El TSJC admet el mal funcionament de l'oficina judicial del Vendrell i el «col·lapse» del servei comú d'execució

La implantació de la nova oficina judicial del Vendrell fa prop de tres anys no ha permès optimitzar plenament el funcionament dels jutjats de la capital del Baix Penedès. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha assenyalat aquest dilluns que això es deu a un error de disseny de l’oficina i a un dèficit de funcionaris. L’àmbit més perjudicat és el servei comú d’execució, que acumula prop de 15.000 tràmits pendents. Barrientos ha assenyalat que el 25 d’abril està prevista una reunió per tal de cercar alternatives que permetin donar resposta al «col·lapse». El president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha evitat parlar de «fracàs absolut» perquè al Vendrell es partia d’una situació «molt dolenta» en organització, amb greus problemes de retards i inestabilitat. Hernández ha recordat que el del Vendrell va ser el primer partit judicial «gran i amb jutjats mixtes» que va implantar el nou model de gestió transversal.

El president de l’Audiència ha subratllat que, segons estudis comparatius amb altres territoris, s’ha pogut constatar que al Vendrell es disposa d’una dotació menor de funcionaris al servei d’execució pel mateix volum de feina. «La solució passa per més dotació de personal i per un model d’organització més acurat», ha opinat. Hernández ha recordat que fa temps que es reclama una dotació «justa», però aquest fet sempre ha estat acompanyat «de certa polèmica» amb el Departament de Justícia. Així mateix, el president de l’Audiència ha contraposat la situació al Vendrell amb «l’èxit» de l’oficina judicial d’Amposta.

Elevat volum d’assumptes civils

En general, els jutjats de primera instància de la demarcació continuen registrant un elevat volum d’assumptes civils. En aquesta jurisdicció, l’excés de feina es produeix a Tarragona ciutat, però sobretot al partit judicial de Reus, on els jutjats d’instància ingressen «més del doble» d’assumptes del que estableixen els mòduls del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquest sentit, Barrientos ha recordat que s’espera la creació d’un nou jutjat de primera instància a Reus que tracti en exclusiva els assumptes de família i, alhora, permeti descongestionar la resta de jutjats.

A la capital del Baix Camp, el jutjat social també pateix un excés de feina, malgrat que disposa d’un reforç transversal juntament amb el jutjat social de Tarragona. La Sala de Govern del TSJC, que s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona, ha plantejat «reequilibrar» el jutjat social de Reus amb el de Tortosa. El social del Baix Ebre ingressa la meitat d’assumptes que el del Baix Camp, per la qual cosa s’estudia que els municipis més pròxims a les Terres de l’Ebre s’adscriguin a la jurisdicció del social de Tortosa per poder «descarregar» l’òrgan reusenc.

El jutjat d’instància número 8 de Tarragona, al capdavant de la càrrega de treball

La càrrega de feina més elevada d’entre els òrgans de la demarcació correspon al jutjat de primera instància número 8 de Tarragona, que té la competència provincial dels assumptes derivats de les clàusules abusives en contractes hipotecaris. «Estem pendents d’actuar sobre aquest òrgan perquè necessita ser reforçat de forma imminent amb, almenys, un jutge, i segurament també amb més personal a l’oficina judicial», ha assenyalat el president del TSJC. Mentre no arribi aquest reforç, però, la Sala de Govern ha plantejat que un jutge d’instància de les Terres de l’Ebre assumeixi assumptes del 8 de Tarragona.

La previsió és que un cop el jutjat especialitzat en assumptes bancaris comenci a resoldre les demandes que té damunt la taula, això es tradueixi en un increment d’assumptes a la secció primera de l’Audiència Provincial de Tarragona. En aquest sentit, la Sala de Govern del TSJC ha proposat mantenir la comissió de reforç a aquesta secció per l’increment d’assumptes de família i mercantil. Aquest òrgan ja disposava d’un reforç a l’espera d’una vacant que s’ha cobert recentment, segons Barrientos, i la decisió resta ara en mans del CGPJ.

Reforç per al jutge del cas Innova de Reus

El titular del jutjat d’instrucció número 3 de Reus, Diego Álvarez de Reus, tornarà a tenir amb tota probabilitat un reforç per poder-se dedicar al cas Innova, declarat causa complexa. El reforç es va implementar el 2013, però es va haver de retirar l’any passat. Recentment, una inspecció del CGPJ ha detectat que «es manté la necessitat de reforç» i s’ha proposat, a petició del propi magistrat, un reforç parcial que s’encarregui de delictes lleus.

Barrientos ha assenyalat també problemes de funcionament als tres jutjats de Valls. Tots tres tenen elevada mobilitat i poca estabilitat judicial, però sobretot «problemes de funcionament i d’ organització d’oficina, que es tradueix en endarreriments de procediments i de la resposta judicial».

Menys assumptes a instrucció

En conjunt, la tendència assenyala a un increment en jurisdicció civil, mentre que l’entrada d’assumptes en l’àmbit mercantil es manté i s’han reduït a instrucció degut a les reformes processals que ja no aboquen els atestats policials als jutjats. Barrientos ha explicat que també s’ha detectat un increment dels recursos d’apel·lació a les seccions civils de l’Audiència per l’increment de l’activitat en la jurisdicció de família. En aquest àmbit, els jutjats de primera instància ja disposen de reforços a Reus, Tarragona i El Vendrell.

Segons el president del TSJC la conflictivitat d’assumptes socials s’ha «estabilitzat» i, encara que es manté per damunt dels paràmetres fixats pel CGPJ, les entrades segueixen una tendència a la baixa. D’altra banda, els assumptes de violència sobre la dona han crescut. El president de l’Audiència ha defensat que, en conjunt, la resposta que es dona des dels òrgans judicials del territori «és molt correcta», tot i que Barrientos ha admès que la situació no ha millorat gaire respecte els darrers anys.