Ensenyament
El curs escolar arrencarà amb 153.881 alumnes al Camp de Tarragona
L'Institut Martí Franquès de Tarragona instal·la mòduls prefabricats per encabir vuit línies de primer ESO i així absorbir la major demanda d'alumnat
El curs escolar 2018-2019 començarà amb 153.881 alumnes al Camp de Tarragona, segons les dades provisionals del Departament d'Ensenyament, facilitades aquest divendres. L'inici del curs lectiu ve marcat per l'augment de 1.070 estudiants matriculats a la secundària mentre que disminueix, també en un miler, la matricula a infantil i primària. La demarcació té uns 300 centres educatius, dels quals 11 estan totalment ubicats en mòduls prefabricats. Entre els projectes pendents d'adjudicació «imminent» hi ha els Instituts dels Pallaresos i de Roda de Berà, i les escoles Teresa Godes i Domènech de la Juncosa del Montmell i l'escola de Maspujols, que van quedar aturats per l'article 155, segons ha explicat el director territorial, Jean-Marc Segarra. Pel que fa a la capital tarragonina, a l'Institut Martí i Franquès s'han instal·lat mòduls prefabricats per absorbir dos grups més de primer d'ESO. Una solució «de només per a un any» per donar sortida a l'increment poblacional del 2006, segons Segarra.
La previsió dels alumnes matriculats pel curs 2018-2019 és de 153.881 al Camp de Tarragona, dels quals 84.461 cursaran estudis al sector públic, 32.303 al sector privat i 24.914 ho faran a l'escola concertada. A més, el curs escolar arrenca amb un increment de 1.070 estudiants a la formació secundària i decreix el nombre de matriculats en 1.029 alumnes en els casos d'infantil i de primària. També s'incrementa en 188 estudiants la formació professional.
Pel que fa al nombre de docents, el Departament amplia la plantilla en 50 professors més. En total, les aules comptaran amb 7.306 mestres i professors, respecte als 7.275 del curs anterior. Segons el director territorial, Jean-Marc Segarra, la xifra final de personal contractat podria variar com a conseqüència de la matrícula viva i dels exàmens de setembre. Amb l'ampliació de la plantilla es vol «oferir una millor atenció educativa en totes les etapes», ha explicat Segarra. De fet, el director territorial d'Ensenyament ha posat el focus en què el 81% del professorat seguirà treballant al mateix centre que l'any passat i que s’incrementen un 17% els professionals amb un perfil específic vinculat a un projecte educatiu de centre.
L'article 155 atura l'adjudicació de quatre projectes educatius
El nombre total de mòduls prefabricats al Camp de Tarragona és de 151, un més respecte el curs passat. D'aquest, 117 són centres educatius de primària i 33 a secundària. Ara bé, pel que fa als centres que les seves instal·lacions es troben al cent per cent en mòduls sumen un total d'onze. Es tracta de l'escola de l'Arrabassada -on ja s'han iniciat les obres per un valor de 4.500.000 euros-, de l'escola de Ponent de Tarragona, de l'Institut dels Pallaresos i de l'Institut de Roda de Berà, al Tarragonès, i de l'escola Vilamar de Calafell, al Baix Penedès. Pel que fa al Baix Camp, són l'Escola de Maspujols, l'escola Marcel·lí Esquius de Mont-roig del Camp, l'Institut Miami Platja i l'escola Ganxet de Reus. També estan en mòduls prefabricats les escoles de Rocafort de Queralt a la Conca de Barberà, amb una desena d'alumnes i, l'escola Bernardí Toldrà, a Vila-rodona, a l'Alt Camp.
De fet, l'adjudicació dels projectes dels instituts dels Pallaresos i de Roda de Berà i les escoles Teresa Godes i Domènech de la Juncosa del Montmell i l'escola de Maspujols continuen pendents, tot i que el Departament preveu que serà «imminent». «Si no hi hagués hagut la frenada dels nou mesos estaria fet segur, o almenys, en marxa», ha afirmat Segarra, qui n’ha culpat del retard al govern espanyol.
El director territorial ha demanat «demonitzar» els mòduls prefabricats. «No és el mateix un de fa 20 anys amb els d'ara, que de vegades malauradament estan molt més arreglats que segons quines aules de la nostra demarcació», ha asseverat. Segarra ha apuntat que amb la projecció de mapa d'obres es pot afirmar que «el 40% del llocs on hi ha prefabricats al país acabaran no tenint una construcció definitiva perquè no farà falta».
