Els altafullencs es bolquen en el viacrucis vivent El Camí de la Creu

Enguany van ser nou escenes, però es van representar amb la mateixa il·lusió i esforç que fa divuit anys. Altafulla exhibia el seu vessant més tradicional de Setmana Santa, ahir, amb la representació de El Camí de la Creu, el viacrucis vivent on hi participen una vuitantena de veïns del municipi els quals van escenificant els darrers dies de Jesús al llarg de diferents escenaris a l’aire lliure que ofereix el municipi: la plaça del Pou, el carrer del Forn, el passeig de Santa Teresa...

Joana Badia és la directora artística des de la primera edició, tot i que, com ella assegura, «feia molts anys que ho preparava». Compta amb la col·laboració dels veïns, la Comissió, l’Ajuntament d’Altafulla i l’ajuda inestimable de l’Ateneu de Dones que, des de fa 17 anys, s’encarrega que tots els personatges tinguin la vestimenta adient. El Camí de la Creu s’ha convertit gairebé en una tradició per algunes famílies. «Hi ha set o vuit famílies de les quals participen membres de diverses generacions. Avis amb els nets, pares amb els fills... No es retira ningú, ni per l’edat, ni per la condició física, ni per la forma de fer les coses. Participar-hi és, per alguns, una tradició familiar, i va entrant el jovent», diu Joana Badia.

Joana Badia valora l’esforç que molts altafullencs fan any rere any per participar-hi, també el que fan els voluntaris, els armats i els músics, entre d’altres. Com l’any passat, El Camí de la Creu, va comptar ahir també amb la participació d’un actor professional, Brendan Price, veí també d’Altafulla, qui va encarnar Ponç Pilats. D’altra banda, el periodista Josep Suñé, tornava ahir a donar vida a Jesús.

El viacrucis consta de catorze estacions i la directora artística assegura que sempre l’enriqueix amb dues més –El Miracle de la Samaritana i El Sant Sopar– «perquè considero que són importantíssims». Enguany, però, només es van fer nou escenes. «Al principi, procuràvem fer-ho tot, però no puc demanar a tots els veïns que participen que ho deixin tot durant cinc mesos per dedicar-s’hi. Som un municipi turístic i tothom té molta feina», recorda Badia. «Però, jo m’adapto al que tinc», diu la directora artística.