Judicial
Arranca aquest dimecres el judici contra la cèl·lula jihadista vinculada a Reus, Valls i Montblanc
El judici es va suspendre el passat dilluns a petició de l'advocat d'un dels acusats de planejar un atemptat a Barcelona
L'Audiència Nacional iniciarà el 22 de gener a Reus el judici per l'Operació Caronte
L’Audiència Nacional comença aquest dilluns a jutjar a una cèl·lula gihadista vinculada a Reus, Valls i Montblanc, desarticulada el 2015 en l’operació Caronte , que va planejar atemptar en llocs emblemàtics de Barcelona com el Parlament i cometre un segrest per comprar explosius o fabricar-los «amb productes químics d’adquisició legal».
El judici estava previst que hagués començat la setmana passada, però finalment es va ajornar a petició de l’advocat d’ofici d’un dels acusats, Lahcen Zamzami, que va al·legar que per error va pensar que la vista engegava el 19 de febrer i no al gener, ja que la defensa d’aquest processat se li va notificar per providència el passat dia 15.
Els deu presumptes integrants d’aquesta cèl·lula, desarticulada pels Mossos d’Esquadra en l’operació Caronte en la que va intervenir un agent infiltrat, s’enfronten a una petició de la Fiscalia d’entre 7 i 19 anys de presó per delictes d’integració o col·laboració amb el Dáesh.
Les similituds d’aquesta cèl·lula amb la que a l’agost va perpetrar els atemptats a Barcelona i Cambrils són molt nombroses, entre elles els seus plans de fabricar explosius amb productes químics de venda legal, com els que va adquirir la cèl·lula que va atemptar el 17-A a la Rambla, que va acumular a Alcanar centenars de litres d’acetona i aigua oxigenada destinats a la composició de l’explosiu conegut com «la mare de Satanàs».
Segons l’escrit d’acusació, el líder de la cèl·lula era Antonio Sáez Martínez, un espanyol convertit a l’islam conegut com a Alí el perruquer i que va ser qui va proposar «de perpetrar un atemptat en territori espanyol assenyalant que tindria un contacte que podria aconseguir-los explosius».
En aquesta reunió, celebrada a la perruqueria en la qual Alí treballava en Barberá del Vallés, també «va proposar el segrest d’una directora d’una sucursal bancària com a manera de finançar la compra d’explosius i armes o si no fabricar explosius casolans amb productes químics d’adquisició legal».
La cèl·lula, integrada també pels marroquins Lahcen Zamzami i Rida Hazem, es va crear a començaments de 2014 i es va denominar «Fraternitat islàmica. Grup per a la predicació del gihad» i la major part dels seus integrants residien en Terrassa.
Feien les seves reunions en domicilis, mesquites de Sabadell i Barberá del Vallés i en locals comercials. En elles «es debatia sobre la possibilitat de realitzar la gihad, anés marxant a Síria o cometent un atemptat a Espanya».
A fi d’atemptar, «la cèl·lula va realitzar estudis fotogràfics dels següents objectius»: el Parlament, la Comissaria de Mossos d’Esquadra a la plaça d’Espanya de Barcelona, l’Hotel Arts i una sinagoga, entre d’altres.
