Herminia Garcia rep el primer document que acredita l'anul·lació del judici que el franquisme va fer al seu pare

Isidre Garcia Ballester va ser jutjat per un tribunal militar i el 15 de juliol del 1939 va ser afusellat a l'Oliva, a Tarragona, a l'edat de 27 anys. Aqust dimecres, la seva filla, Herminia Garcia Nadal, ha rebut de mans del delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i de la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Fina Palomar, el document que acredita l'anul·lació del judici polític contra una víctima del franquisme al Camp de Tarragona. Des d'ahir, totes les persones que vulguin consultar la base de dades de l'Arxiu Nacional ¬–amb 66.590 noms de represaliats– ho poden fer al web del Departament de Justícia, de manera presencial a la seu del Serveis Territorials de Justícia i trucant al telèfon 012.

Peris va presentar Herminia Garcia Nadal dient que, el del seu pare, és «el primer reparament que es fa per tornar a certa normalitat, tot i que per a alguns arriba tard». «L'important avui és donar fe del que va succeir duran la represió franquista», va dir. Per la seva banda, Palomar va explicar que amb l'acte celebrat a la seu de la Delegació Territorial del Govern «portem a la pràctica la llei de la generalitat, feta amb la voluntat del Govern per reparar les injustícies de la dictadura». La responsable de Justícia a Tarragona va recordar que «l'Estat espanyol encara no ha fet una llei com la catalana, tot i que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va fer un requeriment per reparar les injustícies dels tribunals militars». La Generalitat ha elaborat un llistat de persones represaliades entre els anys 1938 i 1978 que està dipositat a l'Arxiu Nacional.

Contenta i emocionada

Herminia Garcia Nadal es va mostrar satisfeta i molt emocionada quan va relatar els fets que van posar fi a la vida del seu pare, condemnat a pena de mort per un delicte de rebel·lió militar el 12 de maig del 1939. Ella tenia 15 mesos de vida i, com li va demanar el seu pare abans de ser afusellat, tots els 15 de juliol «vaig al cementiri a dipositar una rosa». Aquesta família vallenca mai ha oblidat el que va succeir aquells anys tràgics. Herminia va relatar que el seu pare, refugiat amb un germà a Castelló, va veure unes octavetes que la dictadura va repartir, en les que es deia que «qui no tingués les mans tacades de sang podia sortir que no li passaria res». Isidre, que volia conèixer la seva filla, en aquells temps a Vimbodí, va anar a Valls i, un cop va arribar a la població de la Conca, i després de poder veure la nena, va ser emmanillat. Va ser l'inici del fi.

Herminia va finalitzar la seva intervenció recordant que l'Isidre va ser militant d'Esquerra Republicana i afirmant que «l'1 d'octubre penso, de tot cor, anar a votat perquè el pare volia una república catalana i lliure: Visca Catalunya».