Valls inicia la recuperació integral del torrent Sant Pou

L'Ajuntament de Valls ha iniciat la recuperació ambiental del torrent del Sant Pou, al llarg dels seus 1.100 metres de longitud des del seu encreuament amb la carretera N-240 i la línia de ferrocarril fins a la seva confluència amb el torrent de la Xamora, a prop del pont d'en Cabré. El Sant Pou, el més septentrional i el més natural dels tres grans torrents de Valls, destaca per la seva singularitat i valor ecològic. Els treballs de recuperació, iniciats la setmana passada, s'allargaran fins la primavera de 2019 i representen la primera gran actuació integral de recuperació de tot un torrent. Fins ara, les actuacions ambientals als torrents s'havien concentrat en trams concrets o bé s'havien realitzat neteges i tales puntuals d'espècies invasores i d'arbres caiguts a la llera. Ara, a més de la tala, el desbrossament selectiu i tractaments herbicides selectius, el projecte inclou la revegetació amb espècies arbòries i arbustives autòctones del bosc de ribera mediterrani, segons informen fonts municipals. Aquesta setmana, el regidor de Territori i Medi Natural, Martí Barberà, acompanyat de responsables tècnics de l’àrea, han visitat els treballs que està efectuant l'empresa Corriols i Riberes amb un pressupost de 18.100 euros, finançats en gran part per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat.

L'actuació suposarà la recuperació ambiental del torrent del Sant Pou, en un entorn que abraça una superfície de gairebé una hectàrea. Ara els treballs s'han iniciat amb l'estassada i control d'espècies exòtiques i invasores com la canya americana i l'ailant principalment, però també d'altres com la troana, el negundo, la mèlia o les moreres. Això ha de facilitar la recuperació progressiva dels boscos d'omedes i freixenedes existents, flora autòctona dels torrents. A més s'ha previst però una revegetació amb 140 nous exemplars, entre oms, freixes i altres espècies autòctones del bosc de ribera com l'àlber o el roure i plantes arbustives com la sarga, el gatell, el saüc o el marfull. S'ha previst un manteniment acurat dels nous arbres i plantes, amb reg de suport i la reposició dels peus que no hagin sobreviscut, per garantir així una revegetació exitosa i d'uns tractaments selectius per al control de la canya i dels ailants.

La recuperació d'aquest torrent s'emmarca en l'objectiu que s'ha fixat l'Ajuntament de recuperació dels tres grans torrents que travessen el nucli urbà, els torrents del Catllar, de la Xamora i del Sant Pou. El del Sant Pou és el que presenta un millor estat de conservació ambiental, en part perquè l'ha afectat amb menor mesura el desenvolupament urbanístic de Valls i, a la vegada, perquè per la seva llera no hi passa la xarxa de col·lectors que s'hi va instal·lar a finals del segle passat. Aquesta xarxa ha afectat de manera molt negativa la conservació dels torrents, tan per les fuites d'aigües residuals ocasionades pel trencament de canonades com per les estructures de formigó i obra que s'hi van instal·lar. En aquest sentit, l'Ajuntament espera poder tancar un acord aviat amb l'Agència Catalana de l'Aigua per iniciar la retirada progressiva dels col·lectors de la llera dels torrents del Catllar i de la Xamora.

A la vegada, el Pla Especial de Torrents i el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu protegir les zones perifluvials que toquen als torrents per evitar que s'hi pugui construir a la vora, convertint-les en zones verdes i d'accés. L'objectiu final de totes aquestes actuacions han de permetre la recuperació dels 11,5 quilòmetres dels torrents de Valls, convertint-los en un parc fluvial obert a la ciutadania, amb rutes verdes per fer a peu o amb bicicleta, fent-ho compatible amb la protecció i millora de la flora i la fauna i el seu patrimoni natural.