Diari Més

Un grup de 200 cristians tarragonins signa un manifest on defensen el «dret a la desobediència»

Segons han expressat els signants, l’Arquebisbe de Tarragona no els va voler rebre per presentar-lo

Ricardo Blázquez, president de la Conferencia Espiscola Española.

Un grup de 200 cristians tarragonins signa un manifest on defensen el «dret a la desobediència»EFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un grup de cristians tarragonins ha signat un manifest on parlen sobre la situació política actual a Catalunya. «A Catalunya estem patint una sèrie d’injustícies que hem de denunciar, de la mateixa manera que tenim l’obligació d’actuar a favor dels valors cristians i humans com la justícia, la pau, la solidaritat i la veritat. L’unionisme és legítim i es pot defensar amb arguments. Però no es pot imposar, com no pot fer-ho l’independentisme. Un fi no justifica qualsevol mitjà», expressen en el document, signat per 187 persones, amb noms com Teresa Batet o Olga Xirinacs. Els signants van demanar presentar aquest document a l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, però segons diuen, no els va voler rebre.

En el text condemnen qualsevol mentida o manipulació. «En cap cas no són lícits ni l’odi, ni la incitació a l’odi, ni les mentides, ni la falsedat, ni les mitges veritats, ni les declaracions esbiaixades, ni les calúmnies (com dir que la nostra escola practica l’adoctrinament, quan en realitat és un model d’integració i de respecte), ni les ofenses, ni el menyspreu, ni les humiliacions, ni la tergiversació», asseguren. D’altra banda, també consideren que el més important és «que la por que ens confonguin com a cristians amb una opció concreta no ens impedeixi defensar la justícia, els valors democràtics i els drets fonamentals». En aquest sentit, afegeixen, «fem una crida a tots els cristians de Catalunya i de tots els pobles d’Espanya a recordar que l’únic precepte per damunt de tots que tenim és estimar els altres, i que no ho fem quan no respectem els seus drets i la seva dignitat».

D’altra banda, defensen el dret a la desobediència sempre que sigui per una causa injusta. «La llei hauria de ser un instrument al servei de la legitimitat, és a dir, d’allò que és vàlid perquè es basa en el dret (o facultat de demanar el que ens és degut), i de la justícia, és a dir, d’allò que cal fer segons els drets fonamentals. Si la llei és injusta, cal canviar-la, i, si no es pot, hi ha èticament i en consciència el dret a desobeir-la, en tant que sigui injusta», asseguren, i clouen que «si no fos així, estaríem en un règim autoritari o totalitari i no en un Estat democràtic».

Per últim, els 187 cristians tarragonins que han signat el text manifesten que «amb aquestes reflexions voldríem encoratjar a no defallir en el treball de fons ni en les actuacions concretes que tenim al nostre abast personal i col·lectiu en favor dels drets de totes les persones i de tots els pobles».

