Arrenca el judici pels escàndols urbanístics a Querol

Arrenca a l'Audiència de Tarragona el judici per un suposat cas de corrupció urbanística a Querol. Es jutgen uns fets que es remunten a setze anys enrere, entre el 2002 i el 2005. Durant aquest període, dos exalcaldes, Albert Carreño i Miguel Uroz -el primer, inicialment de CiU i després independent, i el segon, del PSC- haurien orquestrat una operació urbanística per revalorar una zona on s'hi havia començat a fer una urbanització, en la qual es van involucrar càrrecs públics, l'arquitecte municipal i empresaris. Hi ha nou investigats, si bé finalment només sis seuen a la banqueta dels acusats. Carreño, un dels principals cervells de la trama, va morir aquest mes de gener. Uroz, actualment encara regidor, ha entrat indignat als jutjats i ha reivindicat la seva innocència durant l'inici de la vista oral. La fiscal demana penes de presó de 4 anys. El judici durarà unes tres setmanes i hi declararan prop d'una vintena de testimonis. Els darrers en fer-ho seran els acusats, els dies 17 i 18 d'abril.

Segons l'escrit de Fiscalia, la finalitat dels acusats era «lucrar-se mitjançant la requalificació dels terrenys» i així durant l'aprovació de diversos plans urbanístics -es van fer fins a tres POUM, el 2002, el 2004 i el 2006-, es van mantenir «reunions clandestines» amb alguns empresaris, en les quals assistien els imputats, i s'entregaven sobres de diners com a contraprestació per l'increment de valor que experimentarien les finques propietat dels empresaris gràcies als diferents POUM. Fiscalia puntualitza que la majoria de reunions es van donar entre el desembre del 2003 i el gener del 2005.

El judici per desgranar tota aquesta trama es preveu llarg i complex. Aquest divendres ha estat una jornada tècnica, de qüestions prèvies, sense declaracions. Fiscalia ha requerit més informació fiscal en relació al valor de la polèmica finca de l'Arboçar, ara en mans de Solvia, amb la qual els acusats s'haurien «lucrat» -i que es va vendre l'any 2005 a l'empresa Riecsa-, així com el detall dels comptes bancaris des del 2000 al 2010 d'Uroz i la seva esposa. Les defenses s'hi han oposat en considerar la sol·licitud d'«extemporània», que podria causar «indefensió» dels seus clients i que dilataria encara més el procés.

A causa d'aquesta dilació en el procés judicial, alguns dels implicats en la suposada trama de corrupció ja no se'ls pot jutjar. El retard també ha acabat desencadenant la retirada de l'acusació particular dels veïns -ara sols en mans del Ministeri Fiscal, que demana penes de 4 anys de presó i multes de fins a 3,8 milions d'euros pels delictes de prevaricació i revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn. Els lletrats també han retret que Fiscalia ara vegi indicis de delicte en la contractació de l'arquitecte municipal Ricardo Saúl Sánchez Obaya, quan en l'auto de procediment abreujat no es recollia així.

En un moment que el jutge ha preguntat aquest divendres als acusats si entenien per què eren jutjats, Uroz ràpidament ha respost no reconèixer què se li imputa perquè ni ell ni els demés han fet res, ha dit, i que hi ha un judici «perquè m'han denunciat quatre senyors». A la sortida, en declaracions a l'ACN, Uroz ha reiterat la seva innocència. L'actual alcalde, Jordi Pijoan, de Coalició d'Independents per Querol, també declararà en aquest judici -en concret, el dia 10. Aleshores, Pijoan liderava la Plataforma Salvem Querol, formada per veïns i l'entitat ecologista Gepec, que va denunciar els fets.

L'escàndol urbanístic va arribar als jutjats de Valls l'any 2010 que va veure indicis de corrupció i va remetre la documentació a l'Audiència de Tarragona. A l'Audiència, però, el judici previst a l'estiu passat es va haver de posposar perquè no s'havien pogut citar bona part dels testimonis. Ara finalment s'ha pogut celebrar el judici. Els lletrats d'Uroz i d'un empresari, Miguel Ten, han demanat si els seus clients poden comparèixer només els dies imprescindibles al·legant motius de desplaçament i salut. El jutge els donarà resposta el pròxim dilluns, a partir de les deu del matí, quan es reprendrà el judici.

Els fets

L'origen del conflicte es troba el 18 de desembre de 2004, quan l'Ajuntament de Querol va aprovar el Pla d'Ordenació Urbana Municipal, document que preveia crear a la urbanització l'Arboçar 550 parcel·les urbanitzables, una xifra que s'ampliaria fins a situar-se en els 1.400 habitatges.

De fet, va ser a través d'un pacte que haurien subscrit sense passar per ple l'aleshores alcalde, Albert Carreño, i el regidor d'Urbanisme, Miguel Uroz, amb representants de l'empresa Habitatges Vinyols Mar S.L. (Havimar), on s'hauria acordat desenvolupar el projecte urbanístic, abaratint costos d'urbanització, concretant els habitatges i reduint-ne les superfícies mínimes per augmentar el nombre d'immobles i també el valor del terreny.

El guió previst era que Riecsa, propietària de l'Arboçar, ho vendria per un preu baix a Havimar, i posteriorment, Havimar revendria a unes altres societats, amb el preu revaloritzat. I així es va fer: el sòl inicialment va ser venut per 66.632 euros, mentre que a posteriori es va tancar una nova operació de compravenda per 3.800.000 euros. Així, una societat mercantil es va embutxacar més de 3 milions d'euros.

Per no aixecar sospites i evitar càrregues fiscals, es van falsificar dates de documents. En aquests moviments també s'hi van implicar l'antic arquitecte municipal i redactor dels POUM, Ricardo Saúl Sánchez Obaya -imputat per un presumpte delicte de revelació d’informacions i ús d’informació privilegiada-, l'exregidor socialista Francisco Blanco -imputat com a presumpte autor d'un delicte de prevaricació-, i els empresaris d'Havimar, Miguel Ten -imputat per utilitzar informació privilegiada- i Alícia Barceló -per un presumpte aprofitament d'informació-, i de l'empresa Riecsa, Jordi Riera -presumpte autor d'un delicte de falsificació de document privat i contra la Hisenda Pública. Aquest darrer s'enfronta també a penes de presó.

L'operació urbanística, a més a més, també hauria generat comissions irregulars. Així es recull en els documents judicials i en els quals s'indica que Josep Maria Barceló, avui mort però aleshores administrador únic d'Havimar, hauria lliurat a Antonio Altés, també traspassat però que en aquell moment actuava com a assessor de l'Ajuntament de Querol, un total de 30.000 euros en concepte de comissió per al consistori.