La CEPTA vol que Foment assumeixi el manteniment de l'AP-7 i l'AP-2 quan acabin les concessions

La CEPTA posa en dubte el bon manteniment de les autopistes AP-7 i AP-2 quan acabin les concessions actuals, entre els anys 2019 i el 2021. Segons la patronal tarragonina, el Ministeri de Foment haurà d’assumir uns 13,6 MEUR anuals per mantenir els 170 quilòmetres d’autopista que passen per la demarcació de Tarragona i que revertiran a l’Estat. Segons el cap del gabinet d’estudis de la CEPTA, Juan Gallardo, els recursos per mantenir les autopistes en bones condicions han de sortir dels pressupostos generals de l’Estat i no han de comportar una major pressió fiscal als usuaris. En tot cas, la patronal defensa que, si es decideix implementar un model de vinyeta, s’apliqui al conjunt de la xarxa d’alta capacitat de l’Estat perquè no sigui «discriminatori».

El darrer observatori empresarial de l’entitat posa el focus en el futur de les autopistes de peatge que passen per la demarcació de Tarragona. La gran incògnita és saber com s’assumirà el manteniment dels diferents trams un cop acabin les concessions. El primer que es preveu alliberar és de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant el 31 de desembre del 2019, mentre que el 31 d’agost del 2021 acabaran les concessions de l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, i de l’AP-2 entre Saragossa i Mediterrani.

La finalització de la concessió deixarà sense finançament les tasques de conservació i manteniment que ara assumeixen les concessionàries. Segons estimacions de l’associació ACEX, es calcula un cost de 80.000 euros anuals per quilòmetre d’autopista, la qual cosa significa que mantenir els 170 quilòmetres d’autopista que s’alliberaran a la demarcació de Tarragona pot suposar uns 13,6 MEUR l’any.

La CEPTA ha alertat que aquest import significa gairebé la meitat de la licitació total realitzada pel govern espanyol a la demarcació l’any 2017. Per aquest motiu, el cap del gabinet d’estudis de la patronal, Juan Gallardo, ha manifestat que tenen «dubtes» que Foment pugui fer-hi front. Gallardo ha valorat que actualment les autopistes tenen un bon manteniment, però que una davallada dels estàndards podria repercutir negativament en sectors com el transport i el turisme.

La patronal tarragonina aposta perquè els recursos de conservació i manteniment surtin dels pressupostos generals de l’Estat i recorda l’existència dels impostos als hidrocarburs. L’entitat descarta, d’entrada, peatges alternatius o una major pressió fiscal als usuaris, però no veuria amb mals ulls que es fes pagar una taxa per circulació a tota la xarxa d’alta capacitat de l’Estat. Aquest concepte seria similar a «l’eurovinyeta», però des de la CEPTA defensen que caldria aplicar-lo a tots els vehicles usuaris de la xarxa.

Davant la disparitat de criteri entre el govern espanyol i la Generalitat sobre la vinyeta, la CEPTA insisteix que el model hauria de ser homogeni a tot l’Estat i no discriminatori, per la qual cosa proposa encetar un debat a tots nivells. L’objectiu ideal, reconeix l’entitat, seria disposar d’un model únic a Europa. La patronal admet que una nova taxa perjudicaria el sector del transport perquè ja assumeix un important grau de fiscalitat, però constata que l’esforç estaria més repartit entre tots els usuaris de l’Estat.

L’estudi de la CEPTA valora positivament la finalització de les concessions de les autopistes per al sector de transport. Segons aquest observatori, l’estalvi per a un vehicle pesant seria de 13.000 euros l’any si fa dos viatges per setmana entre Tarragona i Alfajarín (Saragossa); de gairebé 9.000 euros cada any a raó dos viatges setmanals entre Tarragona i Sagunt, i de 4.400 euros entre Tarragona i Barcelona si també es fan dos desplaçaments per setmana.

Aposta pel desdoblament de l’N-340

D’altra banda, la patronal tarragonina defensa el desdoblament de l’N-340 a les Terres de l’Ebre i al Penedès, l’impuls de l’A-27 entre Valls i Montblanc, i el perllongament de l’autovia C-14 fins a la plana de Lleida. Per contra, la CEPTA creu que el desdoblament de l’N-240 entre Montblanc i Lleida no està prou justificat, atès que l’AP-2 registra una intensitat mitjana de trànsit que no arriba als 10.000 vehicles diaris.