Surten a la llum les fosses de la guerra

A Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà, es troba la primera fossa exhumada dins el Pla de fosses 2017-2018, una iniciativa que permetrà treballar sobre diverses fosses localitzades a diversos punts del país, com al Priorat, a les Terres de l’Ebre, a la Noguera i Osona. En el cas de Figuerola d’Orcau, es tracta d’una fossa a tocar de la paret del cementiri de la localitat, on s’han localitzat 17 individus. Es tracta de soldats ferits durant la Guerra Civil, probablement del bàndol franquista. Els indicis apunten que aquests soldats van ser enterrats de manera precipitada donat que han aparegut amb la vestimenta, les botes posades i en alguns casos encara els cinturons amb la munició. La feina de retirada de les restes és un treball molt artesanal i laboriós que fa que es dilati en el temps. El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va destacar ahir la sensibilitat humana i personal que requereix aquests treballs, i és que el Pla de fosses ha obert l’esperança de molts familiars de morts i desapareguts durant la Guerra Civil. Romeva explica que es vol «rescabalar la dignitat de les persones que van morir durat aquest període de la història».

Les restes exhumades a la fossa de Figuerola d’Orcau s’analitzaran genèticament i s’incorporaran en la base de dades de perfils genètics de restes òssies per tal d’encreuar-les amb els perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme recollides a través del Programa d’Identificació Genètica impulsat pel Govern.

Amb aquest programa es vol acollir la Glòria Batalla, veïna de Figuerola d’Orcau. La Glòria Batalla explica que durant la Guerra Civil el seu avi va desaparèixer després de ser demanat per acompanyar uns soldats i mai més va tornar a casa. Aquesta veïna de Figuerola d’Orcau diu que té poques esperances que aparegui a la fossa exhumada de la localitat, ja que els individus que hi apareixen són soldats, però confia que es pugui trobar en altres fosses que s’aniran exhumant dins el pla de fosses 2017-18.

Segons l’arqueòleg Jordi Ramós, les restes trobades: vestimenta reglamentària de l’exèrcit (1920 aproximadament), els botons, les sivelles, les corretges, el casc o les cartutxeres indiquen que es podria tractar de soldats de les Divisions 63, 150 i 152 de l’exèrcit franquista, morts en els combats d’abril i maig del 1938. Durant els dies de combat es va produir un alt nombre de baixes d’ambdós bàndols i alguns cossos van ser enterrats a l’exterior del cementiri.

A part d’aquesta exhumació, des del gener d’aquest 2017 s’han fet altres actuacions previstes al Pla de fosses. Al Priorat, a les Terres de l’Ebre, a la Noguera i Osona s’han fet treballs de localització de noves fosses que han permès afegir 129 fosses noves al mapa. En aquest sentit, el conseller Romeva va explicar que el mapa compta ara amb 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. També s’ha fet recollida de restes òssies en superfície a les Terres de l’Ebre, el Pallars Jussà i a la Noguera que corresponen a un mínim de 30 persones.