Una supervivent de la Rambla: «El 17A vaig començar a córrer i segueixo corrent»

Ana Cortés acabava de sortir del metro a la Rambla la tarda del 17A quan va sentir xiscles i va poder esquivar per poc la furgoneta de Younes Abouyaaqoub. Es va refugiar al metro, on va haver de fugir corrent per l'amenaça de bombes: «Vam sortir corrent i fins ara segueixo corrent».

Cortés, una de les víctimes del 17A assessorada per la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha exposat avui la seva vivència d'aquella fatídica tarda en una roda de premsa en la qual les víctimes han demanat als polítics que demà, en els actes d'homenatge, no utilitzin el seu dolor, després d'haver-les oblidat des d'aleshores.

«Acabava de sortir de la boca del metro, al costat de la font de Canaletes (al principi de les Rambles). Vaig sentir xiscles i vaig veure gent corrent. Em vaig girar i vaig veure la furgoneta a mig metre, ja passant. Vaig veure tot el que va fer. Buscava els grups de gent, la gent sortia volant, em vaig quedar paralitzada», ha explicat avui.

Cortés va veure molta gent sagnant, a terra, i a alguns morts, en una imatge que encara no s'ha aconseguit treure del cap, igual que el soroll de les sirenes, que encara la persegueix.

«Els Mossos d'Esquadra van començar a desallotjar i a mi em va tocar el metro. Van tancar totes les sortides. Però poc després ens van dir que havíem de desallotjar perquè algú va comentar que hi havia bombes al metro (després es va comprovar que no era cert). Vam passar molta por, vam obrir la porta i vam sortir corrent...i fins ara, segueixo corrent», ha explicat.

Des d'aleshores, ha patit nombrosos atacs d'ansietat, té por quan va pel carrer i sent sirenes o veu gent corrent i se sent una víctima més.

«La gent em diu que vaig tenir molta sort, però que t'ho diguin cada dia és dur: sí que tinc ferides, són internes, no es veuen i costen molt de curar», ha lamentat.

«Mentalment segueixo corrent, tinc imatges recurrents, les sirenes són horribles, em dóna pànic anar pel carrer i veure gent corrent o cridant. Vaig mirant sempre per tot arreu», ha descrit.

En la roda de premsa també ha exposat el seu testimoni una dona, Núria Figueras, que estava al passeig marítim de Cambrils (Baix Camp) quan cinc dels gihadistes -que van ser abatuts- van intentar atropellar i després apunyalar les persones que es trobaven al seu pas, mostrant armilles explosives, que van resultar ser falses.

«Anàvem agafats de la mà amb la meva parella (Rubén Iñazú). Quan vam veure els terroristes, jo em vaig tirar a terra. Ell va quedar ferit greu perquè es va posar davant meu per protegir-me. Em va salvar la vida», ha recordat avui la dona.

L'home va ser traslladat a l'hospital en un camió dels bombers i ella va iniciar un pelegrinatge burocràtic, amb declaracions davant els Mossos, que li van prendre declaració aquella mateixa matinada, i davant representants del ministeri d'Interior, amb qui va tenir una mala experiència perquè, segons ha afirmat, la van tractar amb molt poc tacte, qüestionant en tot moment el seu relat i situació.

La dona, que va veure com els Mossos abatien quatre dels terroristes, s'ha queixat que, fins que va entrar en contacte amb la UAVAT, ningú es va interessar per la seva situació, ni els va assessorar, ni els va oferir ajuda.