Experts adverteixen del perill de les «mesquites encobertes» a Espanya

A Espanya existeixen 1.508 centres de culte religiós per a gairebé dos milions de musulmans, segons les últimes dades de l’Observatori del Pluralisme Religiós, però, experts consultats, adverteixen que a més, hi ha centenars de «mesquites encobertes» que poden ser focus de radicalisme. En concret critiquen la falta de llocs de culte adequats per a la comunitat musulmana, la qual cosa provoca la proliferació de punts de reunió no oficials que poden ser aprofitats per «falsos imams» per difondre missatges radicals de l’Islam, alguns d’ells en el punt de mira de les forces i cossos de Seguretat.

Segons l’últim informe de l’Assessoria d’Intel·ligència i Consultoria de Seguretat (AICS), de 2016, a Espanya existeixen unes 800 «mesquites encobertes» a nivell nacional, que són centres de reunió per a l’oració claus per a les activitats de captació i reclutament, ja que no són controlats per les Forces de Seguretat. Com a norma general es tracta de baixos d’edificis, garatges, locals o rebotigues de comerços, que no estan reconeguts com a centres de culte oficial i que són liderats per imams que no estan supervisats, explica el director de l’Assessoria d’Intel·ligència i Consultoria de Seguretat (AICS), Salvador Burquet. «El carnisser és qui normalment exerceix d’imam per qüestions religioses», assenyala aquest expert, que adverteix del perill d’aquests representants religiosos: «Ells interpreten l’Alcorà a la seva manera, per la qual cosa poden difondre missatges radicals al no estar controlats».

El president de la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI), Mounir Benjelloun, denúncia la falta de mesquites oficials i assenyala que existeixen uns 1.100 centres i oratorios on els musulmans exerceixen el culte a la seva religió. L’informe de AICS assenyala que la majoria d’aquestes «mesquites encobertes» es concentra a Madrid –concretament en els districtes de Llatina, Ciutat Lineal, Vallecas o Carabanchel–, a la província de Barcelona, concretament a Terrassa i Badalona, i a Tarragona o València. A Catalunya viuen 300.000 creients però no existeix una sola mesquita, sinó únicament oratoris, segons assenyala l’expert marroquí Abdallah Boussef, director del Consell de Comunitats Marroquís a l’Estranger (CCME). «Els musulmans d’Espanya han de resar en hangars, en garatges, això és vergonyós i porta frustració», afegeix. Boussef també reclama llocs de culte dignes «on els musulmans se sentin ciutadans a part sencera, que poden demanar drets i als quals exigir-los obligacions». Des de la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques (FEERI) també demanen llocs adequats per al culte i a més reclamen des de fa anys una formació concreta per als imams, de manera que transmetin un missatge adequat a la realitat espanyola.

El president de la Federació, Mounir Benjelloun, opina que l’imant de Ripoll, que suposadament va adoctrinar i va radicalitzar als integrants de la cèl·lula yihadista que va atemptar a Catalunya, «va enganyar a la comunitat i es va fer passar per algú que no era». «És una figura que no està ni controlada, ni homologada ni formada per entitats musulmanes representatives a Espanya», critica Benjelloun, qui avisa del perill que suposa portar imams d’altres països com el Marroc, Egipte o Aràbia Saudita, ja que desconeixen la realitat espanyola.