S'iniciarà una nova campanya d'excavació al jaciment de la Cella de Salou

Els arqueòlegs continuen treballant en la consolidació dels habitatges descoberts al jaciment de la Cella, al Cap Salou, que data d’entre els anys 400 i 250 aC. El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV, el GRESEPIA, s’ha centrat aquest any passat en la protecció superficial de les estructures conservades i en l’aplicació de productes que frenin la degradació del conjunt d’època ibèrica. Durant aquest 2018 se seguirà protegint l’espai i es preveu una nova excavació als terrenys del jaciment que pertanyen a l’Autoritat Portuària de Tarragona. De cara a l’estiu, a més, s’hi programaran visites guiades, però encara no hi ha una data concreta per a la museïtzació i obertura definitiva del què els experts consideren la mítica ciutat de Cal·lípolis. El grup de recerca ha ideat un projecte de recreació amb ulleres de realitat virtual que mostrarà una hipòtesi de com eren els edificis i els carrers de la Cella. Per la seva banda, l’Ajuntament vol incorporar el jaciment al traçat del camí de ronda, que està pendent de rebre finançament per part de l’Estat.

Les actuacions de conservació han consistit en dipositar una capa de morter de calç dins les cases més ben conservades i en l’aplicació de productes químics en estructures de pedra i llars de foc per protegir-los de les inclemències del temps.

Des del 2010, els arqueòlegs han documentat l’existència d’una vintena d’habitatges, amb superfícies d’entre 90 i 120 metres quadrats -ben bé el triple dels típics poblats ibèrics- en un àmbit de 6.000 metres quadrats. S’estima, però, que la dimensió total del poblat podria haver arribat als 10.000 metres, si s’hi inclou la zona que hauria estat destruïda per l’activitat de l’antiga pedrera del Port.

Durant aquest any està previst seguir amb les tasques de consolidació i iniciar una nova campanya arqueològica als terrenys de l’Autoritat Portuària, segons ha assenyalat un dels directors del jaciment, Jordi Vilà. Després de l’èxit de les visites guiades que es van fer el passat setembre, de cara a l’estiu se’n tornaran a programar de forma periòdica. El format encara no s’ha decidit, però podrien repetir-se les visites teatralitzades.

En els darrers mesos, el grup de recerca de la URV ha impulsat un projecte de recreació virtual per complementar l’experiència dels visitants. «Intentem aixecar aquests murs de dos pams que tenim conservats i reproduir tal com era abans el poblat amb ulleres de realitat virtual, a partir d’hipòtesis científiques», ha explicat el desenvolupador de la iniciativa, Ivan Cots.

El consistori veu en el jaciment un nou atractiu per a la capital de la Costa Daurada. Tot i això, no hi ha cap calendari per impulsar la museïtzació i obertura definitiva al públic. L’alcalde, Pere Granados, ha explicat que, juntament amb els búnquers de la Guerra Civil, el jaciment ha de formar part del camí de ronda pel Cap Salou. Aquest projecte està pendent de rebre uns 4 MEUR per part del govern espanyol.

L’alcalde ha aprofitat la visita del delegat territorial de Cultura, Jordi Agràs, i del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, per sol·licitar la incorporació del jaciment a la Ruta dels Ibers, que actualment està format per disset assentaments museïtzats.

El govern municipal pretén incloure la Cella en les noves rutes de patrimoni històric del municipi, que inclouran jaciments romans i la Cala Morisca. «Si anem lligant tot això amb la nostra gran figura, el rei Jaume I, podem fer una gra proposta d’atractiu cultural, històric i turístic», ha afirmat Granados, el qual ha reivindicat fermament la hipòtesi que el jaciment és la ciutat de Cal·lípolis.

Aquesta tesi és compartida pel coordinador de la recerca, Jordi Diloli, el qual sosté que el jaciment correspon a una ciutat d'època ibèrica on hi va conviure una comunitat mixta -amb cartaginesos, íbers, grecs...- des del 400 aC fins que van marxar de la zona, cap al 250 aC. L'abandonament es va produir de forma pacífica, sense que s'hagi documentat el motiu. Tot i això, s’especula amb epidèmies, canvis en les xarxes comercials, esgotament de recursos o motius polítics, en aquest cas forçats a marxar cap a l’actual ciutat de Tarragona.

El fet que no s’hi produïssin episodis violents ha fet que els arqueòlegs no hagin pogut trobar materials rellevants de l'època. Tot i això, han aparegut fragments de ceràmica ibèrica i importada, tant cartaginesa com eivissenca. Ateses les dimensions de les cases i la seva cronologia, els experts emmarquen la Cella en un poblat protohistòric. Una vil·la situada en un indret estratègic, on haurien conviscut comunitats mixtes dedicades a l’activitat comercial.