Manifest d’un grup de cristians de Tarragona davant la situació política a Catalunya. 22 de novembre de 2017. Com a cristians preocupats per la situació que vivim a Catalunya després de la violència policial del dia 1 d’octubre, després de la desobediència al Tribunal Constitucional de la majoria dels diputats del Parlament amb una declaració d’independència sense efectes jurídics, però que pretenia portar a terme un programa electoral votat en unes eleccions democràtiques, després del cessament del Govern i de la dissolució del Parlament per part de l’Estat, amb les nostres institucions intervingudes, davant l’empresonament de representants d’entitats independentistes i d’autoritats polítiques catalanes, sentim la necessitat de manifestar el següent. Com a qüestió prèvia, ens cal distingir entre les opcions polítiques concretes i el nivell fonamental dels principis que han de sustentar tota acció social i política. La laïcitat o separació entre l’Església i l’Estat opera en el cas de les opcions concretes, no en el nivell dels principis. Moltes d’aquelles opcions, com ara l’independentisme i l’unionisme referits a la relació entre Catalunya i Estat espanyol, són compatibles amb l’Evangeli, i l’Església no ha d’identificar-se amb cap d’elles: no pot defensar l’independentisme, però tampoc l’aplicació de l’article 155 com ha fet el president de la Conferència Episcopal Espanyola. Totes dues opcions són polítiques. Però, abans i en el fons d’aquestes, hi ha els drets fonamentals individuals i col·lectius que tota política ha de respectar. I, en això, els cristians tenim l’obligació d’implicar-nos-hi, com fan la Doctrina Social de l’Església i molts documents pontificis i episcopals. En aquest sentit, ens cal tenir present la diferència entre el que és legal i el que és legítim i just (per exemple, el rescat dels bancs per part del govern va ser legal, però injust perquè el paguem entre tots). La llei hauria de ser un instrument al servei de la legitimitat (és a dir, d’allò que és vàlid perquè es basa en el dret o facultat de demanar el que ens és degut), i de la justícia (és a dir, d’allò que cal fer segons els drets fonamentals). Si la llei és injusta, cal canviar-la, i, si no es pot, hi ha èticament i en consciència el dret a desobeir-la, en tant que sigui injusta. Si no fos així, estaríem en un règim autoritari o totalitari i no en un Estat democràtic. A Catalunya, l’Estat ha aplicat unes lleis que van contra el dret a decidir el futur de la nostra Nació, un dret reclamat pacíficament pel 80 % de la població amb un moviment transversal, molt actiu des del 2010, dialogant i desitjós de pactar, sempre pacífic i mai violent, nascut enmig del poble, emergent des de les bases i recollit per entitats, institucions i govern. La història de Catalunya ens mostra que el poder de l’Estat ha actuat moltes vegades contra la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres institucions. I aquests darrers mesos l’Estat intenta, per tots els mitjans, ofegar aquell moviment. Però fins i tot cenyint-se estrictament a la llei, molts juristes afirmen que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i l’empresonament de dos presidents d’entitats i d’autoritats polítiques és il·legal. De fet, l’article 155 no permet a l’Estat cessar governs autonòmics ni dissoldre el Parlament; la precipitació del fiscal i de la jutgessa van vulnerar les garanties de defensa i els drets fonamentals dels investigats; l’Audiència