Nou pas endavant per a la configuració d'una regió del coneixement a la Catalunya Sud

La iniciativa tarragonina que reivindica el territori com a Regió del Coneixement Catalunya Sud avança un nou pas endavant i es presenta a la societat. Liderat per la Diputació de Tarragona i la URV, el projecte vol eixamplar-se amb la visió d'experts. Es faran diverses reunions per recollir totes les veus. Des de la Universitat es reconeix que el procés té més caire «polític» que no pas del coneixement, ja que implica que el territori camini sol com a regió pròpia -si bé no s'entra de forma estricta en els límits geogràfics-, en una reordenació de competències que ha de passar pel Parlament de Catalunya. La URV sosté que Catalunya és «massa gran» com per mantenir-se com una única regió del coneixement i que, en aquest sentit, el país perd «eficiència». Aquest plantejament, que es va començar a bastir l'any passat a través d'un acord marc entre administracions i món universitari, ja s'està estenent a altres regions universitàries. L'objectiu és que el projecte es pugui presentar públicament l'any que ve.

La idea del denominat grup nuclear gestor -format per polítics locals de les capitals de comarca i els municipis més grans del territori, de les delegacions del govern del Camp i l'Ebre i un representant de Presidència de la Generalitat- és que el projecte quedi enllestit i presentat abans de les eleccions municipals de l'any vinent.

Els impulsors estan més que convençuts de les bondats de la nova reordenació, una iniciativa sorgida a Tarragona, però que es pot aplicar en les diferents universitats del conjunt del país. De fet, a les comarques centrals ja s'estaria qüestionant aquesta necessitat de fixar una nova reordenació del coneixement més específica.

«Sense fronteres definides»

«No estem davant d'un moviment reivindicatiu, sinó de posar en evidència que l'ordenació i la presa de decisions no és tot l'eficient que podria ser», ha afirmat el director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement, Francesc Xavier Grau. «Cal identificar les diferents regions que hi ha a Catalunya i se'ls confereixi les competències per poder-se desenvolupar, i això haurà de ser una decisió del Parlament», ha afegit.

Grau considera que el país «és massa gran» per actuar com una única regió. «De les 276 regions de coneixement que hi ha a Europa, la grandària mitjana en PIB i població, s'assemblen més a Tarragona que no pas a Catalunya; cal un replanteig de la política regional interna». A la vegada, creu que es produeix un cert «buit» davant de «necessitats regionals», ja que el territori no té competències per prendre les seves pròpies decisions.

Segons Grau, en el cas del territori tarragoní, el projecte no entra explícitament en delimitar fronteres ni límits -tenint en compte el debat obert sobre províncies, demarcacions i vegueries-, i que només planteja que cada regió tingui prou base de coneixement i pugui fer la seva pròpia estratègica de recerca i innovació -la RIS3, Research and Innovation Smart Specialisation Strategy, actualment engloba tot Catalunya.

«És un procés que avui neix sense fronteres definides, i per aquest motiu ho bategem com a Catalunya Sud», ha remarcat Francesc Xavier Grau .La iniciativa, que ara es fa extensible a la societat per buscar la complicitat de diversos agents, s'ha treballat fins ara en sessions internes. També s'han visitat regions universitàries equiparables a les dimensions de Tarragona i l'Ebre, com a Tampere al sud de Findlàndia, o Trentino a Itàlia.

Aquesta setmana i la vinent ja s'han programat trobades en diverses poblacions -Alcover, Tortosa i el Vendrell- amb prop de 300 experts amb l'objectiu d'enriquir el projecte i que sigui més «conegut» i «participat». «L'estem construint, encara no està finalitzat; Catalunya Sud enfortirà la nostra regió, perquè tindrem capacitat de planificar-nos, d'innovar i ser més competitius», ha manifestat el president de la Diputació, Josep Poblet.

«El coneixement és una força productiva en sí mateixa, i no travéssim lideratges compartits en una estratègia comuna seria imperdonable i desaprofitaríem una excel·lent oportunitat», ha etzibat Poblet. «És un camí de decisió política», ha conclòs Grau.