El TS confirma penes de fins a set anys de presó per coaccionar un indigent per comprar-li un ronyó

El Tribunal Suprem ha confirmat les penes de fins a set anys de presó per un delicte de tràfic il·legal d'òrgans principals humans imposades per l'Audiència de Barcelona als tres membres d'una família d'origen serbi afincada a Miami Platja (Baix Camp) i a un amic que van oferir 6.000 euros a un marroquí 'sense papers' i sense sostre, pel trasplantament d'un dels seus ronyons a un dels condemnats, que estava malalt.

Per al Tribunal Suprem, no és admissible una actuació per via de fet «dirigida a procurar-se un òrgan a esquena de l'ordenament i dels principis que l'informen i que donen raó de ser al sistema públic de trasplantaments dissenyat segons els principis bàsics d'actuació d'altruisme, gratuïtat, solidaritat i objectivitat en l'assignació dels òrgans per al trasplantament».

El tribunal destaca que el delicte de tràfic d'òrgans, que va ser introduït l'any 2010, «no tracta només de protegir la salut o la integritat física de les persones, sinó que l'objecte de protecció va més enllà; destinat a protegir la integritat física, per descomptat, però també les condicions de dignitat de les persones, evitant que les mateixes pels seus condicionaments econòmics puguin ser cosificades, tractades com un objecte detenidor d'òrgans que, per la seva bilateralitat o per la seva no principalitat, poden ser objecte de trànsit». Afegeix que el propi sistema de trasplantaments estableix un sistema altruista i solidari per a l'obtenció i distribució d'òrgans per al seu trasplantament a malalts que ho necessitin.

El pare i els dos fills formarien part d'un conegut clan d'origen serbi establert al Camp de Tarragona i que es dedicaria a diversos delictes com el robatoris en habitatges de luxe. L'acusat Tony R., a qui a finals d'octubre del 2014 se li va diagnosticar una hipertensió arterial maligna renal, va ser sotmès a diàlisi a Reus. Per poder ser atès per la sanitat pública es va fer passar pel seu germà, Django, també acusat, ja que el fill malalt no tenia la documentació en regla.

Després de fer una sèrie de proves clíniques a l'hospital de Bellvitge, els metges van determinar que necessitava un trasplantament de ronyó, i una de les opcions que hi havia era la donació d'una persona viva. A partir d'aquell moment van buscar un donant.

Van localitzar un immigrant d'origen marroquí sense papers, que vivia en un habitatge ocupat amb altres sense sostre a L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i que subsistia demanant almoina o feina a l'estació de tren, al qual van oferir 6.000 euros per un dels seus ronyons. Les dues parts van tancar el tracte, i Toni R. i el donant, que tenia dificultats idiomàtiques, es van sotmetre a totes les proves i els tractaments que van ser necessaris fins a concloure que era factible portar a terme el trasplantament de ronyó. El donant era presentat com un amic de la família davant de les autoritats sanitàries i el quart acusat, d'origen marroquí, li feia de traductor i intèrpret en les visites mèdiques.

No obstant, davant el temor de les conseqüències de l'operació, el donant va decidir no continuar amb els tràmits i va rebutjar l'oferta quan ja estava en fase d'estudi clínic i a punt de firmar un acord davant de notari, motiu pel qual va ser portat el 24 d'abril del 2015 contra la seva voluntat a la casa de Miami Platja, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), on vivia el pare del malalt, i allà dos dels processats i durant 15 o 20 minuts li van pegar per tot el cos i el van insultar recriminant-li la seva decisió de no continuar amb el trasplantament. Els acusats van ser detinguts per la policia espanyola el 27 d'abril del 2015.

El pare i cap del clan familiar va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona per un delicte de tràfic d'òrgans però també per coaccions, cosa per la qual en el seu cas la pena és de sis anys i mig de presó. El seu fill Django, a sis anys de presó per un delicte de tràfic d'òrgans i un altre delicte d'usurpació d'estat civil. La pena per al seu fill, Toni, el que necessitava el trasplantament, per aquests mateixos delictes és inferior -quatre anys i mig de presó- en aplicar un subtipus atenuat del delicte de tràfic d'òrgans per ser el receptor. Finalment, l'amic que va buscar el donant va ser condemnat a sis anys de presó per un delicte de tràfic d'òrgans.

El tribunal rebutja la situació de necessitat al·legada pel condemnat malalt en un dels motius del seu recurs. Sobre això, afirma que va ser el sistema de salut pública el que va plantejar el «remei» a la seva malaltia amb el trasplantament. La sentència assenyala que tot i que el condemnat havia estat informat de l'existència del sistema públic de trasplantament, va decidir no seguir-lo i va buscar un òrgan d'una persona que per la seva necessitat econòmica accedia a la intervenció a canvi de diners.

La fiscalia demanava de set a onze anys de presó per al pare, d'origen serbi, els seus dos fills, de nacionalitat francesa, i un marroquí pels delictes de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d'òrgans humans aliens, a més de coaccions, lesions i usurpació d'estat civil, a més de 10.200 euros d'indemnització per a la víctima. Els tres principals implicats són del clan Radosavljevic, al qual la policia espanyola vincula amb robatoris en domicilis d'alt nivell econòmic.

La família era buscada per les autoritats alemanyes i investigada per diversos robatoris en habitatges de luxe, i la policia creu que a Madrid van aconseguir fins a 2 milions d'euros de botí utilitzant nenes. Les captaven pagant 100.000 euros a les famílies i les casaven amb membres del clan. No obstant, l'Audiència Nacional espanyola va arxivar la causa per falta de proves.

Durant aquella investigació, la policia va intervenir diverses trucades al clan que, segons la fiscal, demostrarien el pagament pel ronyó. En una de les converses, entre el fill malalt i un dels homes de confiança del clan, veient que la víctima començava a dubtar van assegurar «li donarem 100 o 50 euros perquè es calmi i després li descomptem dels 6.000». En una altra, els acusats parlaven del pagament: «Li donarem una part ara i una altra quan acabi tot».

Justament, la defensa dels acusats va demanar la nul·litat de les trucades a l'inici del judici. Argumentava que els van punxar el telèfon mentre els estaven investigant a l'Audiència Nacional pel tràfic de menors i recorda que aquest cas es va acabar arxivant. De fet, l'única causa que té pendent la família, que està en llibertat, és aquesta del tràfic d'òrgans i alguns robatoris aïllats, segons els seus advocats.

Durant l'interrogatori judicial, tant el pare com el fill malalt i l'altre germà van negar haver ofert diners a la víctima, pressionar-lo i acabar-lo amenaçant i apallissant. Diuen que vivien d'un negoci immobiliari del patriarca i que van haver de fer un gran esforç per pagar el tractament del fill. L'única cosa que van reconèixer és que l'acusat malalt va utilitzar la targeta sanitària del germà.

El pare va assegurar que va ser l'indigent, que treballava per a la família com a jardiner, qui es va oferir a donar el ronyó. L'home va reconèixer que es va enfadar quan va saber que finalment es feia enrere, però va negar haver-lo amenaçat i agredit.

El fill que necessitava el trasplantament va assegurar que va ser la víctima qui els va demanar 2.000 euros. Va dir que no hi va accedir i que sabia que això estava prohibit. L'home de confiança del clan, que també ha estat condemnat, va dir que l'indigent ja volia fer-se donant abans de conèixer el problema del fill malalt, «perquè així li donarien la invalidesa i cobraria una pensió».