'Las Chicas de Oro' duran el seu teatre a residències, centres sanitaris i instituts

Les aclamades «Chicas de Oro» de la Canonja ja preparen les maletes per sortir de tournée. Després de 19 anys congregant a centenars d’espectadors en les seves reivindicatives representacions anuals de teatre (durant la Festa Major d’hivern del municipi), ara es preparen per fer el salt a altres localitats del territori. «La idea és dur l’alegria d’aquestes dones a altres entorns, especialment a residències de gent gran, centres sanitaris o llars de jubilats. Els volem fer partícips del teatre, que puguin gaudir tant com elles ho fan sobre de l’escenari», explica Francis Montero, comandant en cap d’aquesta tropa de 15 dones d’entre 55 i 86 anys que han encisat al públic parlant sense pèls a la llengua de temes tan controvertits com la corrupció, els desnonaments, les pensions precàries o la manca de futur dels joves.

Cèlebre s’ha fet ja a la localitat una de les adaptacions musicals del tema de Julio Iglesias «Soy un truhan, soy un señor», que el darrer 21 de gener van interpretar en l’estrena de la nova funció, carregant contra els polítics que tenen la mà llarga: «Confieso que a veces soy honrado y a veces robo/ Me gusta el lujo, me gusta el vicio/ Robo la vida, robo el amor, y nunca iré a la prisión...», van entonar María Mora, Ascensión Guirao i Isabel Páez.

Un nou patró pels estudiants

A banda de presentar el show a altres jubilats, la idea de Montero, tècnic de la fundació En Xarxa, és mostrar també aquesta activitat a instituts que imparteixen Cicles Formatius relacionats amb la cura i l’entreteniment de persones grans. «Volem que els futurs professionals pensin més enllà de les activitats normals, que vegin que per exemple des del teatre es poden treballar molts aspectes», apunta el responsable d’aquest taller de la Llar de Jubilats de la Canonja. Ell i les seves estrelles ja van fer una primera incursió en aquest àmbit el darrer any, a l’institut Vidal i Barraquer de Tarragona, i al març tornaran a repetir-ho. Esperen que altres instituts també s’interessin per l’obra.

La discriminació de la dona

Tot i que la funció busca principalment engrescar al públic, «Las Chicas de Oro» també van voler fer de la representació d’enguany (els guions es creen entre totes, pensant idees conjuntament) una potent crida per a la igualtat de gènere i contra el masclisme, recordant els múltiples àmbits on la dona ha patit, i continua patint avui dia, discriminació i maltractament. «S’acabava l’amor, i t’aguantaves; et duies malament amb ell, i t’aguantaves; tenia una amant, doncs tu t’aguantaves; et pegava, i t’aguantaves...», va recitar Pilar Lizano el dia 21, davant dels 400 espectadors que van omplir l’auditori de l’escola municipal.

L’espectacle d’aquest 2018 pren com a base el conte de Romeu i Julieta i el reinventa, fent que la noia no mori i s’empoderi per continuar endavant: «Romeu, amor meu, t’he estimat molt, moltíssim, però ara és l’hora d’estimar-me a mi mateixa», van narrar. Així, les actrius van fer un recorregut per diferents decisions que pot prendre una dona que, malauradament, encara no són ben vistes per una part de la població. Com ara no tenir fills ni casar-se, o el sexe entre jubilats en la etapa de la viudetat («som velles, però no estem seques», deien amb molt d’humor). D’aquesta manera, emulant a Raffaella Carrà, Juani Camacho va cantar: «He vivido muchos años y me he dado cuenta que, donde hay cuerpo hay ganas y el amor no tiene edad...».