Valls enceta el calendari tarragoní dels Tres Tombs amb el llistó ben alt

Els Tres Tombs més matiners del Camp de Tarragona es van celebrar, ahir al matí, a Valls, sumant ja 39 edicions des de la seva recuperació. Contra tot pronòstic, el bon temps es va mantenir i, finalment, els més de 300 cavalls i el centenar de carros i cavalleries van poder realitzar els tradicionals tres tombs al voltant de l’església de Sant Antoni amb total normalitat. Tot i això, un fred gèlid es calava entre els espectadors i, especialment, entre tots aquells que, des de mig matí, agafaven lloc a la plaça del Blat per poder presenciar, des de primera fila, com els carros superaven els tradicionals tombs de l’ajuntament. Aquest és el punt més emblemàtic del recorregut, en el qual, els traginers han de mostrar les seves habilitats per guiar correctament a cavalls i mules perquè no hi hagi cap ensopegada durant els tombs, que són tancats, molt seguits i que s’han de fer sense aturades.

Quan ja passaven uns minuts de dos quarts de dues del migdia, els timbalers de la Germandat del Sant Crist de Lepant anunciaven l’arribada de la comitiva i, a continuació, els primers genets arribaven a la plaça, seguits de ponis i carruatges. Finalment, arribaven els carros pesats, i el públic es posava en tensió. El primer que va fer patir els espectadors va ser el que anava carregat amb lleteres. Des del carrer de la Cort, el carro va començar a baixar la plaça del Blat amb rapidesa, i entre els «uis!» que exclamava la gent, els traginers feien esforços perquè els cavalls anessin ben encarats. L’últim tomb va anar de ben poc, gairebé un dels cavalls puja a la vorera, però els traginers van aconseguir reconduir la situació i, entre aplaudiments i ovacions, el carro va aconseguir superar la prova. «No s’ha de córrer tant!», exclamava gent del públic.

A continuació, arribava el moment més interessant, amb el pas de la col·lecció de carros de bocois. El que va presentar més problemes va ser el de quatre bocois, que les rodes van fregar la vorera. «Aquest no ha fet res!», es queixava un traginer, tot assenyalant a un dels cavalls. «La feina l’estava fent el del davant», afegia. Malgrat el petit ensurt, que va alertar alguns espectadors, el carro va superar els tombs.

Com és tradicional, la festa la va tancar el carro gran, entre forts aplaudiment. Molta gent del públic es va desplaçar fins al carrer de Sant Antoni per veure com el carro encarava el tram final del recorregut, mentre que d’altres es dirigien a les pastisseries per recollir el típic tortell de Sant Antoni.

Segons explica el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, Marc Buqué, els Tres Tombs de Valls «són diferents a la resta dels del territori perquè passem pel nucli antic de Valls i hi ha una sèrie de trams en els quals s’ha de demostrar la destresa i perícia de cavalls i traginers». Buqué es refereix a tres punts amb especial interès: la Font de la Manxa, on un speaker va relatant la història de cada carruatge; l’església de Sant Antoni, on es fa la benedicció, al so del repic de campanes; i l’emblemàtica baixada de la plaça del Blat.

«El dels tombs de l’Ajuntament és un tram amb molt d’espectacle, on cal valorar quan un carro ja ha passat i no hi ha perill perquè passi el següent, és un cul d’ampolla i hem d’anar amb peus de plom», explica, alhora que destaca que aquest tram és «la joia de la corona». «El dia que no el puguem fer, passarem a ser uns Tres Tombs més de la demarcació», assegura, visiblement emocionat, el vicepresident de la Societat de Sant Antoni, que disposa d’una de les millors col·leccions de carros de treball de tot el país.

Llaços grocs

L’edició d’enguany ha estat marcada per la situació política catalana. En aquest sentit, molt dels carros participants anaven decorats amb llaços grocs i, alguns, amb pancartes, on s’hi podien llegir algunes reivindicacions com: «Som República».