Nacional està qüestionada sobre si és competent per a tractar els delictes de rebel·lió de què el Fiscal acusa Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; la Presidenta del Parlament, que està en funcions, i els membres de la Mesa, que són aforats, només podrien ser processats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no pel Tribunal Suprem, i la presó preventiva incondicional no té fonament justificat quan són possibles altres mesures cautelars. A Catalunya estem patint una sèrie d’injustícies que hem de denunciar, de la mateixa manera que tenim l’obligació d’actuar a favor dels valors cristians i humans com la justícia, la pau, la solidaritat i la veritat. L’unionisme és legítim i es pot defensar amb arguments. Però no es pot imposar, com no pot fer-ho l’independentisme. Un fi no justifica qualsevol mitjà. En cap cas no són lícits ni l’odi, ni la incitació a l’odi, ni les mentides, ni la falsedat, ni les mitges veritats, ni les declaracions esbiaixades, ni les calúmnies (com dir que la nostra escola practica l’adoctrinament, quan en realitat és un model d’integració i de respecte), ni les ofenses, ni el menyspreu, ni les humiliacions, ni la tergiversació. Molts mitjans de comunicació, sovint, fan una utilització d’aquests procediments al servei d’altres interessos al marge de l’honestedat periodística. I el silenci no és mai neutre, sinó que pot ser tant o més polític que un pronunciament; i notem silencis ensordidors. Que la por que ens confonguin com a cristians amb una opció concreta no ens impedeixi defensar la justícia, els valors democràtics i els drets fonamentals. En aquest sentit, fem una crida a tots els cristians de Catalunya i de tots els pobles d’Espanya a recordar que l’únic precepte per damunt de tots que tenim és estimar els altres, i que no ho fem quan no respectem els seus drets i la seva dignitat. Amb aquestes reflexions voldríem encoratjar a no defallir en el treball de fons, ni en les actuacions concretes que tenim al nostre abast personal i col·lectiu, en favor dels drets de totes les persones i de tots els pobles. Aurora AUBACHi Guiu, Miquel BARBARÀ i Anglès, Josep BOFARULL Veciana, Santiago CAMÓS Costa, Montserrat COLLi Calaf, Àngel CONESAGonzález, Joan M. FERNÁNDEZSolé, Josep GILi Ribas, Maria MAGAROLAS, Francesc MANRESA, Francesc XAMMAR. Adhesions:Abdon AIGUADÉ Martí, Montserrat AIXALÀ Blasco, Carme ALEMANY Nolle, Francesc AMIGÓ Ferrater, Lluís ARANDA Blay, Eusebio ARGUETA, Cori BACH Voltas, Joan M. BANÚS Banús, Pere BAUCELLS Guiteras, Teresa M. BENET Massó, Pilar BERGADÀ Corbella, M Dolors BIDÓ Ódena, Jaume BLANC, Ramon BLAS Batet, Teresa M. BATET Pons, M Roser BOFARULL Bosch, Josep M BOFARULL Bosch, Nathalie BOFARULL Briand, Josep BOFARULL Gallés, Francesca BOFARULL Veciana, Jordi BOIXADERA Prat, Carles BONET Casanova, Teresa BONET Casanovas, Manel BORGES Anguera, Rosa Maria BERTRAN Soler, Antonia BRICOLLÉ Inés, Francisca BRISEÑO, Joan BRULLES Cañellas, Clara BUNDÓ Dalmau, Anton BUNDÓ Nin, Imma CABRÉ Puig, Roser CALAF Rull, Joan CAMPDEPADRÓS Nogué, Pere CANO Mestres, Carles CARCOLÉ Vidal, Josep Mª CARRERAS Tarragó, Miquel Lluís CASTILLEJO Brull, Montserrat CEBRIAN Sabat, Roder CÉSAR Cubelles, Josep CÉSTER Sendra, Montserrat CISQUELLA Corsà, Josep CIURANA Moncusí, Joaquim CLAVER Caselles, Xavier CONESA Barrio, Roser CORBELLA Bofarull, Ramona CORNADÓ Sobrepere, M Pilar CORREIG Manresa, Joan COSTA Pregonas, Juan Josep CUARTIELLES Escobedo, Jaume CULLERÉ Serret, Isabel CURIESES Garcia, Joan CURIESES Garcia, Pere DALMAU, Carme DALMAU Cornadó, Agustí DEL DIEGO, M. Àngela DIAS Rigol, Maria Assumpta DOMÈNECH Barenys, M Carme DOMÈNECH Barenys, Anna DOMINGO Palau, Josepa DUAT Coma, Dolors DUAT Coma, Francesc ESCOBAR, Montserrat ESCODA Cugat, M Montserrat ESCOLÀ Cases, Rosa M ESPAX Alberich, Elisabeth FATJÓ Artés, Juan Manuel FERNÁNDEZ Rodríguez, Joan Baptista FERRÉ José, Esther FOLCH Capdevila, Rosa Mª FONTOVA Salla, Maria Teresa FORES i Sinca, M. Victòria FORNS Fernández, Josep Ramon FUENTES Gasó, Joaquim GALIÀ Romaní, Josep Mª GAVALDÀ Gotarra, Marc GAVALDÀ Vives, Jordi GINEBRA, Josep GOMIS Barberà, Josep Mª GOTARRA Puig, Maria Dolors GOTARRA Puig, Montserrat GRAU Grau, Jordi GUÀRDIA Romeu, Montserrat GUASCH Andreu, Emili GUILLEMAT, M Teresa GUINOVART Solé, Ramon GUITART Tarrés, Montserrat HERRANZ Del Rey, Lleonard ICART Casas, M. Dolors IGLESIAS Torrellas, Mª Teresa INCHAURRAGA Irastorza, Joan M. IVERN Aleu, Josep Jordi JOANPERE i Toldrà, Montserrat JOUNOU Tomàs, Josep Maria LLAURADÓ i Sedó, Isabel LOZANO, Ana LUQUE, Rosa Maria MAGAROLAS Olivé, Josep MAGRE Dalmau, Gema MANRESA Manresa, Montserrat MARCH Poch, M Rosa MARCH Torres, Olga MARCO Huguet, Maria MARTÍ Baiget, Bernadeta MARTÍ Cid, Jaume MARTÍ Roselló, Angelina MASDÉU Clua, Maria MASDÉU Vives, M. Amelia MASLLORENS, Raimon MATEU de la Casa, M. Isabel MATHIOUX Ros, Joan MERCADÉ Porta, Agustí MIGÓ Moliner, Albert MIQUEL Vives, Marina MIQUEL Vives, Lluís M MONCUNILL Cirac, Josep MONTSERRAT Treig, Josep MORAGUES Borull, Leonor MORETÓ Castellà, Assumpció MUNSÓ Curpà, Pilar MUSOLAS Rodon, Josep NOLLA Salvadó, Matilde NURI i Espona, Oscar PALAU Avillà, Francesc PALACÍN Artiga, Teresa PARDO Pijuan, Joan PARIS Fortuny, Jordi PARIS Fortuny, Dolors PARRAGA, Quimeta PERELLÓ, Francisco PÉREZ Núñez, Josep Enric PERIS Vidal, Mª Teresa PIÉ Rovira, M Teresa PIQUER Biarnès, Jordi PIQUÉ Matas, Pilar PLANAS Vigueras, Josep POCA Gaya, Josep Mª PONS, Marcel•lí PONS Duat, M. Dolors PRATS Vilalta, Salvador PUIG, Conxita RABADÈ Vives, Ricard RAMÓN Solé, Josep Mª RECASENS Gilabert, Maria RECASENS Guell, Maria Joana RECASENS i Mercadé, M Rosa ROCA Gibert, Montserrat ROCA Girona, Neus ROCA Xirinacs, Carles RODRÍGUEZ Porqueres, Daniel RODRÍGUEZ Quintela, Joan ROIG Esteve, Joan Mª ROIG Ferré, Joan ROIG Montserrat, Montserrat ROMEU Font, Jordi ROVIRA Busquets, Oriol ROVIROSA Cabré, M. Carme ROVIROSA Franch, Miquel ROVIROSA Franch, Joan-David RUÍZ Subirats, José-Luís RUÍZ Subirats, Creu SAIZ Ruiz, Teresa SALA, Núria SALLA Roig, Rosa M. SÁNCHEZ Cornadó, Josep SÁNCHEZ Moragues, Josep M SANET Jové, Josep SANTESMASES Oller, Josep SANTESMASES Rabadà, Neus SANTESMASES Rabadà, Núria SANTESMASES Rabadà, M. Mercè SARDÀ i Pons, Rossa M. SECALL Bauló, Marta SENTÍS Múrria, Anna SERRA Folch, Artur SERRA Miserol, Gemma SUBIRANA, Agustín SUBIRATS Ferrer, Aurèlia SUBIRATS Martí, Anna Maria SUMOY Vidal, Miquel SUNYOL i Esquirol, Joan SUTRIAS Asenjo, Lluís TEREFA Camps, Jaume TAULATS Soler, Cèlia THOMÀS Català, Marta TOMÀS Subirats, JM TORRENTS Masdéu, Joaquim TORRENTS Masdéu, Aleix TORRENTS Prats, Glòria TORRENTS Prats, Jacint TORRENTS Puig, Ernest TORRENTS Vallès, Manel TORRUELLA Recasens, joan TORTAJADA Rodríguez, Josep TOUS Bofarull, Núria VALLÈS Fortuny, Josep VALLS Cendrós, Robert VENDRELL Aubach, Núria VENTURA Mercè, Pilar VIES Vives, Jordi VILA Borràs, Llorenç VILÀ Vives, Rosa Maria VIRGILI Avià, Aleix VIVES Garriga, Olga XIRINACS Díaz.

tracking