Guàrdies Civils demanen que Catalunya sigui 'zona de conflicte' arran de l'1-O

L’Associació Unificada de Guàrdies Civils ha demanat declarar Catalunya «zona de conflicte». Segons el director general de l’AUGC a Tarragona, David Domínguez, s’està vivint, a tot el territori, una situació de «radicalització» –també a la província de Tarragona–, arran de la consulta del passat 1 d’octubre, fet que, segons assegura Domínguez, els agents i els seus familiars estan patint a través d’accions d’«odi» i tensió». «Els familiars pateixen acusacions, ens han ratllat els cotxes i a l’escola, alguns professors fan mítings a classe», narra el director general de l’associació, majoritària dins aquest cos policial.

Tal com explica David Domínguez, des del mes d’octubre, molts agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya han marxat, «molts d’ells, totalment integrats a aquí», mentre que d’altres (un 30% de membres destacats, en el cas de Tarragona) tenen la intenció de ser traslladats a altres destinacions. Aquest fet pot comportar la problemàtica que, a Catalunya, «ningú vulgui venir» i que quedin vacants lliures. «Al final, hauran de portar agents de forma obligatòria o d’altres sense experiència», es queixa Domínguez.

Davant d’aquesta situació, el Consell de la Guàrdia Civil ha demanat al Ministeri de l’Interior declarar Catalunya «zona de conflicte», la mateixa que tenen els agents desplegats al País Basc i Navarra. Aquesta situació comportaria, segons assenyala Domínguez, que els agents destinats a aquesta zona percebessin «un petit plus» econòmic en concepte del transport i la vivenda pel fet de viure fora del territori on estarien operant. Ara, s’està a l’espera que Interior es pronunciï al respecte. El director general de l’AUGC a Tarragona té l’esperança que la sol·licitud es resolgui favorablement, alhora que lamenta la situació. «Hem vist com gent amb qui mai havíem tingut cap problema i amb qui, fins i tot, havíem fet cafès, des de l’1-O s’ha radicalitzat», afegeix Domínguez, que assegura que es viu una situació d’«hostilitat».

En el cas del Camp de Tarragona, més d’un centenar de persones van resultar ferides arran de les càrregues policials que es van produir l’1 d’octubre als centres de votacions de diversos municipis. Des de l’Associació Unificada de Guàrdies Civils, aquests fets es justifiquen per l’ordre judicial que tenien a les mans i que havien de complir amb la finalitat d’impedir la celebració del referèndum.