Els alcaldes de Querol, Mont-ral i Pontils, a l'aguait de les 'raves'

Els alcaldes de Querol i Mont-ral, a l'Alt Camp, i de Pontils, a la Conca de Barberà, estan atents a possibles festes il·legals que es puguin organitzar als seus termes municipals, com ha passat en anys anteriors. Els Ajuntaments han arranjat alguns dels espais on anteriorment s'han celebrat 'raves' per impedir que es tornin a repetir. Amb tot, admeten que és complicat poder frenar aquest tipus d'esdeveniments perquè «no es poden posar portes al camp», segons ha explicat a l'ACN l'alcalde de Mont-ral, Francesc Xavier Pagès. Organitzar festes 'rave' sense permís comporta una infracció administrativa greu. En els darrers cinc anys, s'ha donat curs a una vintena de multes i dues més -corresponents a aquest any i l'anterior- estan en vies de tràmit per Jocs i Espectacles de la Generalitat. Segons fonts dels Mossos d'Esquadra, per ara no existeix cap protocol d'actuació concret quan es detecta una festa il·legal, tot i que sí que s'activen dispositius de control d'alcoholèmia a la zona i s'intenta esbrinar qui són els responsables.

Només aquest any, a Tarragona s'han celebrat tres 'raves'. Al gener, se'n va organitzar una al Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, i al març en va haver-hi dues més a Vespella de Gaià, al Tarragonès, i a Querol. De fet, en zones boscoses d'aquesta població s'han registrat diverses festes il·legals, entre les quals una a l'octubre del 2016, que es va veure afectada per la pluja, i la de Sant Joan del 2017, que va aplegar 500 persones i en què els Mossos van acabar aixecant una acta administrativa als organitzadors de la 'rave'.

Jordi Pijoan, alcalde de Querol, ha explicat a l'ACN que, conjuntament amb el propietari de la finca on s'havia registrat una festa il·legal, van decidir excavar unes rases per dificultar l'accés als vehicles. «És impracticable aquell camp per fer actualment una 'rave'», ha afirmat Pijoan, que ha explicat que intenten «posar les coses al màxim de difícil perquè no es tornin a produir». Tot i això, admet que els organitzadors de festes il·legals ho tenen fàcil per trobar altres espais a la zona.

«La imaginació de les persones que ho organitzen sobrepassen el que pots esperar», ha assegurat el batlle de Mont-ral, Francesc Xavier Pagès, que ha subratllat que sempre estan «a l'aguait» de la convocatòria d'esdeveniments semblants. Tot i això, ha lamentat que no tenen les eines per fer-hi front, atès que no poden obligar als propietaris a tancar totes les finques. Com a Querol, a Mont-ral també van emprendre mesures i van dificultar l'entrada a una zona de pedreres abandonades, on el Cap d'Any de fa dos anys s'hi va organitzar una festa que es va allargar cinc dies i va aplegar mig miler de persones. En aquella ocasió, els Mossos d'Esquadra van limitar els accessos a la zona i van acabar identificant el responsable i comissant material acústic.

Però a banda de les molèsties de la festa, als municipis els preocupa l'entorn o les seves conseqüències. És el que expressa l'alcaldessa de Pontils, Sara Janer, que fins fa poc no havia patit en pròpia pell les festes il·legals, i que ha afirmat que no li molesta «tant la festa com les conseqüències d'alguna burilla que pugui provocar un incendi o la gent beguda per les carreteres». En aquest sentit, critica que «no és massa lògic» que la policia catalana «no hi pugui fer res una vegada està activa la 'rave'». Tot i que fa temps que estan «tranquils», sense la celebració de cap festa il·legal, «estan a l'espera de com pugui avançar» aquesta problemàtica.

Una vintena de sancions tramitades des del 2013

En cinc anys, a la demarcació de Tarragona s'han tramitat una vintena de sancions relatives a festes il·legals. Les comissaries de referència són les encarregades de donar l'avís a les unitats regionals de la Policia Administrativa (URPA), que a la vegada, són les que gestionen aquesta situació i miren de localitzar el promotor de la festa il·legal. No obstant això, el procediment es tramita des de l'organisme del govern català de Jocs i Espectacles.

La cap dels serveis territorials, Anna Maria Oliach, ha explicat a l'ACN que el 2016 va ser l'any amb el registre més elevat de multes, amb fins a vuit sancions tramitades. El 2015, se'n van cursar sis, mentre que el 2013 se'n va registrar una i el 2014, tres. Pel que fa als expedients d'aquest any i l'anterior, encara no són ferms i estan pendents d'iniciar el període de pagament, segons dades de l'organisme territorial.

Segons Oliach, s'han cobrat tres expedients per la via voluntària que sumen 4.402 euros. De manera desglossada, 2.400 euros corresponen a l'any 2016, 1.001 euros al 2014 i 1.001 euros més el 2013. De la vintena d'expedients tramitats durant els darrers cinc anys, se n'ha sobresegut un, mentre que «la resta han passat a la via de constrenyiment» i Oliach reconeix que ha acabat perdent-los la pista.

Organitzar festes il·legals es tracta d'una infracció tipificada a la llei com a falta greu i se sanciona a partir de 1.001 euros i amb un sostre màxim de 10.000 euros. En el cas de reincidència, les multes es podrien enfilar fins als 20.000 euros. Ara bé, Oliach ha reconegut que «no se solen sancionar amb xifres tan elevades». Les sancions també varien en funció de l'aforament i de les molèsties ocasionades.

Oliach ha explicat que, si hi ha un recurs d'alçada interposat, cal esperar-ne la resolució. Un cop resolt, ja es pot iniciar el període de pagament voluntari. Els sancionats disposen de prop d'un mes per pagar les multes, ja que les notificacions es fan entre l'1 i el 15 de cada mes i el pagament voluntari es fa efectiu el dia 20 del següent mes.