La comunitat educativa surt al carrer per defensar «les nostres escoles»

La comunitat educativa va sortir dimecres a la tarda als carrers per protestar contra els atacs i les crítiques d’adoctrinament que ha rebut l’escola catalana les darreres setmanes. Convocades pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), centenars de persones van concentrar-se davant dels ajuntaments de tota Catalunya. El president del Partit Popular a Catalunya, Xavier García Albiol, Ciutadans, el ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo i el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, han estat objecte de dures crítiques a causa dels seus comentaris respecte el sistema educatiu català. A més, la possibilitat que aquest sigui intervingut per l’estat espanyol amb l’aplicació de l’article 155 va propiciar consignes com «les nostres escoles no es toquen».

A Tarragona, prop de 300 persones van concentrar-se al davant de l’Ajuntament, a la plaça de la Font. L’actor i director de teatre tarragoní Oriol Grau va fer de mestre de cerimònies. Minuts després de les sis de la tarda, agafava el micròfon i pronunciava el manifest unitari de la comunitat educativa. «La política forma part de les ciències socials que s’han d’estudiar a l’escola. Sempre des d’un esperit crític», deia el text en resposta a les acusacions d’adoctrinament. El discurs assenyalava a Toni Cantó (Cs), Xavier García Albiol (PPC), al ministre d’Educació i al d’Exteriors, i els convidava a «corregir públicament» les seves declaracions i a «dimitir». «Els mateixos que acusen el professorat d’adoctrinament són els que volen permetre escoles amb segregació de sexes i els que han fet que la religió catòlica sigui avaluable a l’escola», subratllava el manifest.

Per la seva banda, el secretari d’USTEC a Tarragona, Josep Marian Cartanyà, assegurava que «som aquí per combatre les fal·làcies que diuen que fomentem l’odi vers Espanya». Cartanyà va defensar la tasca «fonamental» dels professors i el sistema educatiu català, «que tot i patir retallades ha treballat d’una manera excel·lent». A més, també va reivindicar el caràcter «pacifista» de l’escola catalana i va avançar que «seguirem amb la resistència, tal com fa aquest sindicat des de fa 40 anys». En aquest sentit, però, Cartanyà va expressar que la resistència es farà «en el grau que es pugui» perquè «si cauen pedres potser no cal treure el cap per la finestra i és millor fer altres coses».

«Qui s’ho podria creure?»

La plaça del Mercadal, a Reus, va esdevenir escenari d’una concentració que va aplegar prop de mig miler de persones rere el lema No ens toqueu l’educació, i que va comptar amb la presència de regidors de PDeCAT, ERC, Ara Reus, PSC o la CUP, i representants d’entitats com l’Associació de Pares i Mares de Catalunya o SOS Educació Reus. Més enllà del manifest unitari, llegit per una jove des de les portes de l’Ajuntament, també se’n va llegir un altre de vinculat a SOS Educació Reus, que lamentava que «se’ns ha acusat de ser la cara visible d’una maquinària perversa» i es preguntava «qui pot creure que les famílies, davant d’aquesta situació, no s’haurien queixat a les escoles? Qui pot creure que les famílies no formen part de l’escola? Afirmacions com aquestes atempten greument contra el sistema educatiu de Catalunya i cal donar una resposta massiva en suport de tots aquells que lluiten cada dia per aconseguir una escola digna, lliure i democràtica». «Una escola», afegia el manifest, «amb esperit crític i respectant sempre cada estudiant per desenvolupar els valors fonamentals que requereixen les societats avançades del segle XXI i les eines de la convivència pacífica».