A Cambrils hi ha les ocupacions neolítiques més antigues de la península

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha iniciat una nova campanya d'excavació arqueològica al jaciment del Cavet, a Cambrils (Baix Camp). L'objectiu és ampliar el sondeig de tres metres de llargària per un d'amplada iniciat en campanyes anteriors en una zona del jaciment on es creu que es conserven nivells d'ocupació. En aquest indret es documenta una seqüència d'almenys 13 nivells que han proporcionat molt material arqueològic, principalment de ceràmiques i indústria lítica. En menor mesura, també s'han localitzat restes de fauna, malacofauna i carbons majoritàriament del període neolític, on també s'ha identificat un possible fossat defensiu construït a l'inici de l'assentament, al neolític antic. Segons les datacions realitzades, seria de fa 6.800 anys, i es tractaria de les estructures d'aquestes característiques més antigues documentades.

Els treballs van començar el 27 de novembre si s'allargaran fins al 13 de desembre. L'espai resta obert al públic de dilluns a divendres de les 9 hores fins a les 15 hores. La intervenció està coordinada i finançada per l'Ajuntament de Cambrils a través del Museu d'Història del municipi. Més endavant, està previst que s'obrin noves cales al mateix sector on s'està intervenint per intentar confirmar la hipòtesi de l'existència del fossat i localitzar altres punts d'interès arqueològic. A més, també es realitzaran estudis topogràfics i s'actualitzarà la planta completa del jaciment.

La intervenció arqueològica compta amb el suport econòmic i logístic de l'Ajuntament de Cambrils, que enguany aporta 7.000 euros al desenvolupament dels treballs. Tant aquesta contribució econòmica com les realitzades en anys anteriors es formalitzen mitjançant convenis específics en el context del conveni marc de col·laboració establert entre el consistori municipal de Cambrils i l'IPHES, signat l'any 2005. El treball de camp i recerca al jaciment del Cavet forma part del projecte quadriennal de recerca «Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona», finançat per la Generalitat de Catalunya.

Fins al moment, la recerca de l'IPHES al Cavet al llarg d'una dècada ha permès ampliar el coneixement que es tenia d'aquest assentament a l'aire lliure, ha confirmat la seva ocupació de manera intermitent des del neolític antic fins a època ibèrica i s'ha convertit en un dels testimonis més antics de l'assentament dels primers grups d'agricultors i ramaders al territori.

A banda dels nivells d'ocupació, al jaciment s'han localitzat més d'un centenar d'estructures excavades en el subsòl que es feien servir com a sitges per a l'emmagatzematge de cereals i productes agrícoles i que quan es deixaven d'utilitzar s'empraven com a abocadors. Quan s'excaven, s'obtenen les restes de les tasques domèstiques d'aquestes comunitats, com fragments de ceràmica, llavors de cereals, petxines, caragols marins i terrestres o carbons. Al jaciment del Cavet s'han excavat una vintena d'aquest tipus d'estructures.