La 1a Mostra de Balls Parlats de la Catalunya Nord ha rebut desenes d'espectadors

La 1a Mostra de Balls Parlats de la Catalunya Nord, va tenir lloc el passat dissabte 14 d’abril a Salomó. Hi va participar el Ball de Vells de Valls, el Ball de Sant Joan de Rodonyà, el Ball de les Gitanes de Vilafranca, el Ball de Marcos Vicente de Reus, el Ball de Pastorets de Sitges, el Ball d’en Serrallonga de Vilafranca, el Ball de Diables del Vendrell i el Ball del Sant Crist de Salomó.

Els 8 balls parlats han tingut una durada d’uns 30 minuts cadascun i a l’acte han assistit desenes d’espectadors. A causa de la pluja, moltes de les representacions dels balls parlats es van desplaçar a un altre indret, i en lloc de celebrar-se a la plaça de Cal Cadernal van ser a l’escenari de l’església, que ja està a punt per a les funcions del Ball del Sant Crist del proper 6 de maig. Gran part dels veïns i veïnes de Salomó fa setmanes que treballen en l’exhibició. L’esdeveniment estava organitzat per la mateixa Associació del Ball del Sant Crist, ja que aquest any es commemora el 175è aniversari del primer text de l’obra, de l’any de 1843, i l’inici de les representacions declarades Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. La Mostra, tenia l’objectiu de reunir diferents balls parlats amb estils diferents del Penedès i del Camp de Tarragona.

L’actual context politicosocial ha tingut representació durant la jornada. En el parlament de benvinguda, l’alcalde de Salomó, Antoni Virgili, ha fet referència a l’article 155 assegurant que «tenim davant nostre un repte gegantí, el de la resistència a desaparèixer com a poble». Ha afegit que «volem reivindicar el lloc central de la cultura popular, i tots els que a través de les seves múltiples formes la representem hem de sentir-nos els estendards de la seva força i el seu valor com a eina d’integració i cohesió».

La Mostra ha finalitzat amb un sopar de germanor amb la presència de totes les formacions participants. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, ha desitjat que «la trobada s’ha de repetir cada quatre o cinc anys per mantenir els símbols, costums i memòria del poble».