«Volem reivindicar l'anar pel món a pas de ruc, d'una manera més assossegada»

Les aventures d’en Nic. Baix Camp i Ribera d’Ebre (Veus Públiques, 2017) és un conte inspirat en les aventures de Jordi Moretó, que fa dos anys va fer una volta a Catalunya amb la companyia del ruc Nic i el gos Baf. Està il·lustrat per Irene Gutiérrez i escrit per Rosana Andreu.

—Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?

—És un projecte que no vaig engegar jo, sinó que em va arribar a les mans. Amb el Jordi Moretó tenim una amiga en comú, la Sandra Vèa. Amb el Jordi no ens coneixíem, però fa un parell d’anys, quan ell va acabar de fer la volta a Catalunya amb el ruc, va contactar amb mi i em va dir que havia pensat que estaria bé fer un conte sobre aquella aventura, i que havia pensat que el podia fer jo.

—És la seva primera incursió en el món de la literatura infantil?

—Sí. Tinc un parell de premis literaris de relats, però aquest és el meu primer projecte per a infants. Tot i que, a la Biblioteca treballo amb el llibre infantil i faig promoció de la lectura, no havia escrit mai per a infants.

—El següent pas va ser trobar una editorial.

—Va ser una mica fruit de la casualitat, com tantes coses en aquest llibre. Jo coneixia el Jordi Folck, que és escriptor i té una petita editorial a Reus, Veus Públiques. Una mica per sondejar-lo, li vaig fer la proposta i va donar la casualitat que ell havia vist les publicacions a Facebook de l’aventura del Jordi i el Nic, i ja havia pensat que podia ser una gran història. Per això, quan li vaig fer la proposta, li va semblar perfecte. Va confiar en mi, vam posar fil a l’agulla i aquí estem.

—Com volien que fos, el llibre que havien de fer plegats?

—En un principi havíem plantejat una cosa més senzilla, un llibre que expliqués com el Jordi i el Nic havien voltat per Catalunya, les aventures que havien passat… que fos molt il·lustrat i amb poca lletra. Però l’editor va veure que la història podia tenir molta més potència, i que es podia adreçar a una franja d’edat més elevada, dels onze o dotze anys. I quan vam tenir una mica clara aquesta franja, vam veure que en realitat podia ser una col·lecció. En aquest primer volum els protagonistes passegen pel Baix Camp i la Ribera d’Ebre, i el segon, que ja el tinc gairebé escrit, passa per Falset.

—No és només un conte.

—Vam tenir clar que havia de ser un llibre bonic de veure, per això la il·lustració està molt cuidada. També vam pensar que havia de ser no només divertit, sinó també pedagògic, tot i que aquesta paraula no m’acaba d’agradar. Volíem vendre territori, llengua i costums, dels rucs i de la terra. I també reivindicar l’anar a pas de ruc, a un pas una mica més assossegat del que portem normalment.

—El protagonista no és el Jordi Moretó sinó el ruc. Per què?

—És una cosa que també vam tenir clara des del començament. Això ha comportat molta feina, perquè vaig haver de buscar la veu del ruc, i no va ser fàcil.

—Va haver de fer una petita immersió en el món del ruc?

—Petita no: va ser gran, enorme! Em va passar una mica com al Jordi, que al principi no sabia res dels rucs. Ell ve del món de l’esport, i la seva primera idea era fer alguna cosa a nivell esportiu. Després, va voler afegir-hi un component del territori, i va pensar en el ruc. A les presentacions sempre explica que al cap de dos dies ja l’hauria llençat per un barranc, però al final van acabar estimant-se molt. Jo he fet com ell, però diferent: he visitat moltes granges de rucs de tot Catalunya, i m’he submergit en el món del ruc fins al punt que, quan em trobo algú que em pot explicar alguna anècdota dels rucs, el vampiritzo. M’he llegit Viajes con una burra, de R.L. Stevenson i ara estic amb Los secuestradores de burros, de Gerald Durrell.