L'Audiència no veu cap delicte en la venda del solar del Galas de Salou

La secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona, en data 6 de març de 2018, va emetre una sentència absolutòria de Jesús Solà Folch i Jaume Dalmau Galofré, sobre els quals pesava una acusació per diversos delictes relacionats amb la venda del solar de l’antiga sala Galas de Salou, l’any 2003. Solà i Dalmau s’enfrontaven a unes penes, cadascun d’elles, de 20 anys de presó i multes milionàries per uns suposats delictes de falsedat en document mercantil, d’administració deslleial o fraudulenta i apropiació indeguda. Solà i Dalmau estaven defensats per Josep C. Viñas Racionero, de Selb Group i Abril Gascón, d’Andersen Tax & Legal.

Segons la sentència de l’Audiència, cap d’aquests delictes ha quedat provat i, de fet, el tribunal qüestiona la tasca realitzada pel pèrit judicial que va realitzar el primer informe analitzant els comptes de la societat Extrarecord SL, que va realitzar la venda de la finca on hi havia hagut la sala Galas, l’edifici de la qual va quedar arrasat a causa d’un incendi. Aquest informe pericial va servir de base per les penes sol·licitades pel ministeri fiscal i que ara han quedat completament descartades.

Solà i Dalmau eren administradors de la Societat Extrarecord, que també havia tingut com a soci, amb una participació del 25%, a Enric Fontanals Teulé –antic propietari de la discoteca Big Ben de Mollerussa. Fontanals va morir l’octubre de 2003 i la seva participació societària, com a part de l’herència, va passar a mans dels germans, Lluís i Josep Maria Fontanals. Aquesta circumstància es va formalitzar documentalment el maig de 2004.

Els germans Fontanals van reclamar la seva presència a les juntes de la societat com a socis, tot i que existia, segons s’exposa a la sentència, dubtes sobre la seva condició de socis de ple dret. Amb tot, van decidir interposar denúncia contra els administradors d’Extrarecord en considerar que la venda del solar de l’antiga Galas s’havia realitzat per sota del preu del mercat i que una quantitat afegida (poc més d’1,5 milions d’euros), s’havia cobrat de manera irregular per part dels administradors.

Al mateix temps, i d’acord amb les dades recollides pel pèrit judicial, la societat havia realitzat diverses operacions de préstecs econòmics entre societats dels socis i operacions de gestió de locals –com La Cage de Medrano a Salou o la discoteca Pachá de la Pineda, que havien comportat pèrdues econòmiques a l’empresa.

Els germans Fontanals argumentaven que això els perjudicava, com a socis de la societat. Altres acusacions es referien a les aprovacions de les actes de les juntes i els comptes anuals de la societat, que, consideraven, no es realitzaven legalment.

Els informes elaborats per pèrits de la defensa, però, van presentar una situació completament diferent de la que quedava reflectida pel pèrit judicial de l’acusació. Tots els apunts comptables i les dades de gestió apuntaven que en cap cas s’havien produït lesions en els comptes de la societat. També es considerava que el funcionament de les juntes i l’aprovació de les actes de les mateixes s’ajustaven a un funcionament habitual en empreses de la característica d’Extrarecord.

Pel que fa a la suposada venda irregular del solar, la sentència indica que el preu pel qual es va escripturar no es pot afirmar que estigués molt per sota dels preus de mercat en el moment de la venda.

Capítol a banda mereix el tema de la suposada quantitat cobrada de més en diner «negre» per part dels administradors. El 15 d’abril de 2003, un dia després de formalitzar-se l’escriptura per la venda del solar, per un import de 4.471.530 euros, la societat compradora Glas Costa Este, a través del seu representant, Mikel Larrañaga, va fer una acta notarial en què es feia constar que, en realitat, el preu de la venda havia estat de 6.010.116,78 euros.

Segons l’acta notarial de Larrañaga, aquest import afegit s’havia d’abonar de la següent manera: 901.520 euros en metàl·lic; 336.566,60 en un xec bancari i 300.500 euros en un xec nominatiu a favor de Jesús Solà. D’acord amb la sentència, però, resulta que cap d’aquestes quantitats mai no van arribar a mans dels administradors de la societat venedora.

El pèrit judicial que el tribunal qüestionava va argumentar, tenint en compte la manca de documentació i dades concretes en els seus informes, que no havia pogut comptar amb tota la documentació necessària i que els criteris per a determinar la falsedat de la comptabilitat d’Extrarecord eren la seva experiència i evidència, «sense explicar els criteris científics utilitzats per a la seva perícia».

D’aquesta manera, la sentència va delimitant cadascuna de les operacions denunciades pels germans Fontanals i en cap d’elles, d’acord amb els informes pericials complets, troba que es produïssin irregularitats delictives. De la mateixa manera, tampoc no considera que, en el moment de la venda del solar, els venedors poguessin tenir constància de cap regularització urbanística futura que anés a prendre l’Ajuntament de Salou en aquella zona del terme municipal.