El TSJC fa repetir el judici contra l'acusat de matar una noia en un pis de Salou

L’Audiència de Tarragona haurà de repetir el judici contra Claudio Augusto Santana, l’home que al gener va ser condemnat a 3,5 anys de presó per haver ocasionat la mort a una noia de 28 anys que exercia la prostitució en un pis de Salou, l’agost del 2016. La fiscalia i la defensa van presentar sengles recursos d’apel·lació davant el TSJC. D’una banda, el ministeri públic apreciava diverses contradiccions i defectes en la redacció de les preguntes que va haver de respondre el jurat popular, mentre que la representació de l’acusat reclamava l’aplicació d’una pena inferior als dos anys de presó. El passat 26 de juliol, el TSJC va estimar parcialment el recurs del ministeri públic, amb la qual cosa la sentència de l’Audiència de Tarragona queda anul·lada i les actuacions retornen a l’òrgan provincial perquè repeteixi la vista amb un nou jurat i amb un altre magistrat-president. El judici es va celebrar entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat. Tot i això, la resolució no és ferma i encara es pot recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.

Els fets van tenir lloc la matinada del 23 d'agost del 2016. L'home va asfixiar la víctima, una noia de Lleida que exercia la prostitució, mentre aquesta es trobava d'esquenes i amb les mans lligades en el marc d'un joc sexual. El jurat va considerat provat que, tot i que l’acusat en coneixia els riscos, no pretenia ocasionar-li la mort. Segons van precisar, però, no va quedar provat durant el judici oral que la víctima acceptés la pràctica de la hipoxifília, que es porta a terme per obtenir plaer sexual mitjançant l'ofegament. El veredicte assumia que, com a conseqüència del consum d’alcohol i cocaïna, el condemnat presentava efectes euforitzants que van alterar parcialment la seva percepció de situacions de risc.

El mateix dia a la tarda, Santana es va presentar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Salou on va reconèixer haver mantingut les relacions sexuals i va explicar que va trobar morta la noia al llevar-se al matí. Al mateix llocs dels fets va reconèixer voluntàriament davant dels agents haver estat el causant de la mort.

L’home va ser condemnat a 3,5 anys de presó per un delicte d’homicidi imprudent amb els atenuants d’afectació tòxica i alcohòlica, i el de confessió. A banda de la privació de llibertat, es va imposar al condemnat una ordre d'allunyament respecte la mare de la víctima -a la qual no podrà acostar-se a menys de 200 metres-, la prohibició de residir al seu poble -Bellpuig- durant vuit anys, així com indemnitzacions de 50.000 euros per a la progenitora i de 15.000 per a la germana de la víctima.

Defectes i contradiccions en el veredicte

La fiscalia argumentava el seu recurs amb motius relacionats amb el trencament de les normes i les garanties processals, i infraccions legals. Un d’ells era l’existència de «determinades contradiccions en la motivació de l’acta de votació del veredicte» per part del jurat popular que, al criteri del ministeri públic, haurien d’haver comportat la devolució de l’acta. A més, segons la fiscalia, hi havia certs defectes en la redacció de l’objecte del veredicte -el qüestionari que es lliura al jurat- que serien motiu d’anul·lació de la sentència. En la seva resolució, la Sala Civil i Penal del TSJC accepta aquests arguments i tomba el procediment.

La principal peça en discòrdia és l’onzena proposició del veredicte, que exposava quatre opcions -dues de favorables i dues de desfavorables a l’acusat-. Així, els nou ciutadans havien de determinar si quan l’home va estrènyer el coll de la víctima amb força, la qual cosa li va produir la mort per asfíxia, sabia o no que podia matar-la, i si tenia o no intenció d’acabar amb la seva vida. Finalment, per sis vots el jurat va acordar que, amb aquella acció, l’acusat advertia el risc que podia ocasionar-li la mort, però no la volia matar. El TSJC fa notar que, per a aquesta opció, no existia cap base en els escrits de la defensa ni de les acusacions.

Els tres magistrats de l’alt tribunal català assenyalen que la fiscalia i l’acusació particular havien demanat retirar alguns dels apartats favorables a l’acusat, en considerar que no existia base fàctica ni prova suficient per formular-los. Aquest extrem, però, no es va acabar produint. La magistrada de l’Audiència de Tarragona, afegeixen, va advertir al jurat que la clàusula en discòrdia era complicada i de difícil redacció, però «no els va explicar com votar-la», critica el TSJC.

La sentència recull també que no es va incloure cap pregunta relativa al risc que podia suposar la pràctica sexual de la hipoxifília -que la pròpia defensa havia reconegut durant el judici-, ni les cauteles que hauria pogut adoptar l’acusat per tal d’evitar la mort de la noia. Això, segons el tribunal, hauria propiciat una «resposta més racional» del jurat, atès que ja havia conclòs que la noia no havia consentit aquesta pràctica, que estava amb les mans lligades i d’esquenes, que hi havia una diferència de complexió, pes i alçada molt destacables entre tots dos, i que l’home tenia experiència en aquella pràctica i era conscient dels seus riscos.

El TSJC veu contradictori que el jurat assenyali que l’acusat advertia el risc que la pràctica sexual podia ocasionar la mort de la noia, però que no la volia matar, amb el fet que la víctima volgués abandonar el domicili a partir d’una determinada hora i que aquella pràctica no fos consentida. Segons els magistrats, tenint en compte tots els condicionants en joc, és «indiferent» que l’home no busqués la mort de la noia per poder imputar-li un homicidi amb dol eventual, que suposaria una pena més elevada.

Mentre el TSJC no va dictar sentència, l’Audiència de Tarragona va prorrogar la presó provisional de l’acusat el passat 28 de juny fins al màxim de la meitat de la seva condemna. Aquest termini vencerà el 29 d’octubre d’enguany.