Cultura
Obre Mas Miró a Mont-roig del Camp, origen de l'univers mironià
Es tanca el triangle entre Barcelona, Palma de Mallorca i el municipi on estiuejava l'artista
El Mas Miró de Mont-roig del Camp, casa d'estiueig de Joan Miró i origen de l'univers mironià, ja està preparat per obrir les seves portes. La inauguració oficial, divendres, coincidint amb el 125è aniversari de Miró, es fa un cop completada la primera fase de recuperació de l'espai. Els visitants podran admirar el taller de l'artista, des d'on va fer tota l'obra surrealista i on encara es respira l'atmosfera artística de Miró, ja que es mostra com estava l'últim cop que hi va entrar a treballar, el setembre del 1976. De fet, el nét de l'artista, Joan Punyet Miró, que ha descrit la casa com «la catedral» de l'obra de Miró, ha afirmat que la casa s'ha mantingut «congelada» en el temps. Amb l'obertura al públic de Mas Miró, a partir del maig, es tanca el triangle d'unió de l'univers mironià entre Barcelona, Palma de Mallorca i Mont-roig. D'altra banda, la Fundació Mas Miró, amb l'Ajuntament de Mont-roig, ha creat la nova ruta El paisatge emocional de Miró, que recorre sis espais senyalitzats on es pot observar en primera persona els paisatges convertits per Miró en obres d'art.
Un dia abans de la inauguració oficial, el nét de Miró ha destacat la importància que la masia tenia pel seu avi: «tota la seva obra ve de Mas Miró, l'obra surrealista la va fer aquí i, quan l'acabava, a París s'emportava una garrofa de Mont-roig a la butxaca per tenir aquest contacte amb la terra d'aquí».
Entre els pols d'atracció de la masia hi ha l'estudi de l'artista, que ha quedat gairebé intacte des de l'últim cop que ell va entrar-hi a treballar el setembre del 1976, com indica un calendari fixat a la paret des d'aleshores, juntament amb estris de pintura, materials, esbossos o uns grafits a la paret que Miró va pintar per representar les seves idees. «Obrir aquest estudi és un fet de rellevància mundial», ha considerat el nét de l'artista, que recorda que els espais de treball d'autors com, per exemple, Picasso, ja no existeixen.
Així, la visita està pensada perquè es puguin veure els espais on l'autor es va inspirar. La directora de la Fundació Mas Miró, Elena Juncosa, ha explicat que tot el que va concebre l'artista va ser des de Mont-roig, tot i que en aquesta masia no es podrà veure cap de les seves obres. Amb tot, l'entitat considera que es va encara més enllà: «el privilegi és estar aquí on Miró va pintar». «Volem que el visitant experimenti això i per entendre a Miró cal posar fermament els peus on ho va fer ell», ha argumentat Juncosa, que ha afirmat que l'artista es va inspirar en el paisatge per donar sentit a les obres.
La importància del que significava la casa per a Miró la va plasmar ell mateix en el quadre La Masia, que va comprar Ernest Hemingway i que ara s'exposa a la National Gallery of Art a Washington. El pintor va recórrer a la casa de Mont-roig cada estiu, excepte els anys de l'exili a França.
Més fases
Aquesta primera fase és només una de les que es contempla per a la masia. En aquesta primera rehabilitació, que resulta suficient per a poder obrir portes al públic, a més de l'adequació de l'estudi també es podrà visitar el menjador, el celler, la gran sala, el primer taller, l'habitació del jove Miró i el dormitori principal. A més, s'ha transformat l'antic corral com a espai de benvinguda, l'antic galliner com a serveis i s'han recuperat les terres amb cultiu ecològic, des d'on es cultiven síndries, bajoques, o bròquils. Al recinte també es mantenen els ametllers i garrofers i, en un futur, es plantejarà posar vinyes, només de manera representativa, a l'entrada a la finca que la mare de Joan Miró va comprar el 1911.
Les visites –amb una entrada que costarà 8 euros i que anirà acompanyada d'una audioguia digital- estan programades per començar el 2 de maig i s'allargaran fins al novembre. En l'obertura d'aquest primer any, la Fundació confia atreure la visita de 20.000 persones.
