«A Nitricomax hem fet de la seguretat un estil de vida»

La planta de producció d’àcid nítric de Nitricomax a la Canonja acaba de celebrar una fita històrica en l’àmbit de la seguretat: 20 anys sense accidents. Per a Andrea Sánchez Krellenberg, la directora global de seguretat del grup MAXAM —empresa espanyola fundada per Alfred Nobel per al desenvolupament de la dinamita, que ha acabat evolucionant en una multinacional amb diverses línies de negoci i que el 2013 va adquirir Nitricomax— la clau de tot recau en el fet de col·locar la seguretat en el centre.

—20 anys sense accidents és una fita de la qual poques indústries poden presumir. Com ho valoren?

—És una fita important. I a més, cal destacar que es tracta d’accidents amb baixa i sense baixa, i no només dels nostres treballadors sinó que també fa referència als accidents dels treballadors de les empreses de serveis que han treballat a les nostres instal·lacions. Per això, és una fita important per a la planta i és un model per al grup. Som una multinacional amb presència a totes les regions del món i crec que el que s’ha aconseguit a Nitricomax és el model a seguir; és el que ambicionem a MAXAM. Així doncs, s’ha de felicitar a la plantilla, perquè és el resultat de l’esforç col·lectiu, del compromís de tots i cadascun dels membres de l’empresa amb la seguretat.

—Com s’aconsegueix?

—Posant la seguretat al centre. La seguretat és un valor essencial a MAXAM. Tenim quatre valors i el primer d’ells és la seguretat. Què significa això? Un valor és quelcom que tens present en tot allò que fas, tant quan prens decisions sobre inversions com quan ets a planta i has de decidir si et poses o no el casc de seguretat. MAXAM té més de 80 instal·lacions de producció repartides per tot el món. A Nitricomax, fabriquem àcid nítric, però, independentment del procés de fabricació que tinguem o del producte final, la seguretat està present en tot allò que fem i això és una de les claus dels 20 anys sense accidents a Nitricomax.

—Parli’m d’aquesta cultura de seguretat que té l’empresa i de com es gestiona en el dia a dia.

—Entenem la cultura de seguretat com una forma de vida. Bàsicament són tres ingredients: treballar en anticipació, desenvolupar aquesta cultura de forma intrínseca o autònoma i, per últim, el control operacional. Què entenem per treballar en anticipació? Significa treballar prèviament a l’accident. Per això, treballem reportant els quasi accidents. Demanem a tots els treballadors de MAXAM que, quan identifiquin o passin per un quasi accident, el reportin. Un exemple concret, estàs caminant pel passeig de vianants a la planta, hi ha una mànega que el travessa, ensopegues, caus o no, però no et fas mal. Això seria un quasi accident. Aquí tens dues opcions, continuar perquè no t’ha passat res o, fer el que fem a MAXAM, reportar la situació per corregir-la, per tal que el pròxim que passi no ensopegui.

—I els altres ingredients?

—El segon ingredient és desenvolupar aquesta cultura independent on tots ens comportem de manera segura perquè pensem que és el millor per a nosaltres. Ens posem el casc, no perquè se’ns diu, sinó perquè creiem que és el que podem fer per a nosaltres mateixos per tornar a casa tal com hem arribat al matí. I el tercer ingredient és el que anomenem el control operacional, o sigui, fer cada tasca correctament cada vegada. I això vol dir que els nostres procediments han de reflectir la realitat i han d’estar actualitzats constantment. Un cop tenim el procediment, el complim. Però fem un pas més. Ens sentim orgullosos de complir amb els procediments. El conjunt de tot això constitueix la nostra cultura de seguretat. I, si un ho fa de manera intrínseca, al final ho acaba traslladant a l’àmbit personal i s’acaba convertint en un estil de vida.

—És complicat fer que la seguretat esdevingui un estil de vida?

—És un treball a llarg termini. No es transforma la cultura d’una organització ni en sis mesos, ni en un any ni en dos. Hem complert 20 anys sense accidents a Nitricomax, però els 21 no estan garantits i per tant cal seguir treballant. És un esforç permanent i a llarg termini i a tots els nivells.

—Quin paper tenen els treballadors en el desenvolupament d’aquesta cultura de seguretat?

—Tenen un paper clau. La cultura de seguretat és un esforç col·lectiu i, en el fons, tots som treballadors, des del president fins als operaris de planta. A MAXAM diem que les persones marquem la diferència. Els operaris de Nitricomax són els que marquen la diferència. Són els que fan possible aquesta cultura de seguretat. Són els que identifiquen situacions insegures, les alerten i les corregeixen. I també diem que la seguretat ens concerneix a tots. Aquest és el nostre lema i es tradueix en el fet que tots i cadascun dels treballadors tenim l’autoritat de corregir una situació insegura, d’aixecar la mà i dir que les coses es poden fer de manera més segura. I de fet ho fomentem, ho agraïm i ho felicitem, quan passa.

—Quins objectius es plantegen en l’àmbit de la seguretat?

—El nostre objectiu és el zero. Nitricomax és un model a seguir i el volem estendre a tota l’organització, a tots els 6.500 empleats que té MAXAM al món. Les nostres ràtios d’accidentalitat estan molt per sota dels de la indústria química. Però crec que el més important és la tendència. D’ençà que vam començar aquest camí de transformació cultural, veiem que la nostra corba d’accidentalitat està baixant i això és el que ambicionem, que continuï baixant en els nostres centres per arribar al zero.