«'Independència sí o no' és fàcil, però les coses importants a la vida no ho són»

—Les darreres enquestes fan preveure bons resultats per al PSC. Com les valora?

—Estem molt contents perquè es veu és una tendència de creixement en escons i vots. Aquí es nota que el que volen els ciutadans són solucions, el que nosaltres proposem, a una situació greu que fa temps que dura.

—Haver donat suport al 155 sumarà o restarà? La divisió que hi va haver al partit es pot traslladar als votants?

—No. El 155 és un mecanisme que té la Constitució com moltes altres del món, i la nostra és una còpia de l’Alemanya, el qual s’ha d’aplicar al moment que una comunitat autònoma posa les institucions fora de la legalitat perquè l’estat les torni a aquesta legalitat. Només és això.

—Dilluns, i des de Bonavista, Pablo Iglesias s’adreçava al PSC i preguntava si és possible fer política d’esquerres al costat de PP i Cs. Ho és?

—Potser jo hauria de preguntar a Pablo Iglesias si es pot fer política d’esquerres no donant suport a la investidura d’un possible president socialista, Pedro Sánchez, i facilitant-ne la de Rajoy.

—Què li diria a la gent que pensa que el PSC ha girat a la dreta?

—Que no és veritat: érem socialdemòcrates i ho seguim sent.

—S’ha entès fàcilment, fora del partit, aquesta relació amb l’antiga Unió?

—S’ha entès perquè estem en una situació excepcional i hem de buscar acords excepcionals. No és un pacte, és un acord puntual. Hem incorporat persones d’Units per Avançar però també altres que vénen de més de l’esquerra del PSC com Carlos Jiménez Villarejo o Bea Silva. És un projecte transversal que té gent de punts diferents i vol recuperar el catalanisme social integrador.

—També dilluns, Gabriel Rufián deia que ERC no pactaria ni amb carcellers ni amb espoliadors.

—Nosaltres no som ni espoliadors ni carcellers. I estem acostumats a les seves sortides de to per cridar l’atenció mentre nosaltres estem aquí per portar solucions i passar pàgina.

—Els exconsellers i els Jordis són presos polítics?

—Jo no els considero així. Però no sóc jo. Amnistia Internacional tampoc no els considera. Així que no ho són.

—Com a diputada i que, per tant, ho va viure de primera mà, què va sentir quan es va proclamar la DUI?

—Va ser trist veure com tot anava derivant en una cosa irreversible. El 26 d’octubre vam tenir un fil d’esperança quan Puigdemont va convocar una roda de premsa per anunciar eleccions. I, al final, va quedar en no res perquè els seus socis de govern el van pressionar. Recordo les 155 monedes de plata de Rufián a Twitter i la manifestació a la plaça Sant Jaume. El president no va aguantar. I de l’esperança vam passar a la desesperació total.

—A molta gent li va sorprendre que vostè acabés sent la cap de llista.

—El sistema que tenim per escollir els candidats és una votació al consell nacional a Barcelona. El nostre partit, que sempre ha aixecat la bandera del feminisme, va considerar que era interessant que una dona encapçalés una de les candidatures.

—Va entendre, llavors, la reacció de Carles Castillo?

—Hi vaig parlar i puc entendre una certa decepció inicial, però aquest és un projecte conjunt. Sabem que les perspectives són bones. Pensem en l’objectiu del partit i no en enfrontaments personals.

—Convocades des de Madrid i amb candidats a la presó, les del 21-D poden ser unes eleccions normals?

—Sí que és veritat que el clima que les envolta no és l’habitual.

—Està d’acord amb decisions de les Juntes Electorals com fer retirar pancartes o prohibir concentracions?

—El que s’ha de garantir és que el procés electoral tingui lloc en un ambient el més objectiu i poc partiditzat possible. Per tant, entenc que determinades decisions vagin per aquí.

—Quina és la proposta del PSC en la relació entre Catalunya i Espanya?

—Caminar cap a un Estat federal. Sabem que no és fàcil ni ràpid ni immediat. I qui digui que qualsevol canvi pot fer-se ràpid, menteix. Ho han demostrat els que deien que podien tenir la independència en 18 mesos. Però és factible. I, mentre això no arribi, hem de treballar per tenir un millor finançament, competències i respecte a la llengua.

—És realment possible una reforma de la Constitució com la que vostès plantegen?

—Si al 1978 vam ser capaços de fer una Constitució venint d’un règim dictatorial, en una situació molt complicada, més possible ha de ser ara en país democràtic i en un estat social de dret.

—Pensa que han sabut explicar el seu projecte? Ha arribat a l’electorat?

—Independència sí o no és molt fàcil. Però, les coses importants a la vida no són fàcils. No és blanc o negre. I el projecte federal no és simple. Però sí que és fàcil explicar que els països més importants del món ho són. I explicar què vol dir això: vol dir compartir i, de vegades, compartir és cedir.

—Què passarà l’endemà de les eleccions?

—Sumarem els suports per fer president Miquel Iceta i ens posarem a treballar per refer la convivència, fer tornar les empreses, que les institucions siguin de tots i tancar una etapa que no ens ha fet avançar ni un centímetre.

—I és més fàcil sumar amb ERC i els Comuns o amb PP i Cs?

—Dependrà. Nosaltres no farem president ningú que vulgui trencar ni ningú que vulgui perpetuar els blocs. Confiem que ho sigui Miquel Iceta.

—Però, si Iceta president no fos una opció?

—No ho contemplem.

—Es parla de la possibilitat d’un bloqueig entre forces que no deixi marge.

—Seria una mala notícia. Unes segones eleccions seria com dir als ciutadans que s’han equivocat i que han de tornar a votar. No és possible. I Catalunya no té temps per aquest tipus de coses.

—També del candidat Borgen, una etiqueta que el mateix PSC s’atribueix.

—El Miquel ha demostrat que pot parlar amb tothom i arribar a acords. La nostra idea és sempre sortir d’aquesta situació. I ja veurem si al final serà tipus Borgen.