Diari Més

Pedro Otiña Hermoso. Arxiver de l'Arxiu Municipal de Cambrils, historiador i arqueòleg

«Molts corsaris i pirates eren cristians renegats, capturats quan eren nens»

L’historiador ha publicat el llibre ‘Pirates i corsaris. Els atacs contra Vila-seca i la Costa del Camp de Tarragona’

Pedro Otiña ha impartit conferències de presentació del seu llibre en diversos municipis.

«Molts corsaris i pirates eren cristians renegats, capturats quan eren nens»C.S.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—Com sorgeix la idea de fer un llibre sobre pirateria?

—Tenia la intenció de documentar els atacs patits a Vila-seca al segle XVI. Teníem un document fantàstic, àmpliament conegut, que és l’Entrada de moros, de Mossèn Salvador Babot, on es relacionaven tota una sèrie d’atacs. Vam pensar que potser hi havia hagut altres incursions pirates, i així va néixer la idea.

—En quin període es circumscriu la seva investigació?

—La idea inicial era centrar-nos en l’Edat moderna, però com que vam anar trobant documentació, vam acabar treballant des del segle XII al XVIII.

—La nostra costa va ser fortament atacada per pirates?

—Sí, i segurament el llibre no recull ni un 10% de tots els atacs que hi va haver, però no s’ha conservat la informació. Vila-seca, per exemple, com que està molt a prop del Cap de Salou, és un espai fortament atacat. També és fàcilment atacable perquè està al mig del camp. Tot i que tenia muralles i torres de guaita, si els pirates arribaven a la nit, s’amagaven a les cales i desembarcaven a primera hora del dia, quan els pagesos i els pescadors anaven cap a la feina, els agafaven desprevinguts.

—Què buscaven, els assaltants?

—Buscaven persones per vendre-les com a esclaus. Sobretot nois i noies joves, perquè eren una força de treball rendible. Les dones, a més, podien tenir diverses ‘utilitats’, i els nens eren fàcilment convertibles a l’Islam. Els nens capturats van augmentar els grups de pirates ràpidament. De fet, molts dels corsaris i pirates eren cristians renegats, capturats quan eren nens.

—Al llibre s’insisteix a diferenciar els pirates dels corsaris.

—Sí, el pirata és el lladre, el que roba qualsevol cosa allà on toca o pot. El corsari, en canvi, té un document d’una superioritat política, un rei, un arquebisbe o un noble, pel qual se l’habilita a constituir una empresa naval i a realitzar atacs contra els enemics del seu noble. En aquests documents, les patents de cors, s’estableixen les condicions dels atacs, de les captures i dels repartiments.

—De tots els atacs documentats, quin van ser més cruent?

—Per la seva violència, l’atac de 1552 de Sala contra Vila-seca. Va desembarcar amb 1.500 turcs que van arrasar el poble, el van cremar. Fins i tot va baixar un escamot de Reus però no van poder fer res. L’any següent, el rei va atorgar una quantitat de diners per a la reconstrucció de Vila-seca, per tant tot plegat va ser molt seriós.

—Quan comença el descens de la pirateria i què ho causa?

—En el cas dels pirates que vénen del nord d’Àfrica, al voltant del segle XVIII amb la signatura de pactes de no agressió. També hi ha esquadres castellanes que empaiten amb èxit els pirates, i els ports es van dotant d’artilleria defensiva.

tracking