Un jove de Calafell demana una residència per a grans discapacitats

Miguel Ángel Bejarano té 40 anys, viu a Calafell amb els seus pares i pateix tetraplegia, amb una discapacitat del 96%, des del 2006, quan va caure des de 9 metres en un accident laboral i va patir una lesió medul·lar completa que l’ha deixat en cadira de rodes. Necessita ajuda les 24 hores del dia i el jove es comença a preocupar pel seu futur. «Què passarà quan els meus pares no hi siguin?», es qüestiona preocupat. Una inquietud que, a més, augmenta davant la recerca, sense èxit, d’una residència per a grans discapacitats. És per aquest motiu que ha posat en marxa una campanya a Change.org per fer visible aquesta problemàtica, «en la qual es veu immersa un número molt gran de persones», assenyala. Concretament, reclama una residència per a gent amb grans discapacitats, una iniciativa que ahir ja havia recollit gairebé 500 firmes en menys de 24 hores. «No va dirigit, només, a l’Ajuntament de Calafell, sinó que vol ser una crida generalitzada per fer front a una necessitat que sembla que estigui oblidada», denuncia.

Durant la seva llarga recerca per independitzar-se, Miguel Ángel Bejarano s’ha topat amb la pràctica inexistència de residències pensades per a persones amb necessitats similars a les seves. «A la província tan sols hi ha la Residència de Grans Discapacitats Físics Sant Salvador de Tarragona, on només hi ha 30 places, totes elles cobertes de fa anys i amb una llista d’espera molt llarga. I aquesta situació s’estén a tot el país», assegura. Bejarano també explica que, sinó, l’alternativa és «si tens molts diners, contractar un parell de cuidadores» o, sinó, anar a una residència per a gent gran, una opció que descarta ja que, «les necessitats que tenim els grans discapacitats són totalment diferents a les de la gent gran i, a més, la situació que hi ha en espais com aquests pot ser molt dura per gent com nosaltres, que encara som joves». En aquest sentit, recorda que té un amic que està vivint en una residència per a persones grans, «i s’ho està passant realment malament», mentre que, segons assenyala, en residències especialitzades per a persones amb discapacitats, s’organitzen excursions, tallers i les habitacions són individuals i cada usuari se la decora al seu gust.

Amb la recollida de firmes posada en marxa, Bejarano té l’esperança que, si més no, «algú es plantegi aquest problema», tot i que reconeix que veu la situació molt complicada. «He acceptat la meva situació i actualment estic molt bé, però el futur em preocupa», conclou.