Diari Més

Societat

Tarragona redueix la sinistralitat mortal al sud de la N-340 i a les carreteres estatals

El govern espanyol recorda que el nombre de víctimes mortals a les carreteres de titularitat estatal ha passat de 27 el 2015, a les onze de 2016 i les set de 2017

Pla general d'uns agent dels Mossos regulant el trànsit al lloc de l'accident. Imatge del 4 de gener de 2018

operari, accident, camió, cisterna, l'Aldea, Mossos, N-340, neteja, grua, cotxeJordi Marsal

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Unitat de Carreteres del Ministeri de Foment a Tarragona ha emès un comunicat subratllant que el nombre de víctimes mortals a les carreteres de titularitat estatal de la demarcació durant aquest 2017, set en total, suposa una disminució considerable respecte els anys anteriors: onze del passat 2016 i 27 de 2015. El govern espanyol ha destacat especialment el descens en el tram sud de la N-340, «on s'ha passat de quinze víctimes mortals l'any 2015, a quatre l'any 2016 i una aquest passat 2017». En aquest context, Foment vol posar en valor les actuacions efectuades en aquest tram durant els últims anys, amb la construcció de diverses rotondes, l'establiment d'una doble línia contínua i la limitació de la velocitat màxima a 80 km/h. Unes mesures que no ha satisfet del tot els alcaldes i ha rebut fortes crítiques dels transportistes i del moviment veïnal, que exigeixen la gratuïtat de l'AP-7 com a principal antídot a la sinistralitat i saturació de la N-340.

Més enllà de mostrar la seva «prudent satisfacció» per aquest balanç, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, ha anunciat que continuaran «treballant unes infraestructures cada cop més segures i en les quals es plasmi, en la mesura del que tècnicament sigui possible, les peticions del nostre territori». Una afirmació, aquesta última, que més enllà de la voluntat d'aconseguir que no hi hagi cap víctima i reduir al màxim la sinistralitat no suposa cap avanç real per als alcaldes del tram ebrenc de la N-340. «El que necessitem són inversions i una planificació seriosa i no pedaços com arranjar una infraestructura obsoleta, tenint en compte que és una via importantíssima del Corredor del Meditarrani», ha apuntat l'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni.

Constata, a més, que les mesures no han rebaixat la inseguretat, sobretot perquè el trànsit de camions és encara «molt elevat, no ha baixat». Explica el cas concret de gent d'edat avançada, que no es veu amb cor de creuar a les interseccions amb carril central de les urbanitzacions, que han de deixar el cotxe a una banda de la carretera. «Això porta molt perjudici i, de moment ,encara és aviat, és agosarat fer una anàlisi en un any, hauríem de veure i estar alerta, perquè una cosa són les mesures i l'altra quan la gent s'acostuma a aquestes i baixa la guàrdia. Les infraestructures han de ser segures al 100% i seguim a un nivell molt diferenciat de la resta», argumenta, tot reclamant la necessitat de disposar d'una via de comunicació ràpida, segura i gratuïtat per garantir els desplaçaments dels veïns i facilitar l'arribada d'empreses.

«Si anem a 80 o 70 i posem ratlles al mig l'accidentalitat baixa però no donem servei als ciutadans. El que hem de fer d'una vegada per totes és fer els peatges gratuïts i el problema s'ha acabat: que la gent sigui lliure d'anar per la via que vulgui», reclama l'alcalde del Perelló, Ferran Cid, com a solució «d'emergència». Al mateix temps, continua reclamant a l'Estat que compleixi també les infraestructures promeses al territori, sigui el desdoblament de la N-340 o un tercer carril per a l'autopista AP-7. «Les carreteres estan pagades i repagades i no es fa inversió en les vies públiques. L'Estat no està per la feina», ha afegit, tot recordant la projectada construcció de l'autovia A-7 com a desdoblament de la carretera N-340, pendent des de fa disset anys. «No pots posar tants pals amb abonaments i desviaments obligatoris», emfasitza, posant en entredit la situació que dibuixa el govern espanyol amagant el rerefons del deute de les concessionàries de les autopistes i apostant pel pagament del manteniment de les infraestructures directament per part dels usuaris.

tracking