Estrasburg no admet la querella d'una vallenca, organitzadora de l'1-O, contra l'Estat espanyol

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat aquest dijous «inadmissible» la demanda interposada per la vallenca Montserrat Aumatell per forçar-la a deixar de ser membre de la Sindicatura Electoral de Tarragona en els preparatius del referèndum de l'1-O. El cas, 'Aumatell i Arnau v. Spain', va arribar a Estrasburg el 29 de novembre del 2017 i té a veure amb la decisió del Tribunal Constitucional ara fa un any de tombar la llei del referèndum i la Sindicatura Electoral de Catalunya i imposar als seus membres multes coercitives. En la decisió feta pública aquest dijous, els jutges del TEDH justifiquen, entre altres motius, que la demandant no ha esgotat les vies de recurs a l'Estat i posen com a exemple que la resta de membres van apel·lar la decisió del TC de multar-los.

En la demanda interposada el novembre del 2017, la sol·licitant argumenta que en el seu cas es van vulnerar diversos drets del Conveni Europeu de Drets Humans. A nivell procedimental, la demandant al·lega que no es va respectar el dret a un procés equitatiu (article 6) perquè l'avís de pagar una multa diària no va ser atès personalment sinó que se'n va assabentar per la seva publicació al BOE i, per tant, no podia ser considerada part en el procediment. A més, també es queixa de la manca del dret a un recurs efectiu (article 13) contra la decisió del Tribunal Constitucional.

Per la seva banda, però, els jutges d'Estrasburg consideren, de forma unànime, que el fet de no rebre la notificació personalment no impedia a Aumatell recórrer. «El tribunal observa que, a diferència de la demandant, la resta de membres de les oficines electorals van presentar una apel·lació contra la decisió del Tribunal Constitucional», resa la decisió judicial feta pública aquest dijous.

Aval a les multes

Els magistrats tampoc no entenen que, com al·lega Aumatell, la imposició de multes pugui emmarcar-se en l'article 7 del conveni, que diu que no es pot condemnar algú per una acció que en el moment que hagi estat comesa no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional (conegut com 'No pot haver-hi pena sense llei'). Mentre que la sol·licitant manté que la seva pertinença a la Sindicatura Electoral de Tarragona no constituïa cap «infracció» i per tant no podia haver-hi pena, el TEDH no entén les multes com una pena sinó com mesures coercitives.

A més a més, els magistrats consideren que l'aplicació de sancions sí que queda recollida per la legislació espanyola: «Fins i tot suposant que la sanció imposada al sol·licitant pugui considerar-se dins l'àmbit d'aplicació de l'article 7, cal senyalar que la sanció estava prevista per la llei».

En aquest sentit, la decisió dels jutges diu «que la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) determina que si una decisió emesa en l'exercici de la seva jurisdicció pot ser infringida, té dret a sol·licitar explicacions [...] i si la desobediència persisteix més enllà el Tribunal pot adoptar certes mesures, inclosa la imposició d'una multa».

«En conseqüència, no es pot trobar una manca de previsibilitat a la llum de l'article 7 del Conveni, ja que tant el pagament de la multa com el procediment corresponent van ser establerts en la LOTC», conclouen.

A més, Estrasburg indica que la demandant va ser notificada «personalment» de les ordres del TC sobre la suspensió de la resolució per la qual es designaven cinc síndics de la Sindicatura Electoral. Com a resultat per tant, entén el tribunal, «sabia o havia de saber que el seu comportament podia veure's afectat per la imposició de pagaments de multa». Sobre aquest punt, el tribunal encara afegeix que «a més, un cop la sol·licitant va renunciar (del càrrec) el TC va aixecar la multa, sense que patís cap dany econòmic real».

El tribunal no veu «discriminació»

Per últim, en la demanda i emparant-se en l'article 14 del conveni sobre la 'Prohibició de discriminació', Aumatell al·lega que ha estat discriminada i sotmesa a «persecucions polítiques» per la seva participació en el referèndum. El TEDH, però, tampoc no veu base per invocar aquest article i la rebutja per ser «manifestament infundada».

Els arguments dels jutges tenen a veure amb el fet que per al·legar discriminació la demandant hauria d'haver aportat proves d'un tractament «diferent» de persones «en situacions comparables» i no presentar-ho «de forma aïllada». «Aquest precepte requereix un element de comparació», asseguren.

«La demandant no fonamenta les seves reclamacions, ja que no ofereix un període de comparació que pugui permetre al tribunal examinar una possible analogia entre dues situacions», conclouen.

Els fets

Després de la promulgació al Parlament de la llei del referèndum el 6 de setembre, un dia després, el 7, el Tribunal Constitucional va suspendre, per unanimitat i de forma cautelar, els acords per posar urnes l'1-O i va tombar la llei del referèndum, els decrets de convocatòria de l'1-O i de normes complementàries per a la realització del referèndum i també la resolució del Parlament que designava els cinc membres de la Sindicatura Electoral. El 8 de setembre, però, la Sindicatura Electoral de Catalunya va designar tots els membres de les juntes i Montserrat Aumatell va ser nomenada com una de les integrants de les sindicatures de demarcació, concretament com a vocal de la Sindicatura Electoral de Tarragona. El dia 20, davant la negativa dels membres a complir les ordres del TC, l'alt tribunal va imposar-los multes coercitives. Les sancions es van fixar en la quantia de 12.000 euros diaris per als membres de la Sindicatura Electoral de Catalunya i de 6.000 euros diaris per als síndics de demarcació, en concret, per l'«incompliment» de les resolucions del TC. Entre el 21 i el 22 de setembre, els afectats van remetre al tribunal les renúncies als seus càrrecs. Després que tots ells justifiquessin tant la seva renúncia al càrrec com que van deixar sense efecte els acords adoptats per a la preparació del referèndum -suspès cautelarment pel Constitucional el 7 de setembre i declarat nul el 17 d'octubre- el 14 de novembre les multes van quedar sense efecte.