Roba Estesa inicia gira de 'Desglaç' i busca «generar imatges, no discursos»

El septet femení del Camp deTarragonade folk reivindicatiu Roba Estesa inicia demà a l'Hospitalet de Llobregat la gira de presentació del seu segon disc, Desglaç, en el que han buscat «generar imatges més que discursos», segons la seva cantant, Gemma Polo.

Revelació dels dos últims anys amb el folk calent del seu primer disc, Descalces, que els va portar a oferir centenars de concerts i a arrasar en els Premis Enderrock del 2017, tornen ara convertides en septet amb la incorporació d'Helena Bantulà a la guitarra elèctrica i amb nous ritmes com la cúmbia, el swing, els vals, la polca, el ska o el soukous.

Així, Desglaç (Coopula), ideat com «una oda a la col·lectivitat», que s'obre amb un poema recitat de Maria Mercè Marçal (Diuen) i es tanca amb un altre tema homònim, inclou cants com La nit és nostra, L'alegria,Lluna, Cant de lluita, la tradicional La presó de Lleida, Esglai o Orgull.

Produït, com el primer, per Tomàs Robisco, i amb col·laboracions de Carol Duran (La Carrau), Borja Penalba, Ebri Knight, Mafalda, Germà Negre o El Diluvi, Polo admet que encara estan «digerint» l'èxit, mentre que la violinista, Clàudia Garcia-Albea, destaca que ara «hem fet els nostres escenaris més grans», en contraposició als seus inicis, cosa que provoca «una altra instrumentació i so, més potència i el contacte amb el públic», el que els ha fet «créixer musicalment».

«Érem un grup d'amigues i a partir dels premis Enderrock va augmentar la contractació i les necessitats tècniques al tocar en festes majors a mitjanit, a la qual cosa ens hem hagut d'adaptar per posseir una major densitat sonora», explica Gemma Polo, que circumscriu així el fitxatge d'Helena Bantulà -en ocasions afegeixen també una vuitena component, que tradueix les lletres al llenguatge de signes-, doncs la guitarra elèctrica «ens dóna estabilitat i cos».

Així, han passat de ser «acústiques i amb melodies a partir de la guitarra espanyola, el violí i l'acordió», a una major «densitat sonora», en la que se senten «còmodes», amb més «bases rítmiques i estils», exposa la vocalista sobre aquesta nova potència rítmica.

I, internament, totes han millorat tècnicament amb tants concerts, i els avenços tècnics incorporats també juguen a favor seu -sobretot, tocar amb sense fil per escoltar-se.

I, musicalment, Clàudia Garcia-Albea assenteix en què han millorat en aquest segon disc les harmonies vocals, i el so és més dur i comprimit amb la guitarra elèctrica: «sonem a l'uníson, corals i tavernàries» en aquesta oda a la col·lectivitat «més rugosa i amb més carn», mentre Gemma Polo incideix en què en aquesta ocasió sí que «sona la meva veritable veu», llastada abans per «la falta de pràctica, la inseguretat i el bloqueig».

Un disc que «ja no és tan de folk», segons Polo, estil que practicaven «per la instrumentació», i que ara porten a l'oci nocturn i al «ska i la cúmbia», afegeix Garcia-Albea, per a qui estan més pròximes «a Ebri Knight que a Carles Belda».

«El concepte del folk calent -prossegueix Clàudia- estava relacionat amb la imatge de la figa, i ara estem pensant en un nou concepte per a Desglaç. No ens desprenem d'ell, però va ser més un accionador que un ítem fonamental».

Desglaç suposa també el pas «d'una visió política íntima, rural, tradicional i a petita escala a una obertura, a abraçar des d'allò públic el polític. És pensar en grans idees, en macro», segons Polo, i Garcia-Albea completa: «és trobar espais comuns entre persones, que estan en el que vius i entra per la pell».

«I això ho lliguem amb el directe -postil·la Polo-; si estàs ballant, les coses no t'entren pel cervell, sinó per la pell. Vivim en una societat immòbil que ens fa immòbils i hem de crear experiències perquè la gent pugui respondre».

Gemma Polo explica també que la lluita feminista en aquest àlbum «no és tan literal», però sí menys pamfletària, perquè buscaven «estimular al públic amb tot allò que diem que cal oblidar, generar imatges i que la cançó sigui un explotador d'imatges». «Buscàvem generar imatges més que discursos», explica Polo.

«Ara només hi ha una cançó tradicional perquè la clau és connectar les lluites, no només la de la dona», rebla Clàudia, que recorda que el poemari Desglaç de M. M. Marçal «descriu el CD».

Roba Estesa iniciaran demà a la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat la presentació de Desglaç, del que oferiran totes les seves cançons, més algunes de Descalces i una peça inèdita.

Després seguiran pels festivals Strenes de Girona (Gironès) -dia 20- i Bitàcola de Vilanova i la Geltrú (Garraf)-dia 21-, per recalar el 28 d'abril a Friburg (Alemanya), i prosseguir per Madrid -5 de maig, Gruta 77-, València -dia 11, Amstel- i el Tàrrega Sona (Urgell) -dia 13-.

Al juny visitaran Pamplona -dia 2-, Reus -dia 21-, el festival Clownia de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) -dia 29- i el Mirarock de Miravet -dia 30-; i el 12 de juliol recalaran en el Jablonec Cultural Summer txec -dia 12-; mentre que a l'agost estaran en la Garrinada d'Argentona (Maresme) -dia 5-, el Festiuet de Valls (Alt Camp) -dia 11- i el Bioritme de Vilanova de Sau (Osona), entre els concerts més destacats.