«A la Plana hi portarem un 'show' espectacular»

—Acaben d’estrenar ‘Nueva vida’, el seu darrer treball. Com és, aquesta nova vida que ens canten?

—Com a títol del disc, ‘Nueva vida’ engloba moltes coses. Després de gairebé setze anys en el món de la música, fa referència a la nostra maduresa musical, però també a la maduresa personal i als canvis en les nostres vides, així com en la manera de veure la vida i les seves prioritats.

—Aquesta nova vida té alguna cosa a veure, també, amb el canvi de discogràfica i la iniciativa de crear el seu propi segell?

—Sí, també formen part d’aquesta nova vida. Després de molts anys, i estant molt agraïts a la nostra discogràfica, vam veure que era el moment de fer un pas endavant en la nostra carrera. Després de tant de temps es relaxen les il·lusions, les idees… A més, el món de la música està canviant a pas de gegant, i feia falta una renovació a tots els nivells, preocupar-se per atendre tot allò nou que va sorgint: xarxes socials, clubs de fans, etc. També fer-nos més internacionals per arribar al públic de països on fins ara no arribàvem. Resumint: estar al dia, a la vida real. I això només ho podíem fer ‘agafant el toro per les banyes’.

—‘Para que bailes conmigo’ és el primer senzill del nou àlbum. És un tema estiuenc i molt positiu. Per què l’han escollit com a carta de presentació?

—Aquesta cançó demostra d’alguna manera tota aquesta evolució, les ganes i el coratge. És una cançó moderna, en la línia del tipus de música que agrada als joves, i l’hem fet arriscant molt, sent artistes consagrats i amb setze anys de carrera, perquè és una música que en principi no és gaire ‘Andy y Lucas’, i que altres artistes també han intentat fer i els ha anat bé. Però en aquesta nova vida no ens oblidem de tot l’anterior, del nostre estil, dels nostres fans… El que és ‘Andy y Lucas’. I gràcies a Déu i a molta feina, pensem que ho hem aconseguit. És una cançó moderna, que sona a ‘Andy y Lucas’, que ha agradat als nostres fans i que ja ha captivat a molta gent jove que fins ara no ens escoltava. Hem tingut gairebé set milions de visites en molt poc temps!

—No fa gaire han publicat el llibre ‘Camino a un sueño’. Quan un comença tan jove en el món de la música hi deu haver moltes coses per explicar…

—[Riuen]. Algunes es poden explicar, i unes altres no, millor que es quedin així per no ser un mal exemple. Tampoc van ser coses gaire greus, senzillament érem molt joves, i com a tals, fas imprudències, coses descabellades, el normal quan ets jove [riuen]. A més, quinze anys donen per moltes situacions, alegries, disgustos, curiositats… I si a això hi sumem que en aquesta professió es viu molt ràpid, gairebé hauríem pogut fer una col·lecció per volums! Però bé, pensem que al final el llibre ha quedat molt bé, entretingut i divertit. El recomanem.

—Quin consell donarien als joves que estan començant ara el seu camí en el món de la música?

—Consells, potser no és el més correcte. En tot cas, indicacions. Que no creguin que aquest món és fàcil, i viure de la música encara menys. Que tot i intentar triomfar en el món de la música, no deixin d’estudiar i de formar-se. Es poden fer les dues coses, i si el projecte musical no els surt bé, sempre tindran una formació per guanyar-se la vida. Que no es creguin els contes de fades i prínceps blaus, això no existeix. Que sempre lluitin per ser i cantar el que senten i estimen. I, sobretot, i el més important, treball i il·lusió, il·lusió i sempre il·lusió.

—Com són Andy y Lucas després de més de 15 anys en aquest món i amb 11 discos de platí a les espatlles?

—Aquesta pregunta l’hauria de fer als qui conviuen amb nosaltres [riuen]. Però després de tots aquests anys seguim sent persones de carn i ossos, potser més madurs, responsables i conscients de tot. Vas fent anys i, com tothom, vas formant una família, i van canviant i augmentant les prioritats i les responsabilitats. Aprens, t’interesses per més coses i més diferents, imaginem que com qualsevol altra persona. Encara que l’èxit ens va agafar molt joves i d’un dia per l’altre, no vam deixar de tocar de peus a terra ni vam embogir, o si va succeir, va passar molt aviat. Entre d’altres coses, perquè no paràvem i no teníem temps de res. Els primers anys anàvem sobre un núvol, viatjant cada dia d’aquí cap allà, igual estaves a Salamanca que a Mèxic o Portugal. Estàvem tan cansats que gairebé no teníem temps per a res [riuen]. A dia d’avui som dues persones que treballen cada dia, com qualsevol altre, amb la mateixa il·lusió o més que al principi, amb els mateixos amics de tota la vida, preocupats pel món que ens envolta, solidaris amb les causes amb què podem ser-ho… Potser al final només som més conscients i amb més responsabilitats, però res més.

—Finalment, com serà el concert que veurem a Vila-seca, concretament al nucli de la Plana, el 13 de juliol?

—Estem segurs que us sorprendrà. Per a bé, és clar! Fa dos anys que no parem de treballar, enguany tenim una macrogira, amb més de cent concerts, gairebé no tenim dates lliures. Vam decidir no disparar el ‘caché’ per donar més opcions a més poblacions per poder-nos contractar, però la producció i posada en escena es correspon a un ‘caché’ molt més elevat. Estem envoltats d’una banda, uns tècnics i un staff espectaculars. Portarem un show dinàmic, súper entretingut, amb diverses parts, i un repertori en el qual barregem una selecció de grans èxits amb els temes de l’últim disc. És espectacular, encara que potser no està bé que ho diguem nosaltres [riuen]. Però això és el que ens diuen a tots els llocs on han vist l’espectacle. Així que el dia 13 estarem a la Plana amb tota la il·lusió i les ganes. Que no s’ho perdi ningú!