Coincidint amb la temporada baixa, tancaran entre quatre i cinc mesos per iniciar la rehabilitació de la part més senyorial de l'interior de la casa, uns espais que no estan especialment deteriorats. Així, aquests treballs haurien de permetre la visita a grups concertats i escoles, tot i que no els visitants d'entrada lliure. La tercera fase, encara sense data ni finançament, preveuria actuacions a la casa dels masovers, on s'hauria de fer un espai de butaques per fer projeccions, a més d'oficines.
La ruta pels espais
La Fundació, col·laborant amb el consistori, ha ideat una nova ruta del Paisatge emocional de Miró, que recorre els llocs des d'on Miró va pintar quadres d'aquest municipi, així com altres indrets que relacionen l'artista amb Mont-roig. El visitant pot observar en primera persona els paisatges convertits per Miró en obres d'art mundialment reconegudes.
Des de la fundació es convida al visitant a realitzar la visita a Mas Miró i després als diferents punts d'inspiració, tancant el cercle amb la visita al nucli històric de Mont-roig que el 1979 va ser escenari d'un emotiu i càlid homenatge del poble a l'artista. De fet, la ruta acaba al centre del municipi amb l'objectiu que l'artista serveixi per generar oportunitats per al poble. A pocs metres, a l'Església Vella, es podrà contemplar el tapís El llangardaix de les plomes d'orde Josep Royo basat una obra de Miró que la família va cedir al poble de Mont-roig i que es pot visitar també a través d'aquesta ruta.
Aquest recorregut es podrà fer amb el suport d'una audioguia digital, que el visitant es podrà emportar i que incorporarà la informació de tots els punts visitables amb un nou fulletó conjunt.
El finançament
La masia de l'artista i les deu hectàrees de la finca va ser una donació que la família de Miró va fer a la Fundació, així com de 750.000 euros. D'altra banda, el govern espanyol ha aportat 200.000 euros a través de la secretaria d'Estat de Turisme. La Generalitat ha aportat 150.000 euros a través de la línia de subvencions per a immobles de notable valor cultural, ja que Mas Miró està declarat com a Bé Comú d'Interès Nacional. La Diputació de Tarragona aporta 30.000 euros de manera anual amb un conveni del 2016. D'altra banda, l'Ajuntament també aporta 30.000 euros, a més de posar a la disposició de la fundació els mitjans tècnics i humans.
A banda d'això, també han rebut diferents aportacions econòmiques d'arreu del món. Segons ha revelat el nét de Miró, estan pendents d'una aportació de mig milió de dòlars procedents de fundacions dels Estats Units, que hi contribueixen com a filantrops.
Des de la Fundació també han detallat que a partir d'ara buscaran patrocinadors i col·laboradors d'àmbit local per poder-se assegurar de desenvolupar més fases de les previstes fins ara.
El recinte
El Mas Miró està format per una sèrie d'edificis de diferents èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX. L'edifici principal era conegut originalment com a Mas d'en Ferratges i va ser construït pels marquesos de Mont-roig. S'emmarca en la tipologia de casa d'indians, ja que el marquès de Mont-roig va ser un polític liberal destacat de la seva època, el qual va desenvolupar la seva carrera a Cuba. Al costat d'aquest edifici principal se situa la casa dels masovers, que queda representada a La Masia.
Amb l'entrada dels carruatges, hi ha la capella, un edifici d'estil neogòtic construït el 1916 a petició del pare de Joan Miró. Malgrat que es tracta d'un oratori privat, a banda de l'accés des de la casa a l'interior de la capella, els Miró van fer construir una porta cap a l'exterior perquè els pagesos dels voltants poguessin utilitzar-la.
Com a curiositat, el nét de Miró, Punyet Miró, ha explicat aquest dijous que tot el recinte va estar en perill quan es va planificar l'autovia A-7: «esclafava tot això», ha apuntat. A partir d'aquí, la família de l'artista va iniciar els tràmits per evitar que el projecte passés per on estava Mas Miró: «van enviar cartes al rei, al president del govern espanyol –José María Aznar-, de la Generalitat –Jordi Pujol-, als ministres... fins que finalment es va aconseguir salvar la masia». Ara, aquesta via passa a uns vint metres de distància de la casa.