El Misteri de la Selva, l'orgull d'un poble

El Misteri de la Selva és una de les cites imprescindibles al calendari dels habitants de la Selva del Camp (Baix Camp). La Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria, original del segle XIV, s'escenificarà a l'església de Sant Andreu els propers 14 i 15 d'agost i és «l'orgull» del centenar de veïns que hi participen. Es tracta d'una autèntica joia del teatre medieval i és el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica. Eloi Barberà, que s'estrena en el càrrec de president de la Junta del Misteri, ha afirmat que enguany la funció compta amb «aires nous i amb relleu generacional». Una desena de joves han entrat en el Gran Cor i el Petit, així com en els papers dels Apòstols. Pel que fa als actors de Sant Joan i Sant Gabriel també canvien de mans, segons ha explicat Barberà. Amb la mirada posada en el 40è cicle de representacions del proper any, enguany han renovat la imatge del Misteri per donar-li una «mica més de vida». «Estem treballant perquè tot surti correctament», ha dit el president.

El Misteri de la Selva del Camp es representa ininterrompudament des de l'any 1980. Això, per a un «poble petitet, és un orgull», ha afirmat el nou president de la junta. Aquest sentiment es repeteix entre els membres que participen en un dels molts assajos que s'estan realitzant aquestes darreres setmanes, abans del gran dia. Les representacions estan previstes el 14 d'agost a les deu de la nit i el 15 a les vuit del vespre. Ambdues funcions s'emmarquen dins dels actes de la Festa de la Mare de Déu d'Agost.

Any rere any, la representació assumpcionista suposa un repte pels selvatans. «És complicat canviar la persona» atès que es disposa de «poc temps», ha precisat Barberà. Tot i això, en aquesta edició els actors que personifiquen Sant Joan i Sant Gabriel han canviat. «Ja va bé que hi hagi relleu generacional, quan arriba l'edat de poder participar-hi, la gent en té ganes», ha afegit.

La Jordina Bové i l'Ariadna Rufà són dos exemples de les noves generacions que s'incorporen al Misteri. Han decidit formar-ne part per tradició familiar i expliquen que des de ben petites en són espectadores. «Em fa molta il·lusió fer-ho, però sentim una mica de nervis», ha admès Bové.

En canvi, la Irene Massana protagonitza, per sisena vegada, la verge Maria, en una de les dues representacions. Reconeix que se sap el paper de memòria de tantes vegades que l'ha escoltat. Els seus pares hi han participat des del primer dia i ella admet que com a mínim en fa més d'una dècada que hi forma part activament. «Quan em van proposar fer de mare de Déu, no vaig dubtar ni un segon. Fer el paper protagonista, d'una banda, és molta responsabilitat i t'has de cuidar la veu durant l'estiu, però per l'altra, és un honor immens. No tothom pot dir que ha fet de mare de Déu», ha afirmat.

A més a més, Massana ha afegit que canta amb un tipus de veu que no hi havia treballat mai, i en català antic. «No és fàcil de recordar ni d’entendre'l, per poder expressar el que cal i entrar dins del paper», ha assumit Massana. Per tot plegat, ha insistit que és un «repte majúscul, però també una satisfacció molt gran i un honor».

Per Irene Massana, el millor moment del Misteri és aquell que «vessa el got de les emocions i et cau la llàgrima i, si no et cau, t'esborrones». «Crec que és una catarsi col·lectiva, no només pels que canten i actuen, sinó pel públic. Tothom s'emociona en algun moment i les emocions estan a flor de pell», ha reiterat. Massana no es veu interpretant sempre el paper de verge Maria, però sí desenvolupant altres rols dins de l'agrupació. «Crec que tota la vida estaré vinculada al Misteri», ha remarcat.

La vinculació de la Cristina Masdéu amb la representació del Misteri és literalment de «tota la vida». Va néixer l'any 80, quan es van iniciar les funcions i des de fa més de 12 anys fa de dimoni. «De la meva família hi havia molta gent, inclús la meva mare pentinava, i des del primer dia el pujava a veure. És una vinculació molt forta», ha assegurat Masdéu. Per ella, el Misteri és una peça teatral, art i cultura, una representació «molt rica que s'enfoca des de molts punts de vista diferents». El sentiment que li desperta és inexplicable, diu. «Encara ara se'm posa la pell de gallina quan sento totes les veus juntes, retronant dins de l'església», ha confessat.

D'altra banda, Francesc Calmendros, que interpreta el rabí en les escenes dels jueus, ha explicat que són una part significativa de la funció pel que suposa la reconversió dels jueus, encara que el «80% del Misteri sigui un cant a la mare de Déu», ha dit. En el seu cas, fa vuit anys que hi participa i li ha servit per integrar-se al poble, ja que fa 11 anys que hi resideix. «És un honor formar part d'aquesta gran família que som el Misteri», ha conclòs.

L'origen del Misteri de la Selva

El Misteri de la Selva va ser guardonat amb el Premi Nacional català de la cultura popular a la millor iniciativa artística l'any el 1994. El text de l'obra, anònim, el va trobar l'historiador local Joan Pié en un quadern dipositat a l'Arxiu Parroquial de la Selva, juntament amb altres textos de mitjans del segle XIV pertanyents al Senyoriu de Prades i Mont-ral. Posteriorment, el quadern es va traslladar a l'Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, on es conserva actualment.

L'obra permet gaudir del refinament del lèxic dels trobadors medievals i de les cançons ‘a cappella’, sense música, amb la mateixa melodia que proposa el manuscrit original. Són cants gregorians pertanyents a la polifonia dels segles XIII i XIV.