Diari Més

Emili Giralt. Director Territorial de Sorea

«Col·laborar amb l'administració és clau per mitigar la vulnerabilitat energètica»

Sorea va participar activament i patrocinar a les Jornades sobre la Gestió dels Serveis a les Persones, organitzades pel Consell Comarcal del Tarragonés

Emili Giralt és el director territorial de Sorea a la zona de Tarragona.

«Col·laborar amb l'administració és clau per mitigar la vulnerabilitat energètica»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Sorea, empresa gestora del cicle integral de l’aigua, ha participat en les Jornades sobre la Gestió dels Serveis a les Persones organitzades pel Consell Comarcal del Tarragonès, que es van cloure la setmana passada a Tarragona. Aquestes jornades, l’últim dels actes programats per celebrar els 25 anys dels serveis Socials del Consell Comarcal del Tarragonès, han tingut com a objectiu trobar instruments per millorar la capacitat de resposta als nous reptes que es presenten davant els serveis socials.

—Parli’ns sobre les Jornades sobre la Gestió dels Serveis a les Persones, que es van dur a terme la setmana passada a Tarragona.

—Sorea, com a empresa subministradora d’aigua a diverses poblacions del Tarragonès, s’ha involucrat d’una manera molt compromesa en aquestes jornades, les ha patrocinat i hi ha volgut estar present, amb un format que en menor escala està promovent als municipis on opera per millorar la coordinació amb els Serveis Socials dels ajuntaments i les Oficines Municipals de Consum en el tractament de la vulnerabilitat econòmica.

—Què s’entén exactament per vulnerabilitat energètica?

—El concepte de pobresa energètica ha evolucionat cap a una condició més extensa i difusa denominada vulnerabilitat energètica, definida com la probabilitat d’una família d’experimentar una situació en la qual a casa seva no rep una quantitat adequada de serveis de l’energia. S’entén que la pobresa energètica és la dificultat o la incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura (18ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu). Tanmateix, no podem compartimentar els tipus de pobresa segons col·lectius o tipus de vulnerabilitat, sinó que hem de passar a tenir una visió global del problema per tal d’establir mecanismes efectius que treballin des de la transversalitat. Tingui en compte que el nombre de famílies que s’acullen al fons de solidaritat no fa més que créixer. Des del 2012 ha anat incrementant a un ritme anual del 3,5%. Per tant, realment estem parlant de pobresa i de cronificació de la mateixa.

—Quins mecanismes ha previst Sorea per donar suport a les persones en situació de pobresa?

—Sorea no talla mai l’aigua a cap persona a qui Serveis Socials hagi acreditat que es troba en situació de vulnerabilitat. De fet mai hem tallat el subministrament d’aigua a ningú que no el pugui pagar. Sempre havíem resolt aquestes situacions de forma bilateral, però a partir del 2012 vam crear els primers fons de solidaritat en alguns municipis, abans que ni tan sols es comencés a parlar de pobresa energètica. Des de llavors, Sorea ha disposat 470.000 euros a fons socials als municipis on donem servei. D’altra banda, posem a l’abast de les persones amb dificultats diversos instruments com ara facilitats de pagament i ajornaments a terminis sense interessos.

—Quina és la situació al Tarragonès?

—Sorea abasteix d’aigua 7 municipis del Tarragonès (Salou, Vila-seca, Torredembarra, Constantí, Creixell, Vespella de Gaià i dues urbanitzacions de Roda de Berà). Tenim identificats com a vulnerables un total de 43 usuaris en aquests municipis, on el nombre total d’abonats arriba als 69.666 (amb un total de 80.499 persones abastides). Dintre del nostre compromís social, SOREA va arribar a 617 acords de pagament a terminis en el període 2015-2016. D’altra banda, hi ha 71 usuaris amb tarifa social i 2.193 amb tarifa reduïda per a habitatges amb més de 3 residents. L’any 2016, vam signar fons socials per valor de 10.600 € a aquestes poblacions.

—Quin és el procediment que segueix Sorea quan es troba amb un cas d’impagament per manca de recursos econòmics?

—Fins l’aprovació de la Llei 24/2015 del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Sorea comunicava als ajuntaments les llistes de tall. La Llei va establir, com a principi de precaució, un protocol obligat de comunicació als serveis socials i d’intervenció d’aquests serveis prèviament a la concessió dels ajuts necessaris per evitar els talls de subministrament. Per tant, quan l’empresa subministradora ha de fer un tall de subministrament ha de sol·licitar prèviament un informe als Serveis Socials municipals per determinar si la persona o la unitat familiar es troba en una de les situacions de risc d’exclusió residencial determinades a la Llei. En cas que es compleixin aquests requisits s’han de garantir els subministraments bàsics i s’han d’aplicar els ajuts necessaris per tal de no generar un deute a la persona o la unitat familiar. En aquest sentit, l’any 2016 vam signar un conveni amb l’Agència Catalana de Consum a través del qual concedíem ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial. L’empresa subministradora ha d’informar, en qualsevol avís o comunicació que faci referència a la manca de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica establerts per aquesta llei.

—Es qüestiona sovint el preu de l’aigua, ens pot dir quin esforç representa per a les famílies fer front a la factura de l’aigua a Catalunya?

—A Catalunya destinem de mitja menys del 3% dels nostres ingressos a pagar la factura de l’aigua. Perquè es faci una idea, el servei que ens surt més car de mitja és el de telefonia. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va calcular al 2016 que sobre un consum de 12m³ al mes, el preu mig de l’aigua a Catalunya se situa en 1,39 €/m³. Als municipis del Tarragonès on donem servei el preu es troba en 0,89 €/m³. Convé tenir en compte que la factura de l’aigua inclou diversos conceptes. Si agafem una factura tipus de Salou, per exemple, amb un consum trimestral de 36 m³, veurem que l’import és de 58,32 €. D’aquests, el 40% correspon al pagament a l’ACA, el 25% al Consorci d’Aigües de Tarragona, al voltant del 10% correspon a l’IVA que recapta l’Agència Tributària de forma que només el 25%, és a dir, 14,60 € es destinen específicament a la gestió del servei que presta Sorea.

—Finalment, quina és la seva valoració de les jornades celebrades a Tarragona aquesta setmana?

—La lluita contra la pobresa energètica és una de les prioritats de Sorea. Com ja he dit, treballem des de fa temps, en estreta col·laboració amb els ajuntaments, per garantir que tots els ciutadans i ciutadanes disposin d’aigua potable independentment de la seva situació econòmica. En aquest sentit, la coordinació entre les companyies i l’administració local és fonamental: són els Serveis Socials dels Ajuntaments qui acrediten la situació de vulnerabilitat de les famílies i n’informen als nostres equips. Per tant, valorem molt positivament tots els esforços que es facin des de l’àmbit públic per potenciar la coordinació entre les concessionàries i l’administració. Tanmateix, el repte ara mateix és trobar una fórmula per evitar que l’anàlisi dels casos de vulnerabilitat econòmica recaigui exclusivament en els Serveis Socials.

tracking