«Els jugadors van 'esprintar' perquè hi havia una serp al camp»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig formar-me i aplicar-me com a entrenador a Roda de Barà i, posteriorment, al Nàstic, on vaig tenir el plaer de treballar amb Javi Robles. Després, vaig decidir-me per la mobilitat com a mètode d’evolució professional, primer vivint una temporada a Ginebra (Suïssa), partint la temporada següent a Finlàndia (on he viscut dues etapes i clubs diferents, on destaco la temporada passada al SJK, equip de màxim nivell del país). Actualment, em trobo al sud-est àsiatic (Cambodja) on ja hi vaig viure uns mesos anteriorment.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Viure tantes experiències en diversos indrets del món també m’ha generat molta més facilitat a adaptar-me ràpidament i a aprendre nous idiomes. Els motius són purament laborals però penso que també s’ha de viure molt intensament i passar-s’ho bé. Fora estem més ben valorats, almenys en el sector futbolístic.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Cambodja és a primera vista el caos, però és un país amb mil cares. Hi ha les millors platges exòtiques per perdre-s’hi.

—Quines són les principals diferències entre Cambodja i casa seva?

—Aquí l’activitat al carrer està present a totes hores, però les meves rutines personals són de llevar-me a les cinc del matí, descansar al migdia i seguir amb força a la tarda. S’ha d’entendre que tot l’any convivim amb temperatures d’uns 35 graus (no hi ha mesos freds), així que en tasques com la del futbol és una condició força dura.

—Quins són els indrets més característics de Cambodja?

—Phnom Penh és una ciutat a la vora del gran riu asiàtic Mekong (una bonica zona de passeigs amb terrasses), grans superfícies (per sentir-se com a casa) i tots els racons que emanen cultura asiàtica són els meus indrets preferits.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Malauradament, a nivell general Cambodja és un país de desigualtats amb nivells de pobresa visible elevada i, com no, amb tot un potencial de millora per davant. És cert que qualsevol western (és com ens anomenen als europeus o americans o australians) pot viure amb condicions molt bones.

–Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

—Aquí la problemàtica no és la crisi econòmica (entesa com a casa nostra) Econòmicament poden ser molt més pobres que nosaltres, però alguna cosa puc aprendre de les seves actituds. Per a molts d’ells els petits problemes no són problemes i una actitud positiva, agraïda i amb somriures crec que els ajuda a viure tranquil·lament.

—Creu que Cambodja és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—És un bon indret per aprendre moltes coses o per a joves que vulguin créixer, madurar o experimentar-se. Per exemple, els joves Japonesos i Australians utilitzen Cambodja com a lloc per a realitzar experiències professionals.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Recordo una sessió d’entrenament on els jugadors de l’equip van fer l’sprint perquè hi havia una serp al camp d’entrenament.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família, però ho porto bé. De casa es troba a faltar també una mica més d’oportunitat als joves que puguin donar valor i forjar un futur una mica millor per a tothom.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Molts costums culinaris, moltes paradetes de menjar bo i econòmic.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—La idea és la de tornar a finals d’any.