El Síndic de Greuges demana explicacions «transparents» sobre els contactes de l'imam de Ripoll amb el CNI

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha assegurat aquest dijous que la ciutadania de Catalunya, però també l'espanyola, pot «exigir» que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) doni informació «transparent» sobre la trajectòria vital de l'imam de Ripoll i els seus possibles contactes amb els serveis secrets de l'estat. Així, considera que a banda de la compareixença a la Comissió de Secrets Oficials del Congrés, s'haurien de donar explicacions «públiques» sobre la qüestió. A més, ha demanat que es debati sobre els atemptats de la Rambla i Cambrils de l'agost, la seva prevenció i la posterior gestió al Congrés, però també al Parlament quan aquest torni a funcionar.

Són algunes de les seves conclusions i recomanacions en l'informe realitzat sobre la prevenció de la radicalització i el terrorisme a Catalunya, arran dels atemptats gihadistes de l'estiu passat. Ribó ha estat crític amb totes les administracions, però especialment amb l'espanyola, per no haver permès als Mossos d'Esquadra formar part del CITCO ni de l'Europol, i per no haver reunit la Junta de Seguretat durant vuit anys.No obstant això, no ha volgut valorar la gestió policial posterior als atacs terroristes, tot i que ha recordat que nombrosos experts internacionals van lloar el paper dels Mossos.

En una roda de premsa, Ribó ha demanat mesures per millorar la coordinació entre les unitats antiterroristes dels diversos cossos policials catalans i estatals. També reclama que l’estat respecti la plenitud de competències i capacitat dels Mossos d’Esquadra en matèria antiterrorista. Rafael Ribó considera que aquesta manca de reconeixement i de coordinació s’ha posat en evidència aquest estiu arran dels atemptats de Barcelona. En aquest sentit, ha demanat que es deixin de considerar la policia espanyola i la Guàrdia Civil com a únics «cossos seriosos» i la resta com a complementaris.

En aquest sentit, ha instat el govern de l’estat a retre comptes i aclarir la condició d’Abdelbaki Es Satty com a confident policial, i si això va afectar d’alguna manera la coordinació entre cossos. Segons ell, la població té dret a exigir explicacions públiques, clares i transparents, més enllà de la Comissió de Secrets Oficials.

En la presentació de l’informe, que ja s'ha lliurat al Parlament, el Síndic ha explicat que s’ha d’emmarcar en el més ampli debat de la relació entre llibertat i seguretat, qüestió que va ser abordada en profunditat en els seminaris internacionals organitzats pel propi Síndic, en qualitat de president de la secció europea de l’Institut Internacional de l’Ombudsman, els mesos d’abril de 2016 i 2017.

Quant al paper de les forces de seguretat, l’informe critica la paralització de la Junta de Seguretat de Catalunya durant més de vuit anys, del 2009 al 2017, mentre que del 2004 al 2009 s'havia reunit pràcticament cada any. Aquest fet, segons diu l’informe, és d’una gravetat extrema, i més tenint present que des de fa quasi tres anys Espanya està en un nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista. El Síndic no descarta que l’estat pugui tenir algun tipus de responsabilitat jurídica.

L’informe denuncia també greuges comparatius entre el cos de Mossos d’Esquadra i l’Ertzaintza, en la seva major part derivats de l’acord entre el govern del PP i el grup parlamentari del PNB al Congrés dels Diputats per aprovar els pressupostos de l’estat del 2017. L’acord inclou diverses mesures de coordinació de la seguretat, entre d’altres, per incrementar la plantilla de l’Ertzaintza i perquè la policia basca ingressi en els fòrums europeus de decisió. Pel Síndic, el principal greuge, a part del comparatiu, està en el fet que la decisions que han afectat l’Ertzaintza s’hagin pres per pactes d’estabilitat política, i no de forma racional i equitativa fruit del procés de descentralització i d’acord amb les competències del País Basc i Catalunya.

Seguint amb les recomanacions, el Síndic ha incidit especialment en la necessitat de consolidar la presència de ple dret del cos de Mossos d’Esquadra al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que és el màxim òrgan de coordinació en la informació contra el terrorisme a l’Estat espanyol. I en la mateixa línia, ha recomanat que es materialitzi de manera immediata la presència dels Mossos, amb la consideració d’autoritat competent, dins l’Europol, i també a la resta d’organismes de coordinació i d’intercanvi d’informació a escala internacional.

A les autoritats catalanes, els demana que s'aprovi la Llei de la Policia de Catalunya que desplegui les competències assumides amb l'Estatut del 2006, ja que l'actual llei és del 1994, quan els Mossos encara no estaven plenament desplegats pel territori. Així mateix, demana que el Parlament, quan funcioni, debati sobre els atemptats de l'agost.

Prevenció

De cara a la prevenció, l’informe subratlla que les administracions han de fomentar un discurs d’integració i de prevenció de conductes racistes, de discriminació, d’enaltiment de la violència i de l’odi, posant èmfasi en la població jove que està immersa en un procés de recerca d’identitat.

En l’àmbit educatiu, el document destaca la importància de l’escola com a institució que fomenti la interculturalitat i la diversitat com a valors positius, amb vista a formar ciutadans per viure en una societat plural i inclusiva. També posa l’accent en la lluita contra la segregació escolar, i apunta a l’elevat índex de concentració de població migrant en determinats centres educatius. Alhora, demana que es revisin els protocols de detecció i prevenció de la radicalització islàmica que hi ha als centres educatius i als penitenciaris.

Tot i admetre que les aules d'acollida dels menors immigrants estan funcionant relativament bé, ha detectat mancances en la transició entre l'escolarització obligatòria i l'emancipació econòmica i laboral dels joves nouvinguts.

Pel que fa al paper dels serveis socials, els municipis catalans no disposen de cap protocol ni mecanisme específic de prevenció i detecció del radicalisme, per bé que els professionals d’aquest àmbit fan actuacions de prevenció o coordinació amb altres serveis. El Síndic valora positivament el Pla de ciutadania i de les migracions 2017/2024 de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i considera que ser una eina útil al servei dels ajuntaments, però cal que es doti de recursos humans i materials per fer-lo efectiu.