«Sempre acabem anant cap al nord, però aquí també hi ha públic per a la lírica»

—Com sorgeix la idea del Festival?

—Fins ara he sigut bastant crític en l’àmbit de la cultura d’aquí, i vaig pensar que no podia ser sempre crític, i no aportar res. L’any passat ja havia col·laborat amb un altre festival, així que aquest any hem volgut muntar una cosa una mica professional a Vila-seca.

—Per què ha escollit Vila-seca?

—L’Auditori Josep Carreras té una acústica molt bona. Vam parlar amb ells i els va semblar molt bé. Comencem amb un programa petit, de quatre concerts, però la idea és anar fent-nos grans a poc a poc.

—Amb aquest festival es compensa una mica la falta d’oferta de lírica a casa nostra, sobretot a l’estiu.

—Aquí hi ha cada vegada més festivals, però per la meva experiència professional sempre ens acabem movent cap al nord de Catalunya. Vaig pensar que estaria bé fer alguna cosa aquí, estic convençut que s’ha de poder fer i que hi ha públic per a aquesta proposta. I no només d’aquí. L’altre dia algú em deia, i és una cosa que jo també he pensat sempre, que la gent de Barcelona no ens mira. Sembla que nosaltres estem més a prop de Barcelona que ells de Tarragona. Però hi ha un turisme cultural que cal tenir en compte, que a més té poder adquisitiu i que potser si ve es pot quedar a dormir. De moment el festival té un format petit, però també volem que, ni que sigui a petita escala, pugui tenir una repercussió econòmica en la zona.

—Han programat tres concerts. Qui hi podrem veure?

—El primer serà aquest dissabte, 14 de juliol. Comencem amb la soprano Maria Rey-Joly, que fa molts anys que canta i té una llarga experiència en teatres espanyols i de fora. És una gran artista, amb una veu fantàstica, i vaig pensar que era una persona molt adequada per al nostre festival, perquè sempre m’ha agradat la gent que, a més de cantar, és artista, i ella dona molt a dalt de l’escenari. L’acompanya Enea Scala, un tenor que crec que apunta molt alt. Ve de cantar a Chicago amb el gran director Riccardo Muti, i penso que la combinació de tots dos, acompanyats al piano per l’Anna Crexells, serà molt bona.

—També hi ha una proposta de jazz.

—Sí, el divendres 20 de juliol actuarà Stefano Palatchi, un company i amic que és cantant d’òpera però que fa uns anys que fa de 'crooner' del jazz. Vindrà amb un grup de músics, la majoria dels quals provenen del Taller de Músics de Barcelona.

—L’últim dia el podrem escoltar a vostè?

—El 28 de juliol farem dos concerts en un. A la sala Canatré amb la Sabina Puértols, una soprano que fa anys que conec. Acaba de cantar a Toulousse, enguany ha actuat un parell de vegades al Liceu i està a punt de fer un concert amb Josep Carreras. És una gran artista, quan puja a un escenari, se’l menja.

—I el darrer recital?

—Tots els concerts s’acabaran amb un petit refrigeri al vestíbul de l’Auditori, durant el qual el públic podrà conversar amb els artistes. El 28 de juliol, mentre es faci aquesta trobada, actuarà la soprano Helena Botella amb Bruno Anguera al piano. És una artista de Vila-seca, perquè també hem volgut apostar per la gent d’aquí.

—El festival també té un vessant solidari.

—Sí, una part dels beneficis es destinarà a l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). Això és fonamental per a a nosaltres, i n’estem molt contents.

—La voluntat del Festival és tenir continuïtat?

—És la nostra idea. Ens agradaria seguir a Vila-seca, i també obrir-ho a altres espais, ja que a l’Ajuntament de Vila-seca tenen una gran sensibilitat per la música i ens ho han posat molt fàcil. Volem establir-nos a les comarques de Tarragona i aportar el nostre granet de sorra.

—Creu que la seva proposta pot seduir les persones que mai han vist un concert de lírica?

—Quan organitzes una cosa com aquesta, busques arribar a tothom. Sempre hi ha hagut la idea que aquesta és una oferta elitista, però jo no ho crec. És cert que és un llenguatge diferent, però el que fem a dalt de l’escenari és explicar coses, i la nostra feina és fer que tot això arribi al públic. Normalment, totes les persones que han fet l’exercici d’anar-hi per primera vegada s’ho han passat bé, i crec que això és l’important. Volem que la gent s’animi, vingui, escolti i després passi una bona estona prenent alguna cosa. No aspirem a gaire més, això ja és prou.