Segons el director, no es poden fer «obres faraòniques» per donar resposta als repunts poblacionals. A més, ha reiterat que molts dels mòduls prefabricats es mantenen per la demanda dels professionals arran «d'impulsar el canvi de paradigma» del sistema educatiu.
L'Institut Martí i Franquès tindrà nous mòduls prefabricats
L'augment de naixements del 2006 ha generat una problemàtica de places a la ciutat de Tarragona. «Tenim dos grups que ballen i són més del que pot assumir la pública de Tarragona», ha admès Segarra. Fins ara, l'Institut Martí i Franquès comptava amb sis línies de primer ESO -el màxim establert a Catalunya-, i l'Institut Pons d'Icart i l'Institut Tarragona en tenien tres cadascun. «D'aquests dotze han de pujar catorze i, per tant, el que s'ha fet al Martí Franquès és només per un any. S'havia de fer i punt», ha argumentat. Així, aquest centre de secundària disposarà aquest de curs de vuit línies en total, una solució «provisional», segons Ensenyament.
«Ja ens hem emplaçat amb l'Ajuntament per buscar una solució per arreglar aquest problema --increment d'alumnat- que durarà com a mínim de quatre a cinc anys», ha raonat el director. A més, Segarra ha afegit que es buscarà la complicitat de tota la comunitat educativa i del consistori tarragoní.
D'altra banda, una altra de les prioritats del Departament d'Ensenyament d'aquesta legislatura és l'Escola Bernardí Toldrà de Vila-rodona. «Ha sigut la desgràcia absoluta perquè em recorda a la Catedral del Mar, està feta amb l'esforç de la gent del poble amb tanta mala fortuna que les argiles s'han escampat» i han esgarrat les aules, ha explicat el director.
Mig miler més d’alumnes a les Terres de l’Ebre
A les Terres de l’Ebre, el curs arrencarà amb uns 27.000 alumnes, mig miler més que el curs anterior. El principal increment es registra a les etapes de primària i secundària, mentre que a infantil la davallada supera per poc el centenar d’alumnes. En aquest sentit, es manté la baixada en el padró des del 2010 per la davallada de la natalitat, tot i que de moment això no compromet el futur de cap a centre ebrenc, a curt termini. De cara a aquest curs, es preveu un increment d’entre onze i vint docents -en total, més de 2.300-.
A hores d’ara, el Departament d’Ensenyament no sap si els 28 alumnes de l’escola de Godall, al Montsià, podran començar les classes amb normalitat al seu centre o si ho hauran de fer en un emplaçament alternatiu acordat amb l’Ajuntament. L’edifici de l’escola, ubicada parcialment sobre terrenys argilosos, presenta esquerdes que s'haurien eixamplat durant l'estiu. Està previst que, dilluns, tècnics municipals i del Departament prenguin una decisió al respecte.
La directora territorial, Montserrat Perelló, ha assenyalat que per «prevenció» s’analitzarà la situació i ha apuntat que el problema d’esquerdes s’hauria agreujat per les pluges «irregulars» que han caigut durant l’any. Malgrat tot, no es descarta que la incidència es pugui resoldre amb la delimitació d’una part del pati del centre, si finalment els tècnics descarten riscos majors a l’immoble.
De cara al nou curs, el Departament ha invertit 777.000 euros a les Terres de l’Ebre en 26 actuacions de reforma, ampliació, millora i manteniment de centres. També ha enllestit la renovació de l’escola de Port-Rodó de Campredó, que ha suposat una inversió de més de 430.000 euros.
A més, els treballs d’ampliació del col·legi Sant Llàtzer de Tortosa ja han començat. Per la seva banda, la remodelació integral de l’escola Lluís Viñas de Móra d’Ebre s'iniciarà a l'octubre i donarà resposta així una demanda històrica de la comunitat educativa. El Departament destinarà 1,6 milions d’euros a aquestes dues actuacions.
La directora territorial ha subratllat que el Govern treballa per «l’equitat» territorial i per garantir una cobertura de qualitat a les zones rurals. Perelló també ha posat en valor els esforços que està esmerçant el Govern per la inclusió i els suports especialitzats, sobretot en l’àmbit de l’educació especial i inclusiva.