Els terroristes van estar al casino Las Vegas de Salou abans dels atacs

Membres de la cèl·lula jihadista de Ripoll, que van atemptar a Cambrils i Barcelona l’estiu passat, van estar, pocs dies abans dels fets, a un casino de Salou, Las Vegas, ubicat al cèntric carrer de Barcelona de la capital de la Costa Daurada. Aquest és un dels detalls més del sumari que en les darreres hores s’estan donant a conèixer. Segons ha avançat El Periódico, un dels empleats d’aquest local d’oci es va dirigir a la comissaria dels Mossos d’Esquadra el 19 d’agost de 2017, poques hores després dels atemptats.

En la seva declaració, l’home, que treballava com a caixer de l’establiment, va explicar que el grup estava format per quatre o cinc persones. «Quan van abandonar el local, vaig veure que un dels individus portava al pantaló un ganivet. Estava ocult pel jersei, però el vaig veure», va afegir. L’home també va assegurar als agents que «com a màxim» els fets havien succeït «cinc dies abans dels atemptats».

Pocs dies després, el 17 d’agost, un dels terroristes, Younes Abouyaaouqub, es dirigiria a les Rambles de Barcelona on, amb una furgoneta llogada, atropellaria mortalment a 14 persones, deixaria centenars de ferits i mataria una altra persona durant la seva fugida. Aquella mateixa nit, la resta del grup atemptaria a Cambrils, provocant una víctima mortal. En total, 16 persones van morir, sis terroristes van ser abatuts i dos més van morir en l’explosió de la casa d’Alcanar.

Bombones del Wallapop

A l’habitatge del Montsià hi havia una gran quantitat de material explosiu i bombones (un total de 106), part de les quals van ser adquirides a través de Wallapop, comprant-les a particulars de la zona límit entre Catalunya i el País Valencià. Entre les runes de les cases, els investigadors van poder descobrir un telèfon mòbil. Sospiten que era propietat de Hichamy, tot i que el feien servir altres membres. S’havia activat al juliol i tenia com a única finalitat fer cerques sobre fabricació d’explosius i també s’hi havia descarregat l’aplicació Wallapop, que permet compres i vendes de particulars a través d’Internet.

D’altra banda, a Alcanar, els investigadors també van trobar documentació diversa, entre la que destaca la comanda per part de Said Ibn Aizza, un dels detinguts dies després a Vinaròs, d’una dotzena de bidons de vint litres –240 litres en total– de peròxid d’hidrogen. La va fer pocs dies abans de l’atemptat, el 27 de juliol, a l’empresa La industrial Sabonera, amb seu a Tortosa.

Aquest component s’utilitza normalment a la indústria com a substitutiu del clor o del lleixiu, però és també habitual en la fabricació d’explosius. El peròxid d’hidrogen va ser un dels principals ingredients de les bombes de l’11-M als trens de Madrid i també a la bomba del metro de Londres de l’any 2005.

Per finançar la compra dels elements necessaris per crear els explosius, diversos membres de la cèl·lula terrorista del 17-A van demanar, un mes abans dels atemptats, crèdits ràpids utilitzant noms falsos. Així ho apunta la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra en un informe, que figura al sumari de la investigació. Concretament, els terroristes haurien tingut contacte amb les financeres Cofidis, Moneyman.es i DineroRapido.

Entrevistes policials a l’imam

Pel que fa a l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils, Abdelbaki Es Satty, va mantenir quatre «entrevistes policials» al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Van ser entre els mesos d’abril i juny de 2012 i la darrera el 17 de març de 2014, un mes abans que abandonés la presó. Així consta en un informe elaborat per Institucions Penitenciàries (que depèn del Ministeri de l’Interior) a petició del jutge que investiga els atemptats, Fernando Andreu.

Consta, també, el número d’identificació dels agents. Dos d’ells tenen lletra al principi (propi de la Guàrdia Civil) i dos més no (habitual a la policia espanyola). Són dades facilitades al jutge Andreu per Institucions Penitenciàries. Poc després de sortir en llibertat, l’any 2015, Es Satty va arribar a Ripoll i va exercir com a imam per a la comunitat musulmana Annour, situada al carrer Progrés. A la causa també s’inclou un informe d’Institucions Penitenciàries de la Generalitat on es deixa constància que Es Satty mai havia estat reclòs en cap centre de Catalunya.

Perdó a la seva família

El sumari també inclou un informe dels Mossos d’Esquadra on es detalla el registre del domicili de Ripoll on residien Said Aalla, un dels terroristes abatuts a Cambrils, i el seu germà Mohamed, que va ser detingut poc després per acabar deixant-lo en llibertat. Al document es reflecteix que els agents de la policia catalana van trobar a l’habitació de Said Aalla una «carta de comiat» dirigida a la seva família i on es demana disculpes pel que pensava fer, i que els Mossos creuen que «posa de manifest la certesa absoluta que anava a morir de manera imminent». «Si em sobrevé la mort, us deixo una nota per a la família. Us demano perdó a tots per les molèsties que us he causat, sobretot als pares i especialment a la meva mare», diu la nota, on també afegeix que han de ser els seus progenitors els que gestionin la venda de les seves pertinences per aconseguir diners.

Les discoteques, objectius

Els terroristes del 17-A van prendre com a inspiració l’atemptat del 2015 a la sala Bataclan, a París, i van fixar com a possibles objectius discoteques i festivals de Barcelona i Benicàssim (Castelló). Ho evidencien les nombroses recerques que van realitzar per Internet de diversos locals d’oci i festivals i que els Mossos d’Esquadra recullen en un informe que es troba al sumari. Entre les recerques hi ha locals com Razzmataz, Pachá i Badgad. «Les discoteques gai de Sitges (Garraf)» i «Les discoteques gai Sitges, la més gran» van ser les seves següents consultes a la xarxa.

Alarma per una disfressa

L’última alarma relacionada amb el cas es va aixecar el passat mes de febrer, quan el dia 7 un germà de Younes Abouyaaqoub, el terrorista de les Rambles, va comprar una disfressa de policia. A partir d’aquell moment, se’l va sotmetre a un seguiment per amenaça d’atemptat, tot coincidint amb carnaval, uns fet que no es va consumar, per la qual cosa, la vigilància va estar vigent fins el 17 de febrer.