«Treballo la garrofa com un xocolater per fer un producte de qualitat»

—Què és Curculio Nucum?

—És una crema de garrofa per untar i una alternativa saludable a les cremes de cacau industrials que l’únic que porten és sucre i palma.

—Quins ingredients té?

—Jo dic que és l’alternativa bona i de casa al petroli industrial de sucre i palma. La crema de garrofa del Baix Camp està feta amb garrofa, que és el principal ingredient. Les cremes industrials porten primer sucre i oli, i el cacau i les avellanes són l’últim. La meva crema porta garrofa, mel, oli d’oliva i avellana. Tot, procedent del Baix Camp. La garrofa, l’oli i l’avellana són de cooperatives, i la mel d’una empresa familiar on la treballen d’una manera no industrial.

—Per què ha escollit aquest nom per a la crema?

—El Curculio Nucum és un petit insecte que pica l’avellana. Vaig posar el seu nom com a homenatge primer a les avellanes de la Selva, però també al poble. Els Diables de la Selva tenen com a bèstia de foc un Diabló, que és el nom amb què es coneix el Curculio Nucum. També hi ha un punt de reivindicació, perquè el Curculio Nucum és una plaga, fa mal a les avellanes, i de fet molts pagesos em pregunten per què he escollit el nom d’un insecte així, però per a mi hi ha lloc per a tothom en aquest món, és com el que passa amb els llops i l’ós al Pirineu. El problema és si n’hi ha molts, però si no, hi ha avellanes per a tots. Avui ja gairebé ja no es tracta contra el Curculio, perquè el percentatge d’avellanes picades és tan baix que gairebé no els fa mal.

—Per què es va decidir a elaborar aquesta crema?

—Aquí la crema de garrofa s’havia conegut en temps passats. A la postguerra la xocolata de garrofa era un producte de baixa qualitat, per a la gent que no podia pagar la xocolata. La gent gran em diu: ‘n’havia menjat de petit, era dolentíssima’. Però jo no faig això, jo faig un producte bo i sa. Treballo com un xocolater treballaria la xocolata per fer un producte de qualitat. Vaig començar a fer-la perquè havia treballat en una botiga on veníem una crema de garrofa holandesa. La garrofa és endèmica del Mediterrani, i un dia els vaig trucar per preguntar-los d’on la treien. Em van dir que la compraven a Tarragona, i vaig pensar que no pot ser que estiguem comprant crema de garrofa feta a Holanda amb garrofes de Tarragona, i a més elaborada amb oli de palma, ecològic suposadament, i sucre refinat. Aquí tenim oli d’oliva, mel, garrofes i avellanes, per què hem de consumir productes de l’altra banda del món, fets amb ingredients turcs, de Malàisia, de Rússia? I quan nutricionalment tenen una qualitat discutible.

—La garrofa és un aliment amb grans propietats nutricionals?

—És de la família dels llegums, i com totes les lleguminoses té molta proteïna. A més, és una proteïna de molt bona qualitat, conté proteïnes essencials. Una és el triptòfan, precursor de la serotonina i per tant és imprescindible menjar-ne en quantitats suficients. Això només ho trobem a la carn o als llegums. Per tant, la garrofa és molt bona per a dietes vegetarianes. A banda, té molts minerals, com el calci, el ferro i el magnesi, i a més porta vitamina D, responsable de l’absorció del calci. Els sucres que porta són els que podríem trobar a la fruita, de molt bona qualitat, i que no tenen res a veure amb el sucre refinat. També porta molta fibra, tot i tenir la fama que restreny, així com tanins, que són antioxidants i actuen contra el colesterol.

—Aquesta crema és indicada per als nens?

—Sí, és una alternativa a les cremes de cacau que no aporten res de positiu. A més, pel calci i les propietats de la garrofa, és molt indicada en els processos de creixement.

—Qui l’ha tastat, què diu?

—Se sorprèn molt, i sobretot costa molt de creure que no porti cacau.

—On la podem trobar?

—En general a les agrobotigues del Baix Camp, l’Alt Camp i algunes de la Conca de Barberà, a dietètiques, i a algunes botigues ecològiques. Els punts de venda es poden consultar a la meva pàgina de Facebook.