Medi ambient
Pales d'aerogeneradors, un residu emergent que també necessita reciclatge
Una pala avariada procedent de Tarragona servirà per provar un nou sistema de tractament
Prop de 4.500 pales utilitzades als aerogeneradors espanyols «deixaran de ser aptes» en els propers 8 anys i serà precís reciclar-les en caure en desús, ja que el 60 % del parc eòlic espanyol es troba «en la segona meitat de la seva vida útil».
Així ho ha assegurat el director de seguretat, salut i sostenibilitat de Energías De Portugal Renovables (EDPR), Javier Díaz, companyia lusitana que opera en el camp de les energies renovables i també amb presència a Espanya, on el 60% del parc eòlic es troba «en la segona meitat de la seva vida útil, calculada entre 20 i 25 anys.»
L’energia eòlica ha estat una de les principals apostes espanyoles al sector de les renovables des del 2000: a 31 de desembre de 2016, comptava amb 23.026 MW de potència instal·lada i, després de la nuclear, va ser la segona energia que més va contribuir l’any passat al sistema elèctric amb una producció de 47.319 GWh, segons dades de la Asociación Empresarial Eólica.
La intensa activitat dels parcs eòlics espanyols ha creat un tipus de residu «emergent», les pales dels aerogeneradors, motiu pel qual EDPR començarà a utilitzar una tecnologia destinada a «reciclar les que han arribat al final de la seva vida útil» i disminuir així encara més l’impacte mediambiental de l’eòlica.
Es tracta del sistema R3fiber, un procés desenvolupat per Thermal Recycling of Composites -filial del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) destinada a dissenyar tecnologies de reciclatge de materials compostos- que ha estat posat a punt pel grup dirigit per Félix López Gómez en el Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques i es basa en un procés de transformació termoquímica.
Així, «les resines de les pales es transformen en combustibles líquids i gasos combustibles i podem obtenir fibres de vidre o de carboni, que poden reutilitzar-se com, per exemple, per confeccionar cadires o un altre tipus de mobiliari», ha assenyalat.
Encara que en principi «no existeixen limitacions en l’aprofitament de materials reciclats ni en la gestió del material», Díaz ha reconegut que «la seua destinació, sense una legislació que ho defineixi en l’actualitat, caldrà buscar-la en magatzems i dipòsits» als voltants dels parcs eòlics.
En aquest moment, Espanya ocupa la quarta posició a nivell mundial després de la Xina, els Estats Units i Alemanya, i representa el segon mercat més gran per a EDPR, després del nord-americà.
La gestió ambiental de les pales dels aerogeneradors començarà amb una peça avariada procedent d’un parc eòlic de la província de Tarragona, ja que el sistema R3fiber pot aplicar-se també a les que han patit algun tipus de dany i han quedat inservibles per al seu ús.
El director de seguretat, salut i sostenibilitat d’EDPR ha destacat com a avantatge addicional d’aquest procés de reciclatge el fet que no produeix més residus.
L’activitat habitual dels aerogeneradors crea altres rebutjos com a acer, coure o olis però «tots ells disposen d’una tecnologia de reciclatge molt més madura», motiu pel qual Díaz defineix el reciclatge de les pales com «el repte» més important de la seva indústria.