L'antic hospital de l'Hospitalet de l'Infant, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, i delimitar un entorn de protecció per a aquest monument. L’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant està ubicat entre els carrers de Jaume Castellví, la Via Augusta, la plaça Catalunya i la plaça Berenguer d’Entença, del municipi, que pertany al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Va ser fundat l’any 1343 per l’infant Pere, comte de Prades, amb l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Tortosa i el papa Climent VI amb el nom d’Hospital del Coll de Balaguer. A partir del segle XV es va anomenar ja Hospital de l’Infant i va donar aquest nom a la població nascuda al seu redós.

L’edifici de l’antic hospital de l’Hospitalet de l’Infant és un edifici gòtic constructivament comparable a les muralles de Santes Creus i de Montblanc, mentre que com a tipologia hospitalària medieval és un exemplar únic tant a Catalunya com a la resta d’Europa.

La realitat actual del conjunt edificat de l’antic hospital és heterogènia, tant en la seva estructura com en la seva propietat, encara que apareixen elements que són comuns en molts casos i que tenen una lectura transversal, com és el seu tancament perimetral. Després de múltiples canvis d’usos i segregacions de la propietat, l’edifici té elements de titularitat pública, com la plaça del Pou, la plaça Berenguer d’Entença i el petit pati de l’angle sud-oest, mentre que la resta és de titularitat privada diversa.

L’entorn de protecció establert al seu voltant vol garantir la pervivència, en les millors condicions possibles, dels seus múltiples valors culturals i evitar que l’alteració de l’espai que dona suport ambiental al bé pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument històric. Per això, entre altres aspectes, es vetllarà per la visualització correcta del monument i per la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur, i es preservarà l’equilibri entre la necessitat de crear aquesta àrea de protecció que en garanteixi la preservació amb la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.