Condemnats a penes de 8 i 12 anys de presó deu jihadistes que planejaven atemptar contra el Parlament

L'Audiència Nacional ha condemnat a penes de 8 i 12 anys de presó deu jihadistes detinguts pels Mossos el 2015 i que planejaven atemptar a punts emblemàtics de Barcelona com el Parlament i van proposar segrestar una persona, vestir-la amb un mono taronja i degollar-la davant una càmera. En la sentència, la Secció Quarta de la Sala del Penal assenyala que els acusats van constituir una cèl·lula a Terrassa, que va ser desarticulada en l'anomenada operació 'Caronte', «amb l'única finalitat i motiu de complir i servir els postulats del Daesh, atents per dur a terme en qualsevol moment un atac contra institucions com la policia, entitats bancàries o interessos jueus assentats a Espanya». El judici va començar a finals de gener per jutjar a una cèl·lula jihadista vinculada a Reus, Valls i Montblanc.

La Sala ha acordat imposar 12 anys de presó per a tres dels acusats pel delicte d'integració a organització terrorista en grau, mentre que per als altres set els imposa la pena de 8 anys de presó pel mateix delicte en qualitat de participants.

Segons relata la sentència en els seus fets provats, almenys des del primer trimestre del 2014 es va començar a formar entre els musulmans que freqüentaven la mesquita de Terrassa un grup de persones que amb una «visió radical» de l'Islam «pretenia que els seus membres constituïssin una cèl·lula satèl·lit del Daesh capaç de dur a terme els postulats de l'organització terrorista i que van denominar 'Fraternitat Islàmica, Grup per a la predicació de la Jihad».

Així, segons el tribunal, els líders de la cèl·lula van iniciar una campanya de captació i adoctrinament jihadista de joves, de manera que poguessin dur a terme una de les dues finalitats preteses per aquelles organització, que era abandonar Espanya per integrar-se com a combatents a Síria o l'Iraq o dur a terme atemptats en els llocs de residència contra estaments o interessos rellevants occidentals contra la seva població.

En la sentència s'argumenta que els líders del grup explicaven a la resta que existia una altra versió alternativa del terme jihad -el «correcte», segons ells- que es corresponia amb la utilització de la força si era necessari i «no era una altra cosa que la guerra santa contra els infidels», segons la sentència. També, en la campanya de formació i amb l'objectiu de combatre en les files del Daesh es ressaltaven no només les recompenses espirituals sinó també les materials en cas que acudissin a Síria o l'Iraq. Així mateix, en aquestes trobades es predicava sobre les bondats de la jihad violenta i que es podia practicar on cadascú vivia «aniquilant fidels i atemptat contra tot tipus d'institucions, entitats, organismes i símbols propis de la cultura occidental assegurant que, actuant d'aquesta forma, també s'actuava com a màrtir i s'aconseguia el paradís».

En el text, el tribunal detalla que fins i tot un dels integrants de la cèl·lula, Abdellatif Chahmout, es va desplaçar a Síria l'abril de 2014 i va perdre la vida a l'Iraq al maig del 2015 i que altres tres acusats el van seguir , a qui sense que poguessin arribar fins a Síria perquè van ser detinguts a la frontera entre Bulgària i Turquia.

Atemptats a punts emblemàtics de Barcelona

La Sala explica que després de la detenció d'aquests últims, un dels líders del grup, Antonio Saéz, que treballava en una perruqueria de Barberà del Vallés, va proposar cometre atemptats a l'Estat. En aquest sentit, la sentència recull una reunió al febrer del 2015 on Sáez va comentar la idea de dur a terme un atemptat contra el Parlament i va justificar les decapitacions, alhora que parlava de fer explosius casolans per cometre atemptats, animant els altres a fabricar explosius a casa seva.

Posteriorment, el 14 de març quatre membres del grup es van reunir a l'estació de Sants amb l'objectiu de fer fotos a punts emblemàtics de Barcelona per cometre un atemptat i «provocar el caos i molta repercussió».

Un cop els quatre van mostrar el seu acord en la idea de buscar llocs emblemàtics per atemptar, tres d'ells, segons expliquen els magistrats, es van dirigir amb cotxe cap a la plaça d'Espanya, «pensant que era un lloc idoni en haver-hi una comissaria dels Mossos d'Esquadra, el centre comercial Las Arenas i l'hotel Plaza», per la qual cosa un d'ells va fotografiar amb el seu mòbil els tres llocs. A continuació es van dirigir al Port Olímpic, on hi ha l'Hotel Arts i amb el mateix objectiu de fotografiar llocs emblemàtics per atemptar, un altre dels ocupants del cotxe va baixar i va fer unes fotos que més tard van mostrar Sáez, qui els va felicitar pel seu treball i la repercussió que podia tenir un atemptat contra alguns d'aquests edificis.

Dies després, segons diu la sentència, Sáez va comentar a dos dels membres del grup que potser podria tenir més repercussió un altre tipus d'actuació, comentant-los que tenia en ment la idea d'executar un infidel -els altres dos li van preguntar si seria un banquer o un jueu, sense obtenir resposta- i que el vestirien amb un mono taronja, el col·locarien en una habitació fosca, gravarien l'escena i després la publicarien a Youtube o en xarxes socials, i posteriorment marxarien a Síria.

Un dels assistents a la reunió de l'estació de Sants ho va posar en coneixement de l'instructor un cop va arribar a Terrassa, considerant que existia «un perill concret de cometre un atemptat». Uns dies després es va detenir la major part dels membres del grup, segons apunta la sentència.

La Sala considera que la prova de càrrec se sustenta en «l'abundant testificació aportada», tant pels Mossos que van realitzar els seguiments i vigilàncies com a través de les versions «proporcionades pel testimoni protegit i l'agent encobert que, des d'un punt de vista més proper, van narrar detalls de les converses, decisions i actituds presenciades al llarg de la recerca», sosté el tribunal. També, afegeix, per les documentació intervinguda en els registres i els informes dels Tedax en relació amb la possibilitat de fer artefactes explosius o incendiaris seguint les anotacions trobades al domicili d'Antonio Sáez, així com el sac de sofre amagat sota una trapa al domicili d'un altre dels acusats.