Diari Més

Judicial

Els Mossos veuen indicis d'irregularitats en els comptes bancaris de l'exalcalde de Querol

Declaren a l'Audiència de Tarragona els principals acusats en el judici per una suposada trama de corrupció urbanística

Els quatre acusats asseguts a la banqueta -amb els seus advocats-, en el judici per un cas de corrupció urbanística a Querol.

Els Mossos veuen indicis d'irregularitats en els comptes bancaris de l'exalcalde de QuerolACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els Mossos d'Esquadra han detectat irregularitats en els comptes bancaris de l'exalcalde de Querol (Alt Camp), Miguel Uroz, un dels cervells de la suposada operació urbanística per revalorar una zona on s'hi havia començat a fer una urbanització, entre 2002 i 2007, que es jutja a l'Audiència de Tarragona. Aquest dijous declaren dos polítics, un empresari i l'antic arquitecte municipal, asseguts a la banqueta -inicialment eren sis acusats, però sobre dos d'ells es va declarar prescrita la seva responsabilitat. En els comptes els Mossos han trobat un important desfalc entre els ingressos declarats i d'origen «desconegut». La vista oral s'ha reprès després d'uns dies d'interrupció precisament per esclarir els moviments d'un dipòsit bancari d'Uroz, que compartia amb el seu fill. El fill, que es dedica al sector immobiliari, ha declarat com a testimoni, fent-se l'«únic» responsable del compte. Per la seva banda, Uroz, amb 85 anys i encara regidor, s'ha negat a declarar per recomanació del lletrat. La fiscal demana penes de presó de 4 anys, si bé podrien veure's rebaixades en les conclusions definitives.

Recta final en el judici per l'escàndol urbanístic a Querol. Es jutgen uns fets que es remunten a setze anys enrere, entre el 2002 i el 2007. Durant aquest període, s'hauria orquestrat aquesta operació urbanística en una finca denominada l'Arboçar -ara en mans de Solvia- amb la qual diverses persones se n'haurien lucrat, entre càrrecs públics, l'arquitecte municipal i empresaris. El cas va arribar als jutjats de Valls l'any 2010 que va veure indicis de corrupció i va remetre la documentació a l'Audiència. A causa, però, de la dilació que arrossega el procés judicial, alguns dels implicats en la suposada trama ja no se'ls pot jutjar. De nou investigats inicialment, només quatre s'han assegut a la banqueta. I d'aquests, qui seria el màxim responsable, s'ha negat a declarar.

Justament el fill d'Uroz, que ha declarat aquest dijous -en qualitat de testimoni-, ha desvinculat el seu pare dels moviments del compte en què compartien titularitat. «Era meu, únic i exclusivament», ha assegurat, remarcant que el pare es va limitar a avalar-li una pòlissa i que mai hi va fer cap moviment. Els Mossos, però, han asseverat que tots els comptes de l'acusat presenten un considerable moviment d'entrades i sortides d'ingressos -de sumes «molt altes» que «no se'n sap l'origen», sense poder concloure si provenen de «pràctiques il·legals». Els Mossos també han vist, com un «possible mecanisme de blanqueig de diners», la petició d'un préstec hipotecari l'any 2006 per a una segona residència d'un nét d'Uroz, ja que els agents no han trobat tal immoble.

Després de rastrejar les dades bancàries de l'exalcalde i la seva dona, des de l'any 2000 i fins al 2010, els Mossos han descobert que es van efectuar moltes més entrades de diners -tant en efectiu, com en xecs, transferències, etc.- de les que provenen dels ingressos habituals declarats, és a dir salaris, rendiment d'immobles -la família tenia propietats a Querol i a Barcelona- i d'accions i/o participacions. A tall d'exemple, han estimat, només tenint en compte les entrades en efectiu, que en els dos comptes es van ingressar uns 140.000 euros «sense origen conegut». «No diem que siguin d'origen il·lícit, però sí que hi ha indicis», han matisat els agents. D'altra banda, s'han quantificat totes les entrades de diners, declarades a Hisenda, en uns 206.000 euros.

Entre els acusats, han declarat un regidor socialista, que s'ha desmarcat de la trama, i el promotor immobiliari que va engegar la polèmica promoció. L'empresari Jordi Riera ha volgut donar a entendre que l'Arboçar era més un problema que una oportunitat. Ha insistit en què es volia treure de sobre la finca, que tot eren deutes, que no valia per a res i que cap Comissió d'Urbanisme acceptaria aquella promoció -en quedar l'espai protegit per la Xarxa Natura. A partir d'aquí, ha negat estar implicat en la revalorització que va experimentar el terreny parcel·lat, quan es va revendre, amb el beneplàcit de l'Ajuntament al darrere. Ha reconegut que alguns es van enriquir amb 7 i 8 milions d'euros, sense assenyalar ningú, però que ell no fa «aquest tipus de negocis».

Segons fiscalia, el guió previst era que la promotora de Riera -Riecsa-, vendria la promoció de l'Arboçar a un preu baix a Havimar, i posteriorment, Havimar revendria a unes altres societats, amb el preu revaloritzat. I així s'hauria fet. En aquests moviments també s'hi hauria implicat l'antic arquitecte municipal i redactor dels POUM, Ricardo Saúl Sánchez Obaya, el darrer en declarar, que ho farà aquest divendres. Després les parts presentaran les conclusions definitives. La fiscal ja ha avançat que rebaixarà les peticions i que seran més «favorables». Només s'enfrontaven a penes de presó Riera i Uroz. A l'exalcalde i exregidor d'Urbanisme se'l jutja pels delictes de prevaricació i revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn.

tracking