Natàlia Sotoca. D'Almoster a Cork (Irlanda)
«Als carrers i als pubs hi ha música en directe gairebé cada dia de la setmana»
La Natàlia Sotoca fa un any i mig que viu a Cork, on es va mudar amb la seva parella després de finalitzar un grau en Nutrició Humana i Dietètica
—Quins motius la van portar a marxar de casa?
—Principalment per millorar l’anglès i per l’experiència. Acabava de finalitzar els meus estudis i no sabia molt bé cap on tirar, així que vaig decidir anar a viure a un país de parla anglesa i vaig triar Irlanda, concretament Cork. Conèixer una nova cultura pot ser molt enriquidor a nivell personal. No vaig marxar sola, ho vaig fer amb la meva parella, amb la qual compartíem motius.
—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
—Va ser molt bona, en quant a, per exemple, l’amabilitat i hospitalitat de la gent. Pel que fa al clima, no va ser tant bona. Una de les primeres frases que vam escoltar del taxista que ens portava des de l’aeroport al centre de la ciutat va ser: «Aquí en un dia es poden tenir les quatre estacions de l’any».
—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?
—Després de fer recerca abans de venir a Cork, moltes coses ens les esperàvem, però d’altres no. Per exemple, el seu accent, és molt particular i difícil, les primeres setmanes van costar una mica fins que no ens hi vam acostumar. Et penses que serà fàcil i no ho és tant. Després la cosa també es complica amb el tema burocràtic i papers que has de tenir si vols treballar i obtenir un allotjament. Referent al clima, jo m’esperava més fred a l’hivern, tot i que després em van dir que havia sigut un hivern bastant càlid en comparació a altres. Però normalment sempre està, gris, núvol, ara cau un ram, ara surt el sol 5 minuts, ara torna a ploure... És un clima bastant lineal, i el pitjor de tot és que no hi ha estiu tal i com el conec, on dia sí dia no podia anar a la platja i prendre el sol.
— Quines són les principals diferències entre Cork i casa seva?
—El clima en primer lloc. També el fet que condueixen per l’esquerra, cosa que ara hi estic més o menys acostumada, però al principi déu n’hi do. L’altre principal diferència és el menjar, dinen a les 12h i sopen a les 18h. El sopar és el seu gran àpat, i el dinar és molt més lleuger. No tenen berenar, i per esmorzar hi ha el típic full Irish breakfast. Mengen patata quasi cada dia, de tots els tipus i maneres. Els postres són boníssims, tenen una gran varietat de dolços i pastissos, ja que un dels forts d’Irlanda són els làctics. I la varietat de cerveses és enorme. També em va sobtar que les cases aquí són molt baixes, no és comú trobar grans edificis. Les cases tenen grans finestres a peu de carrer.
—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
—Hi ha molts llocs a veure, però destacaria el Blarney Castle, i fer un petó a la Blarney Stone, la llegendària Pedra que es diu que si li fas un petó et dona el poder de l’eloqüència. El famós English market, situat al centre de la ciutat, l’Oliver plunkett street, ple de pubs i molt emblemàtic, la catedral de San Finbar, El Black rock castle, el Fitzgerald’s park... Irlanda en general és un lloc molt bonic de visitar amb paisatges encantadors, sempre he intentat fer turisme per allà on he pogut.
—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars a Espanya?
—Són diferents ja que segueixen un horari europeu. La relació treballador i el seu superior és més propera. El salari és més alt, i el nivell de vida millor en proporció.
—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Bé, potser no seria una anècdota. Però hem fet amistat amb irlandesos, i he pogut provar el famós Irish stew, de la mà d’un irlandès. I jo he pogut cuinar per ells una paella, que mai l’havien provat, i els hi va agradar molt!
—Què és el que més troba a faltar de casa seva?
—El que més la família i els amics, però també el sol i l’oli d’oliva del bo, el d’Almoster.
— Quin costum d’Irlanda s’emportaria a casa seva?
—La cultura musical; és brutal! Tant de carrers com de pubs, música en directe la majoria de dies de la setmana a molts pubs de la ciutat, a destacar el Cork Jazz festival. Tot i que també he de dir que el te i scones tan típics d’aquí no me’ls perdria.
— Té intenció de tornar aviat o de moment no?
—De moment hi estem molt bé, tot depèn una mica del futur incert que se’ns presenta. Però si tot va bé ens quedarem una temporada més.