cas de BASF i més concretament del site de Tarragona, quin és el volum de producció que acaba destinant-se a l’exportació?

— En el nostre cas, dues terceres parts de tot el que facturem va a exportació i d’aquesta exportació, a Tarragona es produeix la part més important. Des de l’Estat exportem més de 1.000 milions d’euros. No es tracta de la quantitat del que venem a tot el país, sinó d’allò que es produeix a BASF Española i que es ven fora, arreu del món. És una bona xifra que penso que diu molt de la nostra competitivitat.

— Des de BASF sempre s’ha mantingut la necessitat de què a Tarragona cal executar el tercer fil per garantir que les empreses puguin mantenir la capacitat competitiva. Com està actualment la situació, respecte del seu reclam?

—En el passat hem escoltat molts missatges i dates en què havia d’estar acabat. Primer es va dir el 2015, després el 2017 i ara l’última data que ens han donat és el 2020. Quin grau de credibilitat li assignem a això? És difícil de dir, perquè venint d’una època d’incompliment de dates. Ara bé, sí que sembla que per part del govern de l’Estat hi ha un compromís d’increment d’inversions a Catalunya Si això fos així, arribaria tard, però arribaria, que és el que volem.

— BASF, juntament amb altres empreses, té prevista una inversió de 30 milions per construir una estació intermodal al seu site quan arribi el tercer fil. El perill que no arribin inversions a Tarragona per la manca d’aquesta infraestructura continua vigent?

—Quan aquesta infraestructura estigui funcionant la nostra competitivitat, no tan sols de BASF sinó de tot el polígon i de les empreses que la facin servir, augmentarà. Però el fet és que ara mateix, no la tenim (altres sites de BASF sí que des de fa molts anys disposen d’una terminal intermodal) i malgrat això, hem estat capaços de competir. La terminal incrementaria moltíssim l’atractiu del polígon i les possibilitats de BASF. Ens posaria al mateix nivell que altres sites del Grup. Ara, hi podem competir en qualificació del personal, l’eficiència de les nostres plantes, l’accés a centres d’investigació... Hi ha molts aspectes en els quals estem al mateix nivell. En canvi, en les infraestructures patim un considerable punt negatiu.

— Les infraestructures són un element de l’entorn que els determina, però la capacitat formativa d’aquest mateix entorn també. N’estan satisfets, de les possibilitades educatives de proximitat?

—Nosaltres tenim accés a tot el personal que necessitem. Sempre que volem cobrir places ho podem fer amb el perfil que ens cal. Des de BASF no percebem una mancança en aquest sentit. Una altra cosa és que la indústria en general, a l’Estat i a Catalunya es podria beneficiar de programes de Formació Professional Dual més extensos i més presents. En el nostre cas, hi estem treballant molt seriosament, amb un programa que denominem d’FP Transnacional, perquè és gent que acaba treballant a Alemanya. Agafem grups d’entre 18 i 20 alumnes de l’FP d’operador químic de l’Institut Comte de Rius, els seleccionem, els formem en l’idioma alemany, els permetem fer pràctiques a Tarragona i a Ludwigshafen. I si superen aquest període de formació de dos anys, els oferim una plaça permanent d’operador químic a Alemanya.

— Això pot obrir vies per a altres empreses?

—Si demostrem que gent formada d’aquesta manera és capaç de treballar a la nostra central, això vol dir que poden treballar a qualsevol lloc del món. Tenen la capacitació d’operar una planta química amb les millors garanties.

— Fa uns quants anys un dels temes recurrents era el de la compaginació de la química i el turisme. Ara el sector turístic no para de créixer i el de la química no s’atura. Això demostra que són compatibles els dos sectors?

—Sí que és cert que en el passat es van produir més tensions, malentesos. Potser per manca de comunicació. Però ara, en els contactes que mantenim amb l’administració local i totes les que operen a Tarragona, la veritat és que veiem que hi ha una actitud molt relaxada respecte de la convivència entre els dos sectors. I això és positiu perquè és veritat. Realment no hi ha cap problema seriós sobre la taula, entre aquestes dues indústries. Es pot parlar d’episodis puntuals en els quals hi ha alguna alteració d’aquesta ‘pau’, però res que afecti de manera important als plans estratègics ni del turisme ni de la indústria química. És un exemple de convivència molt exportable.

— Parlem de l’àmbit polític. Gran part de la capacitat industrial de BASF a Espanya està a Catalunya. Com a empresa, els preocupa o els afecta d’alguna manera, el procés sobiranista que es propugna des de la majoria del Parlament català?

—Sempre estem vigilants respecte de tot el que passa no tan sols aquí, sinó a qualsevol part del món. En general sempre ens preocupa allò que passa al nostre entorn. La situació política a Catalunya, la veritat és que no ens preocupa, perquè no tenim res a dir. No som actors en aquesta obra i ens limitem a observar els esdeveniments i defensar els nostres interessos comercials i industrials. No tenim cap visió dels que està passant com a empresa i no ens posicionem.

El perfil

Director General des del 2016 Carles Navarro va néixer a Barcelona el 1964. És enginyer químic per l’Institut de Sarrià (IQS). Va entrar a l’empresa l’any 1989 en diversos càrrecs tècnics i comercials i és director General de BASF Española des de març del 2016. Anteriorment havia ocupat la presidència de BASF Canada Inc.