Societat
El Tarragonès, la comarca amb més població estacional durant el 2016
L'Aran i vint comarques mantenen una diferència positiva, mentre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental lideren la negativa
Previsions d'ocupació gairebé total a la Costa Daurada i l'Ebre durant l'agost
El Tarragonès va ser la comarca que durant el 2016 va tenir una població estacional –el saldo o la diferència entre les entrades a un municipi de persones que no hi resideixen i les sortides per treballar, estudiar, segones residències o vacances- més elevada amb 44.137 persones ETCA. La segueix el Barelonès (39.483), seguides del Baix Empordà (27.635) i la Selva (27.029), segons les estimacions provisionals de l'Idescat. L'ETCA és la unitat de mesura de població equivalent a temps complet anual, tenint en compte que cada persona només es compta segons el nombre de dies que està present en cada municipi. Junt amb aquests dos territoris, l'Aran i vint comarques més tenen una població estacional positiva, mentre que en l'altre extrem hi ha el Baix Llobregat, amb -32.832 persones ETCA, el Vallès Occidental (-19.349) i el Vallès Oriental (-13.420).
En termes relatius, el Pallars Sobirà (29,1%), Aran (25,3%), el Baix Empordà (20,8%) i la Cerdanya (19,7%) són les comarques amb més població estacional. A l'altra banda, hi ha 19 comarques on la població estacional és de signe negatiu, però en totes la disminució de població és inferior al 5% de la població empadronada.
L'estadística ofereix informació de 220 municipis (capitals comarcals, municipis de més de 5.000 residents i municipis de més de 5.000 persones ETCA). Així, per municipis, n'hi ha 88 que tenen un signe positiu i en termes absoluts, a banda de Barcelona, que és el municipis amb una major població estacional (85.279 persones ETCA), també destaquen Salou (23.305), Lloret de Mar 816.941), Cerdanyola del Vallès (12.741) i Tarragona (10.198).
En termes relatius, destaca Santa Susanna perquè s'estima que en la seva població estacional equival al 175% de la població empadronada al municipi.
El segueixen Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d'Aro i Torroella de Montgrí, amb un increment sobre la població resident que oscil·la entre el 88,3% i el 45,9%.
Dels 132 municipis on la població estacional és negativa (i, per tant, la població present al municipi és inferior a l’empadronada) destaquen, en termes absoluts, l’Hospitalet de Llobregat (-15.693 persones ETCA), Badalona (-15.168) i Santa Coloma de Gramenet (-12.565). Els municipis que tenen més població estacional negativa en termes relatius són Tiana (-16,0%), Alpicat (-15,7%) i Torrelles de Llobregat (-14,8%).
Entre les capitals comarcals, els municipis amb més proporció de població estacional són Sort (31,4%), Vielha e Mijaran (24,2%) i el Vendrell (14,9%) i els municipis amb més població estacional negativa, en termes relatius, són Sant Feliu de Llobregat (-9,9%), Sabadell (-6,0%) i Terrassa (-5,1%).
La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de segona residència o turístics. Així, per exemple, la població estacional de Barcelona el 2016 ha estat de 85.729 persones equivalents a temps complet anual (un 5,3% de la població empadronada).
Barcelona ha registrat el valor més alt al quart trimestre de l’any, amb 124.433 persones equivalents a temps complet anual (gairebé el mateix que en el segon trimestre, 123.279); en canvi, a l’estiu Barcelona ha tingut una població estacional negativa (-17.388 persones equivalents a temps complet anual).
En termes relatius, els valors més alts de població estacional es registren al tercer trimestre i en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència. Els encapçala Santa Susanna, que a l’estiu del 2016 ha arribat a acollir una mitjana de 12.077 persones equivalents a temps complet anual, a més dels seus 3.323 habitants. Dos municipis més van triplicar la població mitjana a l’estiu (Tossa de Mar i Salou) i 5 municipis més la van duplicar (Castell-Platja d’Aro, Torroella de Montgrí, Creixell, Roda de Berà i Calonge). També hi ha municipis turístics del Pirineu que registren el valor més alt de població estacional a l’estiu, com ara Vielha e Mijaran i Sort.