Diari Més

Infraestructures

Ecologistes reclamen al Govern que aposti per l'alliberament total de l'autopista i descarti la construcció de l'A-7

Els conservacionistes alerten que l'autovia paral·lela a l'actual via de peatge suposaria «seguir trinxant el territori» i acusen la Generalitat de defensar interessos privats

Imatge de l'AP-7 a l'alçada d'Hospitalet de l'Infant.

La desviació a l'AP-7 de camions no encarirà el cost per als transportistesGoogle Maps

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Grups ecologistes de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat reclamen al Govern que aposti de forma decidida per l'alliberament total dels peatges de l'autopista AP-7 i renunciï de forma expressa a la construcció de l'autovia A-7. En un comunicat conjunt, les entitats conservacionistes GEPEC, Picampall, APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, Ecologistes del Sénia, Salvem lo Montsià, Graëllsia i SEO han lamentat el «canvi de posicionament» de l'executiu expressat en les recents demandes del delegat del Govern a les Terrs de l'Ebre, Xavier Pallarès, reclamant la construcció de l'autovia, projectada pel Ministeri de Foment i que discorreria de forma paral·lela a la via de peatge. Consideren que l'A-7 suposaria «seguir trinxant el territori» i acusen la Generalitat de defensar els interessos de la concessionària de l'autopista i les constructores.

Just després que s'hagi acabat posant en marxa el desviament obligatori de camions per l'autopista amb bonificacions parcials dels preus dels peatges, els conservacionistes consideren «preocupant» i «mal intencionada» la demanda de Pallarès sobre l'autovia perquè, suposen, l'abandonament de «promeses i demandes fetes pel mateix Govern ara fa uns mesos», quan reclamava l'alliberament de l'autopista AP-7 un cop finalitzi la concessió el desembre de 2019.

«Sorprenentment, sembla com si, ara, el nostre Govern opta per no demanar alliberar l'autopista i seguir trinxant el territori», han argumentat, tot reclamant valentia a l'executiu per mantenir els compromisos anteriors al respecte. Segons insisteixen, l'A-7 no és una reivindicació del territori, «com a mínim d'una part important», que demana «alliberar l'autopista» i la seva gratuïtat, descartant una autovia que seguiria «esquarterant» la zona.

«El nostre Govern es treu finalment la màscara. Finalment, decideix, per una banda, seguir defensant els interessos de la concessionària AP-7, que seguirà fent negoci amb una infraestructura que ja hauria de ser gratuïta i, per l'altra, defensant els interessos de les constructores de les obres públiques que es lucraran amb la construcció de l'A-7 -que actualment arriba a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, pel nord, i Vilanova d'Alcolea, al sud-, a costa de sacrificar el territori. Casualment, les empreses concessionàries de l'AP_7 i les interessades a fer la nova autovia acaben sent les mateixes», indiquen. Els ecologistes també destaquen el paper del nou subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, com un dels promotors del projecte de l'autovia. «Sembla com si la Generalitat i el govern central han sabut trocar un punt de confluència dels interessos de les grans empreses de l'Ibex 35», subratllen.

Segons el comunicat, el fet que l'autopista pugui continuar en mans privades amb una renovació de la concessió obligaria els usuaris a continuar pagant i «engrandir els nombrosos beneficis» de les empreses que les exploten, mentre que la N-340 «se seguirà degradant», donant arguments per construir l'autovia. Això, afegeixen, suposaria una «duplicitat de grans infraestructures», amb la consegüent duplicació del cost de manteniment. Inicialment, el tram de l'autovia tenia un cost previst, el 2007, de 272 milions d'euros. Recorden que, en el cas de posar-se en marxa, si el trànsit acabés optant per la via gratuïta, com seria previsible, podria conduir a un milionari rescat estatal de l'autopista.

Els conservacionistes també alerten dels impactes que l'A-7 provocaria al territori, partint el pla de la Galera, «el major paisatge d'olivera farga d'Europa amb moltes oliveres monumentals», un paisatge agrícola de «valor incalculable». També afectaria «molt negativament» espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com els Secans del Montsià, on hi nidifica l'esparver cendrós, que té a la zona la segona població més important de Catalunya. «Estem parlant d'un territori que gaudeix d'un reconeixement mundial», en referència a la Reserva de la Biosfera: «aquest fet hauria de suposar una actuació molt curosa amb tot allò que el pugui afectar».

tracking